Pregó de la XVII Festa del Renaixement, a càrrec de Josep Martí, secretari de Comunicació

No seré el primer pregoner al que haureu sentit dir que és un orgull i un honor oficiar el pregó de la Festa del Renaixement. Però no us ho penso estalviar. És un honor, un orgull i m’omple d’emoció.

Jo sóc de La Cala, aquí a la vora. Encara que els tortosins heu tingut sempre més tirada a L’Ampolla o a Peníscola. No és cap retret, eh!!

Però Tortosa, gairebé com tots els baix ebrencs, és la ciutat on vaig obrir els ulls a la vida.

Però a més a més, i més enllà del fet biològic d’haver nascut en aquesta ciutat, us he de dir que alguns dels més íntims records d’infantesa van ser viscuts a Tortosa.

De menut, els dies més feliços eren els d’anar a Tortosa. Sempre en tren i sempre amb ma mare. Qualsevol excusa era bona: el metge, el notari, comprar roba.....a mi em servia per no anar a l’escola –festa grossa per un nen- i passar el dia de la mà de ma mare passejant pels vostres carrers.

Però és que, a més a més, jo sabia que sempre trobàvem un forat per anar al mercat i menjar un entrepà de tonyina. I aquell, per mi que sempre he estat de vida, era un moment, com diu el tòpic, de màxima felicitat....

Ja ho veieu doncs, la meva infantesa podria dibuixar-se com un viatge en tren de la Cala a Tortosa i un entrepà de tonyina al vostre mercat.

Entendreu doncs que, amb aquests records a la motxilla, em faci molta il·lusió que el vostre procurador en cap, m’hagi atorgat l’honor d’adreçar-me a tots valtros en un dia tan especial. Em sento molt lligat a Tortosa i, a partir d’avui, encara més.

⌠⌡

No és la primera vegada que vinc a la Festa del Renaixement. Tampoc serà la darrera.

He assistit en moltes ocasions a la festa del renaixement, he anat als espectacles, he viscut la festa com a visitant....però mai fins fa una estona havia tingut l’oportunitat de ser a l’acte inaugural de la Plaça de l’Ajuntament.

Deixeu-vos regalar les orelles: val molt, però que molt la pena la Festa del Renaixement. Val molt la pena venir aquí per revisitar l’esplendor de la Tortosa del segle XVI.

Us heu de sentir molt orgullosos de la feina que heu fet amb aquesta festa des de l’any 1996. Us en podeu sentir molt cofois, hi teniu tot el dret, perquè no és poca cosa el que heu estat capaços de posar en peu.

Qui vingui a la festa, ni que sigui només una vegada i per sobre, no pot tardar a adonar-se que la festa del renaixement de Tortosa no és una festa de parc temàtic, no és una recreació vulgar d’un temps passat, no és un muntatge artificial construït a base de talonari i xecs en blanc, no és un caprici de quatre i el cabo......

NO, la festa del Renaixement de Tortosa és el temperament real d’una ciutat que existeix cada cop que se la revisita.

Quan durant tots els dies que dura la festa tres mil tortosins es vesteixen diàriament amb les robes del segle XVI per fer més lluïda la celebració, vol dir que la festa és de tots i que tots la viuen com a pròpia.

Quan al programa d’actes s’hi ajunten esdeveniments de caràcter públic, esdeveniments de caràcter familiar i quan més enllà del programa oficial, la vida privada de la ciutat també participa de la festa i aquesta entra als menjadors de les cases,  vol dir que la festa és de tots i que tots la viuen com a pròpia.

I és quan una ciutat sencera es sent com a pròpia una festa que aquesta festa agafa tot el sentit, tota la força i tota la vistositat que agafa Tortosa durant aquests dies.

La Festa del Renaixement és un exemple de com el treball col.lectiu, posat al servei d’una il.lusió, permet assolir reptes molt ambiciosos. Per això us deia que teniu tot el dret a sentir-vos molt orgullosos i tot el dret a que us regalin les orelles. Ho torno a dir: quina festassa! Quin mèrit que teniu!

Però això ja no us pertany només a vosaltres.  Aquest patrimoni immaterial que heu construït amb el vostre esforç, aquesta Festa del Renaixement és ja un patrimoni de tot el país, de tota Catalunya.

I és per això que Catalunya sencera ha d’estar orgullosa d’aquesta festa, l’ha de celebrar al vostre costat i us en ha de donar les gràcies.

La Festa del Renaixement és un regal que us heu fet a vosaltres mateixos, és un regal a les Terres de l’Ebre, però és també un regal a Catalunya sencera...perquè el vostre èxit, el vostre reconeixement, el benefici de la festa, ja va més enllà del territori que l’acull. I és per això que mereixeu que tot el país us doni mostra del seu agraïment.

