Peig sosté que Catalunya negociarà amb l’Estat la creació de la vegueria de l’Ebre

TERRES DE L'EBRE.- El govern de Convergència i Unió no ha descartat ni ha renunciat a la creació de la vegueria de les Terres de l’Ebre. Així, ho ha afirmat aquest dimarts la directora dels serveis territorials de Governació i Relacions Institucionals, Rosa Peig, durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre. Peig ha detallat a fons el contingut de l’avantprojecte de la nova llei de Governs Locals, en què només les actuals diputacions provincials passaran a ser quatre consells de vegueria, tot deixant la creació de la vegueria de les Terres de l’Ebre per a una segona fase, en funció de les modificacions legislatives que ha d’autoritzar el govern de l’Estat per poder dividir la província de Tarragona. La directora territorial de Governació ha explicat que els consells de vegueria substituiran les diputacions provincials un cop que es facen les modificacions estatals que siguen oportunes, com els límits territorials o la llei electoral. Però que, mentre això no siga possible, cal integrar les diputacions actuals dins de l’administració local de Catalunya, amb un canvi de nom.

En qualsevol cas, Peig ha assenyalat que la futura llei de governs locals, que ja ha estat enviada als alcaldes i entitats municipalistes perquè hi presentin les seues aportacions, obrirà la porta al reconeixement de territoris com a “subvegueries”. De fet, ha volgut recordar que Convergència i Unió va ser la formació política que primer va creure en el reconeixement institucional de les Terres de l’Ebre, amb el desplegament de les delegacions de la Generalitat. Per tant, CiU no donarà per bona una divisió de Catalunya sense la vegueria de l’Ebre, i dialogarà amb Madrid perquè el govern espanyol acabe autoritzant els canvis en la legislació estatal.

D'altra banda, Peig ha descartat la fusió dels consells comarcals amb les vegueries, ja que la Generalitat vol que continuen sent prestadors de serveis bàsics i serveis mancomunats als municipis, governats per consells d’alcaldes. Això significarà que els consells comarcals deixaran de tenir un ple com òrgan polític, tot i que les comarques amb més de 10 municipis, com ara les quatre de les Terres de l’Ebre, també podran tenir una junta de govern, amb un màxim de set membres que seran set alcaldes. En aquest sentit, cada alcalde tindrà un vot, tot i que també tindran vots addicionals en funció del nombre d’habitants de cada municipi. Això sí, els alcaldes tindran l’obligació d’assistir a les reunions del consell d’alcaldes, i no podran delegar els seus vots als regidors del seu ajuntament.

Finalment, la directora territorial de Governació ha detallat que la nova llei de governs locals pretén un estalvi d’entre 1.000 i 1.100 milions d’euros cada any, amb la racionalització i la simplificació de les estructures administratives i organitzatives. Així, els serveis bàsics municipals que no complisquen un estàndard de qualitat hauran de ser prestats per una entitat supramunicipal, que seran els consells comarcals. A més, la Generalitat fixarà el sou màxim que podran cobrar alcaldes i regidors. Quant a les entitats municipals descentralitzades, se’n podran crear de noves, sempre que estiguen molt justificades. De fet, el govern de Convergència i Unió esta negociant amb el Partit Popular que, dins de la reforma de la llei de règim local que prepara el govern de l’Estat, hi haja una exclusió del seu àmbit d’aplicació a Catalunya.