[Tribuna] 'Pedalem amb només dues rodes', article del col·lectiu Me Moc en Bici

Per què serà que en això d'integrar la bicicleta al mapa urbà de la nostra ciutat, gairebé sempre recollim una de freda i una de calenta? M'explico: sovint una notícia o una acció prometedora en aquest àmbit porten després un "però" que limita la seva potencialitat real. Fa temps que se coneixen - la Comunitat Europea ha publicat diverses guies pràctiques dirigides als equips de govern municipals - els avantatges del desplaçament amb bicicleta en el medi urbà respecte a altres mitjans de transport. A part de la nul·la contaminació atmosfèrica i acústica, dels beneficis per a la salut física i mental, l'innegable estalvi en espai respecte a un vehicle, està més que demostrat que en distàncies inferiors als quatre quilòmetres la bicicleta és el mitjà de transport més ràpid de porta a porta, per davant del vehicle privat, l'autobús o transport públic i només en competència amb la moto. A més a més és el mitjà de transport més barat. El nostre grup Me Moc En Bici ja vam fer un estudi comparatiu a la nostra ciutat, que ho corrobora i que vam exposar en la secció de Medi-ambient en l'última Expoebre. Els resultats estan a disposició de qui ho desitgi.

És cert que en la nostra acomodada vida, pensar d'anar a treballar amb bicicleta proveït com un "urban warrior" (guerrer urbà) novaiorquès que es juga la vida fent cabrioles entre els cotxes és gairebé impensable. Però no és menys cert, i nombrosos estudis ho demostren, que les infraestructures creen ciclistes urbans. El factor de major impacte perquè una persona decideixi deixar el cotxe i desplaçar-se en bicicleta per la ciutat és l'existència d'infraestructures que li permetin circular amb seguretat i que potenciïn els avantatges de la bicicleta respecte a altres mitjans de transport. Quan parlem d'infraestructures, no necessàriament es tracta d'obres faraòniques o costoses, sinó simplement de coses ben pensades, eminentment pràctiques i emmarcades dins d'una visió integral de la mobilitat a la ciutat.

Dins de les actuacions que s'han anat realitzant a Tortosa pels diferents equips de govern municipals - bàsicament construcció de carrils-bici -, la bona notícia que suposa en si la seva realització es veu invariablement entelada per petits detalls- o no tan petits -com els creuaments, traçats, rampes, amplades, etc., que al final fan escassa o nul·la seva utilització i qüestionen la inversió realitzada.

Esperem que les obres de condicionament del Pont del ferrocarril a Tortosa i el tram ciclable a nivell del riu que s'estan duent a terme actualment no caiguin en el mateix parany. La cara inversió que suposa i l'aposta de futur que aquesta infraestructura podria ser per a la mobilitat ciclable entre Tortosa i nuclis veïns, poden quedar en dubte en no existir - que nosaltres sapiguem - connexions ciclables directes i segures previstes amb els centres d'interès (mercat, estacions de tren i autobusos, instituts, etc.) a banda i banda del riu. Actuacions com aquesta ens fan pensar que hi ha molt d'improvisació i poc de planificació en aquest àmbit. Ens fan dubtar de si, a part de la suposada bona voluntat (o rèdit polític), algú té alguna cosa més per desenvolupar un pla integral a mig termini, ben estructurat, que virtualice el que han de ser les connexions ciclables entre Tortosa i nuclis veïns en els propers anys.

I és una pena, perquè tenint ara tants exemples en què mirar-se, i corrent els temps que corren, en els quals els nostres governants se'ls ha d'exigir la major rendibilitat de cada euro invertit, aquest és un “tren” que la ciutat no pot perdre. Perquè afecta la qualitat de vida dels que vivim aquí. Perquè no hi ha pitjor malbaratament que gastar en infraestructures que després es revelen inútils per petits detalls que només els ususaris finals valoren. Perquè aquest enfocament pot suposar un motor turístic gens menyspreable per a aquestes comarques, atraient a turistes d'altres països en què la crisi no s'acarnissa tan intensament com el nostre. I perquè pot suposar una etiqueta de qualitat diferencial per a la ciutat, percebuda i perceptible des de fora.

Tot això exigeix ​​una aposta valenta, decidida i clara - però no cara - per la bicicleta, on les actuacions han d'anar integrades en un projecte clar de futur, i on accions puntuals, inconnexes o de cara a la galeria ja no serveixen per mantenir el nostre interès. Perquè ja fa temps que les nostres bicicletes només tenen dues rodes i deixem de menjar caramels.

Col·lectiu Me Moc en Bici
Som un grup de persones que vivim a Tortosa o rodalies, sense vinculació política, empresarial ni ideològica comuna. Ens uneix l’ús de la bicicleta com a mitjà de desplaçament quotidià o habitual tant per motius laborals com per oci.