9 de maig del 2014

'Per què Europa', article de Pau Cladelles


Davant de la imminent proximitat de les eleccions europees, i tenint present la tradicional abstenció de la ciutadania catalana i ebrenca en aquestes, trobo convenient parlar d’Europa i de Catalunya. I més enmig del procés sobiranista que planteja l’interrogant sobre si una Catalunya independent podria ser membre o no de la Unió Europea, i amb tot el que això suposaria.

 Catalunya ja des de vell antuvi ha compartit una relació i una identificació amb els valors europeus, naixent com a país amb personalitat pròpia que era bastió meridional de l’Imperi carolingi, i això l’ha marcat fins el dia d’avui. L’Esperit, la mentalitat, la cultura i els valors d’Europa configuren la base de la nostra personalitat col·lectiva, i s’ha vist en els moments de més afirmació catalana quan s’han emprat models polítics i socials de clar estil europeu (i, que sigue dit de passada, molt sovint xocant en la resistència de la resta de l’Estat). Els valors, les idees i les vivències d’Europa configuren un gran instrument, deixant clar que n’existeixen molts més, però si els mateixos europeus el despreciem serà difícil que en sapiguem construir un altre de millor.

Europa és la nostra Pàtria, i ho seria també en una Catalunya independent si en fos expulsada. Però així les coses, tornaria a entrar i finalment els polítics i juristes europeus entendrien que això de Catalunya no és un caprici ni una exaltació de fa quatre dies. És un moviment polític i social que reclama el respecte de totes les identitats. No exempta de dificultats ni d'esforç, Europa ha portat als seus membres, sobretot, estabilitat política, i amb ella desenvolupament i progrés. Al nostre país ens ha donat la raó quan ha fallat el raciocini de l’Estat, essent exemples el cas del corredor del Mediterrani o el de la lluita per l’aigua. En molt poc temps els nous països incorporats han estat capaços de convertir els seus anteriors models polítics en joves democràcies complint tots els requisits que els exigia la Unió Europea per la seva adhesió.

De seguida es veuen estroncats els arguments que presenten realitats apocalíptiques tenint present que Catalunya dóna més del que rep a la Unió Europea i, sigue dit de passada, també a Espanya. Evidentment, el que faria ensorrar la nostra consciència europea seria que s’ignorés un referèndum celebrat en deguda forma i amb garanties, o els legítims interessos d’una comunitat que s’estima el seu riu si parlem en clau ebrenca. La petició de consulta troba molta oposició, i Catalunya ha de seguir reclamant-la amb una persistent i creixent mobilització pacífica. Europa farà poc cas de la reivindicació fins que Catalunya es pugui expressar de manera definitiva a favor de la independència.

I tot això s’ha de traslladar a les urnes europees, i s’ha de traslladar a les seues institucions i s’ha de traslladar als partits que ho puguen garantir. Partits que han de ser la veu de Catalunya i de les Terres de l’Ebre. Que parlen a Europa, com deia el poeta Gerard Vergés, d’un riu mític i remorós. En definitiva, lluitant per Catalunya i per l’Ebre volent mantenir una filiació europea que ens ve de naixement.

Pau Cladelles
és el cap local de la JNC a Tortosa

3 comentaris:

  1. La definció de nació tal com la coneixem és fruit de la consolidació de les grans monarquies europees durant el final de l'Edat Mitjana quan la figura reial s'imposa a la noblesa feudal, per tant dificilment a l'època carolingia és pensés com a territori català, ja que només era una suma de senyors feudals (Comte de Barcelona, Empuries...) lligats a l'Emperador Carlemany per vincles de vasallatge (qui tenia com a model l'Imperi Romà) i fins i tot el nom de Catalunya com a territori apareix segles després, per tant no podem jutjar amb ulls actuals la geopolítica del continent europeu fa mil anys i escaig, així per la mateixa regla de tres podria reclamar el món musulmà el territori de Al Andalus (i si ens posem a la mateixa època, les nostres terres ebrenques) com a terra islàmica (Al Qaeda ja te idees en aquest sentit), per això és millor no tergiversar més la història i treballar més pel present . Potser l'encaix amb Espanya ha estat difícil, si, però amb aquesta europeització ficticia estem considerant implicitament una Europa de primera i una altra de segona, perquè senyors, Europa és varietat de nacions i llengues, on hi cap Espanya, com França, com Alemanya o com un territori tan antieuropeu en la seva mentalitat com és Gran Bretanya, perquè si ser "proeuropeu" significa acotxar el cap i acceptar unes mesures draconianes i retallades brutals permeteu-me dir que aquesta no és la meva Europa. Ja està bé de tergiversar la història cadascú cap als seus interessos i enlloc de elegies i panflets patriòtics de segona, millor explicar que collons pot fer Europa per natros i natros per Europa, però com a present i futur. Catalunya té dret dèstar a Europa com a Estat com qualsevol altre territori, evidentment, però si ha de servir per a que una altra oligarquia diferent de l'epanyola ens continui enganyant i retallant...aquesta no serà la meva Catalunya. Ves quina cosa, ara que s'ha mort Gerard Vergès tothom el cita, i se fa la foto, m'agradaria veure aquest article si no s'hagués mort...probablement ni se'l citaria. Espero que no rebi el tracte per part de la seua ciutat igual que altres tortosins il.lustres com Felip Pedrell on ni una trista làpida recorda la casa on va nàixer que ha estat enderrocada...

    ResponElimina
  2. ...la casa de Felip Pedrell, ha sido derruida como las de al lado (o lo seran con el tiempo)...pero en vez de una lapida, yo le pondria una estatua en bronce, sobre lo otro de la Europa, desde los "carolingios", hasta hace dos dias, nuestra Europa ha sido devastada por guerras, ahora por lo menos tenemos paz y no creo que esta paz se fracture, pues mister Putin, esta como una cabra, pero no loco (ni tampoco que sea de mentalidad de cabra) en Marvella, se compro "una montañita", alli habia un chalet de un millonario ingles, que lo hizo destruir todo, y ahora se hace una residencia de 20 habitaciones, no se cuantos baños (waters), dos piscinas (de invierno y de verano) y por ultimo una galeria de tiro...(esto aparecio en Vanitatis.com), y en cuanto a lo de España y Catalunya, puede que al final la oliarquia españolista logre "comprar" a los diriguentes de la banda catalana o puede que no se atrevan a dejarse "comprar", pero pase lo que pase, la relacion entre los dos territorios ibericos, sera como ahora, pues el negocio es el negocio y la pela (euro) es la pela..., y sobre Inglaterra, hay una diferencia, ellos tenian su propio imperio, gracias a la 2ª Guerra Mundial, todos los territorios (a excepcion del Indostan), siguen con su sentido de "lo" britanico y tienen montada su "comanbuelt"...

    ResponElimina
  3. Ai Pau que haurem de repassar les lliçons de història...

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta