27 de març del 2014

El politòleg Aitor Pérez Codorniu desaconsella anteposar unes plebiscitàries a la consulta



TORTOSA (Baix Ebre).- La darrera sentència del Tribunal Constitucional no hauria d’interferir en el rumb del procés nacional i en la convocatòria de la celebració de la consulta del 9 de novembre, tot i que anul·la la declaració de sobirania del Parlament que definia Catalunya com un subjecte polític i jurídic sobirà. Així ho considera el politòleg Aitor Pérez Codorniu, membre de Jesús per la Independència i vocal de la junta d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Pérez Codorniu ha assenyalat que feia mesos que s’esperava aquesta sentència, i que no és una casualitat que s’haja fet pública abans del 8 d’abril, que és quan tres parlamentaris catalans demanaran al Congrés dels Diputats la cessió de competències de l’Estat per poder organitzar la consulta. Segons el politòleg, el més previsible és que Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera tornin de Madrid amb les mans buides, ja que hi ha un acord entre el PP i PSOE per desautoritzar la consulta, tot i que la sentència del Tribunal Constitucional deixa una escletxa per al dret a decidir.

En la mateixa entrevista, Pérez Codorniu ha constatat que tant el govern del PP i el PSOE com les forces del Parlament favorables al dret a decidir podran instrumentalitzar la sentència del Tribunal Constitucional, el proper 8 d’abril al Congrés dels Diputats. En aquest sentit, el politòleg ha remarcat que és comprensible que tant Artur Mas com Oriol Junqueras hagen declinat viatjar a Madrid, ja que tampoc no els interessa que un rebuig a la consulta els puga desgastar la seua imatge política.

Finalment, Pérez Codorniu ha valorat que unes eleccions plebiscitàries potser no són la millor alternativa a la consulta, si finalment el govern de l’Estat desautoritza la convocatòria del 9 de novembre. Però el politòleg ha qüestionat la mala imatge internacional que tindria Espanya prohibint la instal·lació de les urnes a Catalunya amb les forces de seguretat.

Tot i així, Pérez Codorniu ha insistit que un avançament electoral, amb unes eleccions plebiscitàries, no són la millor solució, ja que més enllà de la pregunta sobre la independència la gent votaria segons altres factors com els partits, els candidats, el programa, la campanya electoral. Per tot plegat, el politòleg ha definit la situació actual com de “carreró sense sortida”.

6 comentaris:

  1. Que estem en un carreró sense sortida ( atzucac ) hi ha qui fa molts i molts de mesos que ho han dit. Jo mateix, humilment, ho he escrit sovint. Al qual, per cert, no ens han portat només des d'una banda. De tot plegat no està gens clar el com ni el quan. El què, i el per què, és una altra cosa amb la que puc coincidir però, per aconseguir sortir del carreró, primer hem de saber el com i quan, no ? .
    Ens " hem " comparat amb Puerto Rico, amb Quebec, amb Escòcia, amb Letònia, fins i tot, algun inconscient ha fet al·lusions a Ucraïna/Crimea o Kosovo depenent del que interessa dir en cada moment. O que han pensat que pot interessar.
    No hi ha més tu tia que negociar. Desitjo ( no sé si puc dir espero ) sobre tot, que no hi hagi tanta inconsciència com per arribar a unes eleccions dites plebiscitàries i voler interpretar-les fent una Declaració Unilateral d'Independència ( DUI ) .
    Mireu si estem en un carreró complicat que, inclús amb el cas de celebrar-se una consulta, aquesta no seria vinculant ( això està prou acceptat ), tot i que ens encaparrem amb dir-li dret a decidir, referèndum etc. Per tant, en el cas de que el 9N es celebrés, cosa altament improbable, per no dir impossible, la consulta, que ningú pensi que el resultat seria definitiu i d'aplicació automàtica. En tot cas, la consideració seria d'un referèndum consultiu. Que no és poc, certament.
    Mentrestant, es demanen " vots per la independència " , que no acabo de veure la seua real utilitat més enllà de continuar amb l'escalfor .

    ResponElimina
  2. Je, je, si hem de fer cas a l'Aitor, perquè no li fem al Cardús o al Bel. Qui te boca ....
    "La millor solució", la millor solució, no ho oblidem cal batre-la i remenar-la bé, o el solut i el dissolvent no acaben d'interaccionar prou.
    Al final, si volem ser democràtics, només hi ha una opció. A una gran pregunta, un gran referèndum. I es resolen les escalfors hagudes i per haver.

