AMPOSTA (Montsià).- El Departament d'Agricultura posarà en marxa durant les pròximes setmanes l'esperat pla de xoc contra la plaga del caragol maçana al delta de l'Ebre, que suposarà l'assecament i inundació amb aigua salada d'unes 10.000 hectàrees d'arrossars per aturar la plaga. Les mesures previstes costaran 600.000 euros i inclouen també la inundació amb aigua salada de 350 quilòmetres de desguassos de l'hemidelta esquerre, així com el confinament de 100 hectàrees al dret, per evitar la seva propagació. La Generalitat haurà de finançar el pla, que no compta amb el suport econòmic del govern espanyol ni la Unió Europea. Per la seua banda, els arrossaires hauran de sacrificar 378.000 euros en ajuts europeus per poder assecar els camps.
El pla es posarà en marxa els pròxims dies, amb la publicació d'una ordre per part del Departament i un cop finalitzi la campanya de la sega de l'arròs en marxa, que enguany s'ha retardat per les particulars condicions climatològiques de la primavera. Tot i les negociacions de les últimes setmanes, finalment, la Generalitat es quedarà sola a l'hora de finançar les mesures previstes.
"O actuem ara, o després no serà eficaç. Ens hem de llançar a la piscina i actuar. Si Madrid, finalment, posa diners permetrà reforçar el pla o ho deixarem per l'any vinent", ha explicat el director general de Desenvolupament Rural, coordinador i responsable de la comissió tècnica del Departament que desenvolupa l'Estratègia de lluita contra la plaga, Jordi Sala. De fet, Sala no ha aportat dades sobre el nivell global d'afectació sobre el terreny, que la Generalitat ha limitat a unes 2.000 hectàrees durant els últims mesos, tot i reconèixer que, en aquesta campanya, ha malmès ja arrossars.
Després de presentar-lo als representants dels diferents sectors afectats del Delta, el mateix Sala ha confirmat com a principal estratègia de lluita la combinació entre assecament i inundació amb aigua del mar. Amb una afectació generalitzada al marge esquerre del Delta, Agricultura preveu actuar amb aquests mètodes pràcticament en tota la zona de conreu d'arròs de l'hemidelta, en unes 10.000 hectàrees, on s'ha detectat en major o menor mesura la seva presència.
Això passarà per assecar-ne de forma imminent més de 7.000 durant aquesta tardor, amb una mortalitat efectiva prevista del 85%. Paral·lelament, més de 2.000 hectàrees s'inundaran amb aigua del mar. Un sistema que es prolongarà durant 20 dies -les proves indiquen que, en aquest període, la mortalitat és total- després dels quals s'inundaran de nou els camps amb aigua dolça per rentar la sal. Agricultura també estendrà la inundació amb aigua salada a uns 350 quilòmetres de desguassos del sistema de regadiu del Delta, exceptuant les zones més elevades per on circula la sèquia sanitària -que es recarrega amb surgències d'aigua subterrània-.
Confinar els focus del marge dret
L'altra gran obsessió d'Agricultura és garantir que els "dos o tres focus" detectats al marge dret de l'Ebre no escampin la plaga per aquest marge del riu. Per aquest motiu, han dissenyat una franja de seguretat de 100 hectàrees -una xifra "molt prudent", que excedeix la superfície realment afectada- per confinar i eliminar aquests focus abans que puguin propagar-se. En aquest cas també s'aplicaran els mètodes de salinització i abocament.
Tot plegat, segons ha abundat Sala, s'ha d'abordar partint des d'una "correcta gestió de l'aigua!" durant els pròxims anys . "No pot entrar un caragol on s'hagi ja salinitzat i netejat", ha explicat. Aquesta gestió "acurada" -que només inclourà la recollida manual en casos molt puntuals- requerirà "tots els esforços", inclosa la participació activa de les comunitats de regants, però també d'Agents Rurals, els Mossos d'Esquadra i el Seprona de la Guàrdia Civil a l'hora de controlar l'actuació correcta sobre els camps pel que fa a l'assecament i les mesures a emprendre.
Tot i que la conscienciació del sector arrossaire cada cop és més elevada, el director dels serveis territorials d'Agricultura, Pere Vidal, ha reconegut que ja s'han interposat algunes sancions "fortes" per aquests incompliments. L'ordre que publicarà en breu Agricultura serà, en aquest sentit, d'obligat compliment i anirà, posteriorment, acompanyada d'una carta personalitzada a cada propietari informant-lo sobre l'estat de les seves parcel·les i les tasques a efectuar per evitar la plaga.
Sigui per una via o una altra, d'aconseguir fer complir els criteris i normes d'aquesta gestió, augura Sala, optimista, "en tres o quatre anys podem tenir la plaga dominada". En aquests sentit, confia que després dels recursos abocats -500.000 euros només enguany, que se sumen als més de 3,5 milions de les temporades anteriors- i els 600.000 euros que la Generalitat haurà de desembutxacar addicionalment fins la primavera vinent per implementar aquest pla de xoc. En bona mesura, seran destinats a al lloguer de bombes i a la despesa energètica per impulsar l'aigua del mar, tot i que en alguns casos col·laboraran les comunitats de regants, especialment, en el tema de personal.
Però els dubtes i els reptes continuen sent encara molt importants. Especialment, en el camp del finançament de les mesures amb la implicació de les administracions superiors. Així, Sala admet que, tot i el compromís inicial, el Ministeri d'Agricultura no ha materialitzat la iniciativa d'assumir un paper actiu en la lluita i aportar recursos. Únicament la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), amb competències en el tram de riu que arriba fins Tortosa -situació davant la qual, Sala demana una coordinació entre administracions estatals-, ha anunciat una partida de cara l'any vinent. La preocupació, de fet, se centra en la reproducció del gasteròpode al tram final del riu, pròxim a la desembocadura, on s'imposa una actuació taxativa.
Convèncer a Brussel·les
Però si a Madrid la situació costa encara d'entendre, la comprensió encara s'ha fet més difícil a Brussel·les. I és que tampoc la Unió Europea sembla interessada en participar en la lluita contra la plaga, després que una delegació de la Comissió d'Agricultura visités el delta de l'Ebre fa uns mesos. Finalment, les autoritats comunitàries han descartat aprovar el projecte Life -uns 600.000 euros- per estudiar vies d'eradicació de la plaga com tampoc mantenir els ajuts agroambientals als arrossaires per l'assecament dels camps.
Això implica que els pagesos que l'hagin d'aplicar -els que els inundin amb aigua de mar i, posteriorment, dolça, les podran conservar- rebran 54 euros menys per hectàrea dels prop de 400 que percebien en total. Uns diners que, malgrat no donar-los per perdut, Agricultura els veu com un "mal menor" després de l'experiència de l'any passat: els camps es van inundar per cobrar els ajuts i la població de caragol es va disparar. "És molt més barat no tenir-los -aquests diners-, poder assecar i després no tenir caragol per mantenir la collita", ha evidenciat Sala que, d'altra banda, ha anunciat una ofensiva política i tècnica davant les institucions comunitàries per intentar explicar el problema i les seves afectacions, no només sobre una zona encara limitada de conreu d'arròs, sinó d'alt valor ecològic i reconeguda recentment com a reserva de la biosfera. "Quan acabi l'any vinent volem que vinguin aquí a parlar amb el sector per veure com acabar amb el caragol maçana. Ens hem posat aquests deures", ha assegurat.
Via ACN (Jordi Marsal) i Canal 21 Ebre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.