Xavier Pallarès: 'Ens cal la clau de la caixa'

TORTOSA (Baix Ebre).- El delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, va fer dilluns al vespre una crida perquè els ebrencs participen aquest Onze de setembre en la Marxa per la Independència, convocada a Barcelona. En l'acte institucional que organitza cada any la Delegació del Govern per commemorar la Diada, Pallarès va reivindicar la importància de tenir "la clau de la caixa" no només com un debat polític, sinó per "necessitat social". Així, tot defugint la polèmica pels lemes, el delegat va manifestar que els ebrencs anirien a Barcelona "per reivindicar el país, les tradicions, i donar un pas endavant pel pacte fiscal". De fet, Pallarès va confirmar la seua assistència a la manifestació. "No vull entrar en eslògans perquè estic segur que la gent es manifestarà per multitud de motius: n'hi haurà que estaran en contra de la feina que ha fet el Govern, n'hi haurà que hi aniran perquè són independentistes, i hi haurà gent que el seu drama particular el fa sortir al carrer. Jo animo als ebrencs a anar-hi per reivindicar el país, les nostres tradicions, i ajudar a donar un pas endavant pel pacte fiscal", va assegurar.

Davant una Diada que, pel delegat, està marcada "per la crisi econòmica", Pallarès va reivindicar el pacte fiscal i la necessitat que Catalunya tinga "la clau de la caixa". El delegat va recordar les paraules del president Artur Mas, quan va dir que "el pacte fiscal serà per la via del pacte o de la decisió", i va deixar clar que Catalunya ha de tenir hisenda pròpia, "no només per una qüestió de debat polític sinó de necessitat social".

Però la commemoració de l'acte de la Diada, als Reials Col·legis de Tortosa -amb la presència de bona part dels alcaldes del territori, senadors, i diputats, cossos policials, així com de representants d'entitats com Òmnium Cultural-, també va servir reivindicar la llengua catalana i la relació entre Catalunya i la Franja. L'encarregat de plasmar-ho va ser l'historiador i periodista de Calaceit, Joaquim Montclús.

Montclús va fer un repàs sobre la relació del Matarranya amb Catalunya i va explicar l'Onze de Setembre que va viure la comarca el 24 de gener de 1706, quan Calaceit es va rendir, després d'una setmana de lluita, davant les tropes borbòniques de Felip V. L'historiador va recordar que, des de l'època dels íbers, el Matarranya ha estat vinculat a Tortosa i a Catalunya, i va posar exemples de com la toponímia de moltes poblacions és catalana.

L'historiador també va explicar altres anècdotes, de com part de la Franja i del Matarranya van passar a pertànyer del bisbat de Tortosa al de Saragossa, a excepció de quatre poblacions: Cretes, Arenys, Lledó, i Calaceit. Aquests quatre municipis van ser del bisbat de Tortosa fins l'any 1957 que, segons Montclús, "el bisbe Moll i Salord ens va regalar a Saragossa".

"Catalunya té un deute amb la Franja perquè som germans, la mateixa nació, però ens han separat. No hi ha cap diferència entre un veí d'Arnes i un de Calaceit", va explicar Montclús, tot recordant que fins a principis de segle passat molta gent del Matarranya anava al Fossar de les Moreres la nit del 10 a l'11 de setembre. "Per molt que ens separin bisbats o amb la llengua, ara diuen que parlo aragonès oriental...és la mateixa llengua, i la Franja forma part d'aquesta gran nació que és la nació catalana",va concloure. L'acte institucional de la Diada va acabar amb l'actuació del duet RAK de Calaceit.

Imatge ACN