    ResponElimina
  3. No cal ser molt politoleg per veure el carrero sense sortida en el que estem ficats, carrero sense sortida que interessa tant a Mas, per justificar la seva inoperancia i fracàs al front de la generalitat, com al PP per atreure i conservar els vots dels sectors mes reaccionaris i distreure al personal de la greu crisi econòmica. Tothom s'esperava sr Perez Codorniu la negativa del TC ja que el PP controla totes les estructures de poder judicials, tal com CiU controla i instrumentalitza gran part dels col.lectius socio culturals del nostre país (Omnium cultural, ANC...), perquè està clar que per molta mobilitzacio social a favor de la independencia, la seva presència no seria ni la meitat d'important sense el suport i la presumpta financiació del procès per part de la Generalitat.

    ResponElimina
  4. El que és trist és la falta de voluntat de diàleg per part de les dues parts. Tant del Quixot Mas i del seu Sancho Panza Junqueras negant-se a complir el tramit d'anar a MAdrid, tant per covardia per no exposar-se a un ambient hostil ja que desde lluny un se queixa millor, a més aquests senyors tampoc sembla que tinguen un pla definit de com construir un nou país. Per altra banda el govern Rajoy i el PSOE demostren una ceguesa patètica i una nul.la visió d'Estat al menysprear durant molt de temps el sentiment i les necessitats d'una part dels seus ciutadans, afavorint la confrontació amb actituds pròpies d'un estat dictatorial.

    ResponElimina
  5. ...Catalunya no es el caso de Krimea, pero no solo sera Krimea, sino que seran mas regiones Ucranianas, el carnicero del "camaRRada Stalin", separo terrenos de Russia, terrenos de Bulgaria, terrenos de Polonia y terrenos de Rumania, y por sus sovieticos "cataplines" los paso a la Ucrania a parte de producir un "exodo" forzoso a unas cuantas etnias (concretamente kosacos y tartaros) es decir, este insconciente que os esta escribiendo ahora, os puede garantizar que alli, la "olla" bulle, bulle y bulle..., el descelebrado del Putin (porque la ultima aventura de vacaciones de verano ha sido el hacer el "indio" -sioux.apache,mescalero o iroques- montado encima (a lomos) de un gran oso continental, todos los detalles indican que es todo un macho (el oso), que se ve que haran un nuevo cuerpo de cavalleria...y ese ex-KGB esta aprovechando para ampliar terrenos...y en el caso de Catalunya, los hay que dicen algo, pero cae en saco bacio, pero tambien los hay que cuando dicen algo, por este terreno la cosa os cae en saco bacio, pero por fuera lo escuchan..., y es que "ciertas" ANIMALADAS estan produciendo su efecto... sino los de Madrizzzzd, ya no estan tan firmes con eso de la independencia, ahora ya quieren que haya dialogo...pues las ANIMALADAS las han tomado seriamente, y ni Mas, ni el Oriol son los personajes del Cervantes, hacen lo que tienen que hacer, y por mucha oposicion botiflera que haya, lo que es...sera...

    ResponElimina
  6. No us confongueu, estic segur que el company Aitor quan parla de carreró sense sortida no es refereix a que aquí s'acaba tot. No hem arribat fins aquí perquè ara ens adonéssim que ooooh sorpresa Espanya no és Canadà ni Gran Bretanya!, no ens permet fer un referèndum acordat i aquí s'acaba tot. Doncs no, la solució són les urnes i als únics que fan por les urnes són a aquells als qui no els agrada que el meu vot o el del veí, que no sé ni que pensa, val el mateix que el seu, que el del propietari del diari més influent o de l'entitat financera més potent, o de qualsevol tertulià famós i ben pagat. I diré més, per fer una truita s'ha de trencar algun ou, i el tan venerat Adolfo Suàrez en va trencar alguns (menys però dels que hagueren volgut molts) per passar de los "principios fundamentales del movimento" a la Constitución Española. L'excusa que fan servir per diferenciar els dos processos és el consens que hi havia, jo en diria consens pervertit per les armes de l'exercit que apuntaven de ben prop. El veritable consens és el que hi ha avui a Catalunya, a tots els nivells (polític, parlamentari i a la societat civil), per exercir el nostre dret a votar. La sobirania no es demana, s'exerceix.

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta