BARCELONA.- El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat aquest migdia l'acord de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP sobre la data i la pregunta de la consulta. La pregunta contindrà dos apartats. En el primer es preguntarà: "Vol que Catalunya esdevingui un Estat?. En cas afirmatiu, hi haurà una segona pregunta: "Vol que aquest Estat sigui independent?". Els grups també han pactat la data, que serà el 9 de novembre del 2014. En una compareixença, entre d'altres, amb Oriol Junqueras (ERC), Joan Herrera (ICV-EUiA) i David Fernández (CUP), Mas ha considerat que amb aquest acord, tothom qui vulgui votar un canvi d'estatus ho podrà fer, però també aquells que vulguin la independència.
Passades les 14 hores, el president de la Generalitat ha comparegut a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat després d'una reunió que ha començat a les 11 hores. "Tenim un acord per fer la consulta", ha proclamat Mas. El president ha constatat que ha estat un acord "molt ràpid", perquè ha estat fet en dos dies (dimarts i dimecres), però també "bo", ja que permet cobrir els dos objectius que tenia la consulta, "que sigui molt majoritària i inclusiva" però també amb una pregunta "clara".
Després de recordar que els hauria agradat que el PSC també hi fos en aquest acord, ha reivindicat que la pregunta té el suport d'una majoria "molt àmplia" al Parlament. Però a més, ha subratllat que aquesta doble formulació permet que aquells que vulguin canviar l'estatus actual de Catalunya puguin votar-ho, però després també es pugui preguntar per la independència: "Tothom que vulgui un canvi d'estatus polític de Catalunya el podrà votar i tothom que vulgui que aquest canvi d'estatus sigui en forma d'una Catalunya independent també ho podrà fer. Fem honor al a demanda popular que hi ha en la línia de poder-se expressar i en aquests termes". Sobre la data, ha indicat que el 9 de novembre del 2014 és el dia que han acordat els grups que seria el que "millor convenia a l'èxit del procés".
A partir d'aquí, ha continuat, hi haurà temps per negociar amb el govern espanyol. "Ara ens cal un Estat que sigui d'arrel profundament democràtic, un Estat atent a aquest clam de la societat catalana, a aquesta majoria parlamentària i política tan sòlida, i a un poble q vol decidir el seu futur, un poble que vol votar de manera absolutament pacifica i democràtica", ha conclòs Mas, tot assegurant que la part catalana hi anirà "amb la millor mà estesa" per assolir un pacte.
Pel que fa a la via, el ple del Parlament aprovarà una proposició de llei per reclamar la transferència a la Generalitat de la competència per convocar referèndums a través de l'article 150.2 de la Constitució. Aquesta proposició s'elevarà al Congrés dels Diputats, posteriorment. A més, els grups s'han guardat la possibilitat de portar ells mateixos exactament la mateixa proposta, tant en forma de llei com de moció (proposició de llei o proposició no de llei).
Via ACN
Imatge Generalitat de Catalunya
Imatge Generalitat de Catalunya
Clar què sí! Però sigue com sigue, la meua patria sempre serà Catalunya, i si ofenc a Espanya, pos que me vinguen a buscar que no lis ficaé fàcil.
ResponEliminaSí, sí, i mil vegades sí.
ResponEliminaSí, sí, i mil vegades sí.
ResponEliminaVotar NO es el més raonable, perquè ja tenim un Estat que ens representa.
ResponElimina...mister Morigan, con toda mi afectuosidad y amistad...CATALUNYA ANTES DEL 1714, SIEMPRE HABIA IDO CONJUNTAMENTE CON LO QUE ELLOS (LOS CASTELLANOS) DICEN COMO "ESPAÑA"...todo comenzo con el Berenguer IV (hijo heredero del Conde de Barcelona Berenguer III) que se caso con una hija del monarca de Aragon, desde entonces los catalanes hemos ido juntos pero no revueltos con los "españoles"...una vez obtengamos la independencia si ellos quieren, podremos seguir juntos, pero cada uno sera cada uno...
ResponEliminaalbertito, crec que confons l'origen de la Corona d'Aragó amb el d'Espanya.
ResponEliminaI per cert Catalunya com tal, no ha estat mai independent, primer eren comtats, després una part de la Corona d'Aragó, i actualment una part d'Espanya.
A banda de nul, blanc o abstenció...( a determinar ). Respectivament, a la primera i segona pregunta:
ResponElimina-SÍ. SÍ
-SÍ. NO
-NO. NO
-NO. SÍ
-SÍ. En blanc
-NO. En blanc
-En blanc. SÍ
-En blanc. NO
Quin garbuix tu ! Ara ves i explicau a qui no estigui massa al cas !
Pos si que és complicat!
ResponEliminaVes tu per on!
Això de la democràcia cada cop és més difícil.
:-)
La “pregunta fantasma” és un engany al quadrat. Les forces secessionistes catalanes han complicat les coses amb la doble pregunta per a què així el ventall de possibilitats sigui molt més ampli (com apunta Ximo) i puguin acabar fent el que més els hi convingui. És simple, preguntem primer si volem ser un Estat, perquè independentment del resultat, puguem desprès defensar que en realitat el que volen els catalans es separar-se a mitges i així seguir gaudint dels avantatges de ser espanyols (rebre dinerets quan sigui precís, com ha passat ara amb els 900 milions per pagar proveïdors).
ResponEliminaPerò jo em pregunto: Què és un Estat no independent? Una CCAA però amb un altre nom? I, perquè no demanar la independència a la primera de forma clara i directa? No volien fer el ridícul i al final l’han acabat fent de forma estrepitosa.
Morigan: el reino de Aragon hizo un pacto con el rey de al lado de no agresiones mutuas, es mas los dos bajaban para el sur cargandose a los diferentes jefes territoriales moros, Catalunya junto al de Aragon fueron conquistando territorios de LLeida y despues los de Tarragona, y al final conquistaron el reino moro de Valencia, que lo hizo el celebre Rodrigo Diaz de Vivar (EL CID). España (la antigua Hispania romana), se formo poco a poco con casamientos de diferentes principes que despues fueron reyes, los Catolicos hicieron el ultimo trabajo...pero el condado de Catalonia iba y volvia con el resto pero nunca fue parte integrante e indesoluble del territorio español... en 1700 para adelante, si hubiese estado el austriaco rey sentado en el trono, puede que esto ahora no ocurriria, pero como el fullero del rey frances coloco por la fuerza a su subnormal nietecito, pues asi estamos como estamos...
ResponEliminaademas que este rey frances se anexiono parte de las tierras catalanas despues de su obrita...cuando los españolitos fuimos a Francia a ver las pelis "verdes", los autoctonos de alli nos contaban las perrerias que Paris les hacia...
ResponElimina"Després de la mort de Lluís el Tartamut el 879, el poder carolingi es descompongué i a Barcelona, com a tot arreu de l'antic Imperi Carolingi, els comtes esdevingueren petits sobirans hereditaris.". Font wikipedia.
ResponEliminaMés enllà dels fets que la història ens digui és incontestable que la democràcia, a diferència del poder reial absolut d'orige diví, fa descansar el poder en el poble. Algú tindrà dubtes de què significa poble, però jo tinc clar que poble s'ha d'entendre un conjunt de població amb voluntat d'organitzar-se col.lectivament, dotant-se d'una fórmula de govern pròpia. En aquest sentit no tinc cap dubte que Catalunya ha demostrat al llarg de la seva història la seva voluntat com a poble de tenir entitat polític pròpia, negada reiteradament pels veïns castellans/espanyols. Això no es pot mantenir.
Pels que se'ls fa complicat entendre les opcions que podran votar el 9 de novembre, els recordo que més complicat és saber quantes caselles han de marcar per a les eleccions al Senat, i em canvi, se n'han sortit prou bé votant un senador de Tortosa. Els que tenim clar que hem de votar, no contemplen tantes opcions. No n'hi ha rés com tenir clares les coses. Som molts que des d'ahir, a les xarxes, anem reproduint el missatge: Si/Si. Nosaltres ho tenim clar. Si ells no tenen clar el que han de votar, és el seu problema.
I encara no ha començat la "campanya", ni sabem si es podrà fer.
ResponEliminaPerò, una cosa queda clara, i és que els partits que manen a Catalunya son ben diferents als que manen a Espanya. Tot i que serien de les mateixes línies, la demòcrata-cristiana i lliberal d'una banda i la social-democràcia per l'altra. O m'equivoco?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina