L'autora de 'La maternitat d'Elna' reconstrueix la Batalla de l'Ebre dels 'biberons'

CORBERA D'EBRE (Terra Alta).- Set soldats de la Lleva del Biberó -nascuts l'any 1920- i un pontoner que va participar en el conflicte reconstrueixen el relat de la Batalla de l'Ebre a partir de la seua experiència i dels seus records a '115 dies a l'Ebre' (Ara Llibres), l'última obra de la historiadora Assumpta Montellà, l'autora de 'La maternitat d'Elna'. Una aproximació que vol anar més enllà de la literatura històrica, explotant el vessant més antropològic i humà del gènere a partir de les vivències personals. Seguint el fil cronològic dels principals esdeveniments d'aquest episodi de la Guerra Civil, Montellà interroga i plasma la memòria d'aquests supervivents, llavors uns joveníssims soldats que, en molts casos, es van acabar convertint en carn de canó.

Molts van anar inicialment com a voluntaris, per convenciment ideològic. D'altres ho van fer forçats, fins i tot per evitar que enviessin al front els caps de família de major edat. Quan el govern de la República decideix l'any 1938 cridar a files uns 27.000 joves nascuts durant els anys 1920 i 1921 alguns, per por, decideixen amagar-se. Era el preludi d'una experiència traumàtica en tots els sentits: tenien només disset o divuit anys.

"No s'assabenten que estan al front fins pràcticament quan senten els xiulets de les bales", relata Montellà des de l'església del Poble Vell de Corbera d'Ebre, un dels símbols més eloqüents del significat i la transcendència de la Batalla de l'Ebre, una de les més cruentes de la guerra civil, amb 30.000 morts, però un nombre total de baixes no confirmat que podria multiplicar-los per tres.

Gràcies la narració de l'experiència personals de set d'aquests soldats -a més d'incorporar el d'un pontoner de l'exèrcit republicà de més edat-, Montellà reconstrueix la història d'aquest sagnant episodi que va marcar definitivament el desenvolupament final del conflicte bèl·lic. La historiadora i escriptora aspira a fer una "aportació diferent a la literatura històrica", focalitzant l'enfocament cap a l'antropologia i el component humà del relat. "La que no surt als llibres", precisa.

Montellà explica que va adquirir consciència del paper que aquests nens van jugar durant la guerra arran d'una conversa amb un home d'avançada edat, que plorava davant una fotografia dels biberons al Museu de l'Exili de la Jonquera: "Jo en vaig matar uns quants d'aquests. Però només obeïa ordres perquè no eren desertors com em van dir, sinó que eren nens que volien tornar a casa.

Anècdotes tràgiques i d'altres una mica menys omplen les pàgines de la seva nova obra, que centra la seva atenció en donar la veu als que enmig d'aquell foc, població civil al marge, eren "els més febles". Cadascun dels entrevistats aporta la seva història personal, en un exercici que, segons reconeix la historiadora, intenta reivindicar la memòria de tots aquells que no ho van poder explicar.

Testament de vida

"Van sortir-se'n gairebé de casualitat, quan els tocava morir. Però van tenir la sort que cap bala portava el seu nom. I ara que se n'adonen que no podran eludir la mort com llavors, que la mort els està esperant al tram final de les seves vides, volen fer un testament de vida volen deixar escrit allò que van veure i van viure, sobretot, per aquells que no van tornar. Com diuen un d'ells, tornar-los a oblidar seria tornar-los a deixar abandonats en aquelles trinxeres, una segona mort", raona.

Partint de la base cronològica dels principals fets militars, polítics i internacionals que marquen la Guerra Civil, Montellà basteix un relat on cadascun dels protagonistes relata els diferents moments claus de la seva experiència: des de la recepció de la carta que els reclamava que s'incorporessin a la disciplina militar, el període d'instrucció i el fatídic front. "La majoria van enganyats. A mesura que avança la batalla és un escorxador", reconeix. Molts, veient que difícilment se'n sortiran, tenen temptacions de marxar. Des de la perspectiva del temps, la historiadora constata que "tots se senten orgullosos; malgrat ser vençuts, posen molt de coratge".

La majoria dels testimonis són soldats republicans, però el llibre incorpora també el relat d'un membre del Terç de Montserrat, el cos militar integrat a l'exèrcit franquista format per carlins catalans. "Va costar molt que entrés", reconeix l'escriptora. Malgrat això, el testimoni va accedir i considera que el llibre serveixi per "tancar la ferida" de la guerra civil i la dictadura. Aquest és un dels aspectes clau que reconeixen tots els testimonis: la necessitat de rescatar la memòria històrica segrestada del conflicte i les seves conseqüències posteriors.

Salvar la vida, única prioritat

Al costat d'aquestes històries, l'escriptora incorpora també el testimoni de veïns del territori, com una part essencial per entendre el relat dels fets. Francisco Clua, de 88 anys i veí de Corbera d'Ebre, és un d'ells. Encara recorda emocionat com l'arribada del front, amb atacs aeris i de l'artilleria, va convertir la supervivència d'ell i la seva família en l'única prioritat. Van haver de marxar del poble després que destruïssin la seva casa. "Als meus pares no els vaig sentir mai queixar-se que els havia caigut la casa: només estaven contents de tornar amb salut a casa. Salvar la vida era el més important".

També Josep Boix, de 79 anys, va passar per una experiència similars amb tres anys. Ell relatarà la seva experiència en la segona part del llibre. "Encara hi ha moltes coses per saber i que van sortint poc a poc", comenta. "Aquestes coses que van passar fa 75 anys, al segle XXI no haurien de passar enlloc. Les coses, a trets, no s'arreglaran. La gent hauria de dialogar i procurar que això no passi més", sosté.

'115 dies a l'Ebre', publicat per Ara Llibres, serà editat també en un futur en castellà. Nascuda el 1958 a Mataró, Assumpta Montellà és autora també de 'La maternitat d'Elna', una obra que busseja en la fosca època de l'exili posterior a la guerra civil i que li va suposar un ampli reconeixement públic. També és autora d'altres obres com 'El setè camió', 'Contabandistes de la llibertat' i 'El silenci dels telers'.

Via ACN (Jordi Marsal)