⌠⌡

I ara que merescudament us he regalat les orelles, deixeu-me fer-vos una exigència, o més que una exigència un prec. Deixeu-me demanar-vos un favor.

Heu d’anar més enllà. Heu de fer encara més gran aquesta festa. Heu d’ensenyar-la més. L’heu de convertir en un esdeveniment que Tortosa no només es regala a si mateixa, o a les Terres de l’Ebre o al país...l’heu de convertir en un esdeveniment que Tortosa regala a Europa, i si voleu, al món.

Un cop assolit el repte de tenir tota la ciutadania compromesa amb la Festa del Renaixement, una vegada s’ha aconseguit que una ciutat sencera estigui al darrera de la festa.....res no ha d’impedir que l’esplendor de la Tortosa del segle XVI tingui un reconeixement major fins i tot fora de les nostres fronteres.

El que teniu a les mans amb aquesta festa és tan gros, és tan bonic, que ens hem de permetre ser més ambiciosos. El talent i el compromís no tenen aturador. I aquesta Festa del Renaixement, que té compromís, que té talent, ha d’acabar consolidant-se com un esdeveniment internacional.

O és que el Pali de Siena, per posar un exemple mundialment conegut, no és comparable en bellesa i transformació d’una ciutat a aquesta festa del renaixement?

O és que la carrera de cavalls de la ciutat Toscana no pot comparar-se amb el que acabem de veure a la plaça de l’Ajuntament o veurem fins al diumenge pels carrers de Tortosa?

O és que els ornaments de les contrades Toscanes són més boniques que els abanderats i les fanfàrries Tortosines? De cap de les maneres.

Creieu-vos de veritat que teniu a les mans una joia i que aquesta joia mereix ser lluïda amb tota l’ambició i orgull arreu del país, però també arreu d’Europa. Aquest és el favor que us vull demanar. Que anem una mica més enllà i que ens atrevim a creure que la nostra Tortosa del segle XVI pot competir amb la millor de les festes europees de tradició medieval o renaixentista.

Tenim la joia, acompanyem-la de les ganes i de l’ambició de lluir-la!!!

⌠⌡

Per anar acabant dos paraules sobre el renaixement. Ja sabeu tots què va ser i què va suposar en el canvi de mentalitats dels europeus a partir del segle XV. El renaixement, una nova manera d’entendre la vida i el paper de la persona en el món en confrontació a la visió medieval. No cal que m’estengui perquè ja ho han fet altres pregoners abans que jo.

Doncs bé, la festa del renaixement ens ha de servir també per agafar consciència que la història, que no és lineal, com algú ens ha volgut fer creure, ens situa de tant en tant en escenaris que fan obligat un renaixement.

A mi em sembla que aquest és un d’aquests moments. Cal renéixer per retrobar-nos amb el valor de la col·lectivitat, cal renéixer per retrobar-nos amb el valor de la solidaritat, cal renéixer per retrobar-nos amb el valor del sacrifici, cal renéixer per retrobar-nos amb el valor del gust pel treball, cal renéixer per fer les paus amb el temps i amb la vida mateixa, cal renéixer per aprendre a separar allò urgent d’allò important, cal renéixer per recuperar la necessitat de transcendir, cal renéixer per ser millors i fer les coses millors.

Cal renéixer per arraconar l’individualisme, cal renéixer per arraconar l’egoisme, cal renéixer per arraconar l’especulació, cal renéixer per arraconar la incapacitat de posar per davant els altres.

Cal renéixer en tots aquests aspectes com a poble, com a col·lectiu, com a societat i també, naturalment, com a individus cadascú des del seu àmbit de responsabilitat.

Ho estem fent, tot i que no hi ha canvi més difícil que el canvi de mentalitat, que és el que fou en definitiva el renaixement. Però hem de ser capaços de consolidar nous comportaments, noves maneres de fer i nous compromisos , però hem de ser capaços de consolidar nous comportaments, noves maneres de fer,  noves maneres d’actuar. El nostre és, com ho fou en el seu dia l’original, un renaixement obligat, necessari i, penso que també hauria de ser, desitjat i volgut.

⌠⌡

La Festa del Renaixement, l’esplendor de la ciutat de Tortosa en el segle XVI, ens ensenya que un dia això fou possible. I tot el que ha estat pot ser de nou.

El vostre regal, més enllà de la festa, el que oferiu al món sencer, és cada any l’oportunitat de recordar-nos que els renaixements són, a més de necessaris, possibles.

És per això que aquesta Festa és, a banda de lluïda, tan transcendent i bonica.

Ho xalem tots però el mèrit és vostre.

Gràcies per fer-ho possible i gràcies per deixar-me participar i sentir-la com a meva.

Imatge ACN