30 de maig del 2014

La Plataforma del Sénia exigirà a la Unió Europea que paralitzi el finançament del projecte Castor


ALCANAR (Montsià).- La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia exigirà al Banc Europeu d'Inversions (BEI) que paralitzi i reclami el retorn del finançament del projecte Castor a la llum de les revelacions de l'informe de l'Institut Geològic i Miner (IGME) reiterant la relació entre injeccions de gas i terratrèmols. El BEI va aprovar i donar suport a una emissió de bons de 1.440 milions d'euros, dels quals 500 provenen de fons públics europeus, perquè l'empresa promotora, Escal UGS, financés el Castor. La Plataforma, que ja va avisar l'any 2007 que l'activitat podria generar moviments sísmics, retreu al banc comunitari que havia d'haver estudiat "més i millor" el projecte abans d'autoritzar l'operació.

Amb el projecte tècnicament qüestionat per l'IGME, l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) i la confiança del govern del PP que els estudis encarregats a la Universitat d'Stanford i els Massachussetts Institute of Technolgy (MIT) aportaran conclusions similars, la Plataforma centrarà bona part de la seva estratègia en dinamitar el finançament del Castor, un deute inicialment "privat" que pot acabar convertint-se en "públic". El projecte ha costat més de 1.700 milions d'euros i, sobre el paper, la promotora té garantit legalment el retorn de la inversió per part del govern estatal. En aquest punt pot entrar en joc l'existència de negligència i conducta dolosa en l'execució, que podria acabar modulant la xifra final.

La portaveu de l'entitat, Cristina Reverter, ha recordat que la mateixa Escal UGS ja va admetre davant dels seus inversors i el BEI que existia un risc sismològic, que no va ser considerat. "No hem de pagar entre tots un deute que inicialment era privat i no tenia els avals de seguretat necessaris", ha subratllat. Aquesta situació es produeix en un escenari de renovació representativa del Parlament Europeu que, esperen, sigui més sensible a les seves reivindicacions. Per aconseguir-ho, ha avançat, planegen fer una nova queixa al defensor del poble europeu. La qüestió es complica davant la previsió que el pròxim 30 de novembre, de no posar-se en marxa el Castor, l'empresa hauria de començar a pagar bona part de la quantitat prestada pels inversors.

Els informes de l'IGN i l'IGME han deixat aquest extrem gairebé com un impossible i podrien apuntar cap a possibles negligències. La Plataforma, de fet, pretén també aportar les conclusions de l'últim informe de l'IGME a la Fiscalia de Castelló, que investiga el cas i podria querellar-se en breu contra l'empresa per no haver aturat les injeccions en detectar els terratrèmols i contra la responsable del govern socialista que va autoritzar l'avaluació d'impacte ambiental rebutjant encarregar un estudi sísmic. "Considerem el projecte com un fracàs tècnic i els informes dels nord-americans ho evidenciaran encara més. Els treballs d'investigació s'haurien d'haver fet abans", ha apuntat el també portaveu, Joan Ferrando. "Els informes verifiquen que les coses es van fer malament", rebla Reverter.

De fet, el recent informe de l'IGME posa de nou en evidència no només la manifesta relació entre les injeccions de gas i els terratrèmols, amb la correspondència afegida entre l'increment dels cabals d'injecció i la magnitud dels sismes, que podrien haver reactivat una o diverses falles. La Plataforma ja havia advertit que les operacions al Castor podrien suposar un risc sísmic des de l'any 2007. En diverses respostes trameses pel Ministeri d'Indústria, l'empresa va negar de ple aquest risc. "Ens van dir que no feia falta fer aquest estudi perquè era una zona de baixa sismicitat. Algú es va equivocar, el Ministeri o l'empresa, però la sismicitat existia com vam dir", apunta un altre portaveu, Evelio Monfort.  

Les mancances del Castor Partint dels estudis de la mateixa promotora, l'informe de l'organisme estatal ha localitzat onze falles pròximes al magatzem de gas subterrani i una d'elles, la batejada com a Castor, trencant al seu interior, funcionant com un dels segells laterals, amb uns set quilòmetres de longitud en diferents trams i capaç de generar sismes de 4,8 graus en l'escala de Richter. Segons deixa clar l'estudi, que ja va avançar l'ACN fa uns dies, Escal UGS no va efectuar una investigació completa sobre "l'aptitud de l'estructura Castor per a suportar riscos geomecànics i fuites en la injecció més enllà del segell superior i els voltants de la falla d'Amposta", que és l'altre tancament lateral del reservori

Diversos experts consultats per l'ACN, com el geòleg de la UB, Josep Giner, o el catedràtic d'Enginyeria Geològica de la Universitat Complutense de Madrid, Luis González de Vallejo, constaten, a la llum de les conclusions de l'IGME, que el projecte Castor s'hauria materialitzat sense tampoc haver estudiat com afectava la injecció del gas a l'hora d'empènyer fluïts existents dins del reservori, com aigua i petroli altament dens.

Tot i que l'estudi no qüestiona obertament el model geològic de l'empresa, apunten que la percepció d'una zona amb grans cavitats podria ser errònia i clau per entendre el problema. El gas hauria pogut transmetre aquestes fases líquides a través de fractures obertes al magatzem cap a falles pròximes, provocant el seu lliscament i els terratrèmols. Han estat prop de 600 moviments, una quinzena de sentits per la població, el de major magnitud, de 4,2 el dia 1 d'octubre. Un cop van començar els terratrèmols, els tècnics del Ministeri van considerar com la millor opció mantenir el gas matalàs a l'interior del magatzem per no desestabilitzar més l'estructura.

Els mateixos experts apunten que tampoc s'hauria tingut en compte els efectes de la sobrepressió en l'obertura de fractures, atès que l'organisme estatal constata que Escal UGS va treballar amb pressions d'injecció "ajustades". Ni molt menys s'haurien previst els moviments en bloc de falles i marcrosismicitat. L'IGME, de fet, assegura que existeix també la correspondència entre el moment exacte dels terratrèmols i caigudes de pressió a l'interior del magatzem, detectades a través d'alguns dels pous pous, que podrien denotar fuites de fluïts i gas per la zona de la falla. Un dels perills més plausibles sobre els qual la mateixa promotora ja va advertir als inversors.

 Cas omís a les recomanacions De fet, el mateix estudi constata que la promotora va incomplir en gran mesura les principals recomanacions de seguretat establertes per organismes internacionals i diversos experts. Més enllà de la recomanació de no injectar fluïts al subsòl en zones fracturades o amb una "intensa tectònica", com en aquest cas, Escal UGS va disparar la injecció de gas al subsòl a principis de setembre de forma sobtada en un 147% respecte el volum màxim anterior. La Environmental Protection Agency dels Estats Units recomanava l'any 2012 deixar estabilitzar la pressió d'injecció per cada seqüència de temps i l'Alberta Energy Regulator canadenc proposava evitar ràtios superior al 50% de la injecció respecte les seqüències últimes, utilitzant pressions similars, monitoritzant els resultats i aturant el procés durant un temps si es produeix sismicitat.

D'altra banda, l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, ha tornat a lamentar que el govern espanyol continuï negant-se a fer-los arribar aquesta informació i ha lamentat que l'hagin obtingut per tercers. "Podríem entendre que no se'ns donés per una qüestió d'Estat, interessés guardar-ho per esperar el moment adequat. Però no entenem aquesta manca de voluntat o deslleialtat institucional quan la informació flueix per altres vies", ha recalcat.

Via ACN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta