El jaciment ibèric del Bordissal de Camarles era un enclavament comercial amb grecs i fenicis abans de la formació del Delta

CAMARLES (Baix Ebre).- Un grup d’arqueòleg dirigit per Xavier Maese i Ricard Marlasca ha realitzat des de finals de juliol i durant tot el mes d’agost la segona campanya d’excavacions al jaciment ibèric del Bordissal, al terme de Camarles. L’actuació s’emmarca en un conveni de recerca arqueològica amb el Museu de les Terres de l’Ebre, i es du a terme a partir de la col·laboració i dels ajuts de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Camarles. L’any passat es van fer les primeres excavacions fetes amb metodologia arqueològica. De fet, també van ser les primeres que es feien al jaciment des de la seua descoberta casual, l’any 1953. I és que en aquella època, l’extracció de graves a la zona del Bordissal va propiciar la troballa espectacular d’un conjunt de peces de terracota, entre les que van destacar unes figures de cap femení. Eren uns peveters que servien per contenir l’ofrena als déus dels primers fruits de les collites. Actualment, aquestes figures de cap femení es troben repartides en cinc museus diferents.

Però des del 1953, el jaciment del Bordissal no havia tingut l’atenció que es mereixia. En aquest sentit, Marlasca ha explicat a Canal 21 Ebre que la segona campanya d’excavacions ha servit per confirmar que l’any passat es va poder localitzar un edifici de grans dimensions de l’època dels ibers, que podria ser del segle IV abans de Crist. Segons el director de l’excavació del jaciment del Bordissal, l’edifici no és un habitatge, sinó algun tipus d’estructura relacionada amb el comerç amb grecs i fenicis.

A banda dels elements constructius ben conservats, l’any passat també es van trobar diverses restes ceràmiques i d’animals, peixos i cereals, que permeten anar perfilant quina era la fesomia d’aquest assentament vora la mar durant el segle IV abans de Crist. De fet, la mateixa excavació pot aportar més llum sobre la cronologia i la formació del delta de l’Ebre, ja que la seua situació en l’antiga línia de costa, avui colmatada i terra ferma, permet pensar que s’aconseguiran dades sobre el moment en que aquesta zona va deixar de ser costanera. A més, els objectius principals dels arqueòlegs passen per conèixer la veritable natura i la funció d’aquest assentament i el seu paper en la organització territorial, comercial i cultural dels ibers. Per la seua banda, el regidor de Cultura de Camarles, Josep Prats, ha volgut destacar que l’Ajuntament d’aquesta població del Baix Ebre ha considerat que l’excavació del jaciment del Bordissal era un projecte molt interessant.

Fins ara, el de Camarles és l’únic jaciment ibèric que es troba a la antiga línia de costa de l’actual Baix Ebre, i els arqueòlegs pensen que podria tractar-se d’un important enclavament comercial amb un protagonisme especial per a les practiques cultuals i religioses, com posarien de manifest l’important lot de terracotes trobades. De fet, les principals peces d’importació trobades són fragments de vasos de producció grega, així com altres produccions d’origen púnic ebussità. Aquests últims podrien haver estat els principals agents comercials implicats en els intercanvis que es produirien al jaciment del Bordissal.

Imatges Museu de les Terres de l'Ebre