18 de juny de 2014

La PDE, Pedro Arrojo i Narcís Prat constaten al Parlament l'oposició social i científica al nou pla hidrològic de l'Ebre


BARCELONA.- La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i els experts Pedro Arrojo i Narcís Prat han reiterat aquest dimecres al Parlament la seua oposició al pla de conca de l'Ebre, perquè posa en risc la viabilitat del Delta i el futur del tram final del riu. En una compareixença a la comissió de Territori i Sostenibilitat, s'ha tornat a posar de manifest la solitud del Partit Popular defensant un cabal mínim que, segons els ecologistes i els científics, no garanteix la salut del riu i el futur del Delta. La resta de grups han rebutjat el pla i han criticat, a més, la incompareixença del president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), Xavier de Pedro. De fet, la diputada ebrenca de Convergència i Unió, Meritxell Roigé, ha acusat De Pedro de “menysprear” el Parlament. Per la seua banda, el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, ha afirmat que el moviment antitransvasament no vol una confrontació territorial amb Aragó o el País Valencià, ni entre els regants de Lleida i els de l’Ebre. Finalment, l’expert Narcís Prat ha acusat els tècnics de la CHE d’haver falsificat les dades del pla hidrològic de l’Ebre, mentre que Pedro Arrojo ha advertit que hi ha regants que ja estan negociant la compravenda de les concessions d’aigua, en el que podrien ser els transvasaments del futur Plan Hidrológico Nacional (PHN).

Tomás ha denunciat que si s'acaba aprovant el pla de conca com està previst actualment es podria limitar el creixement futur de les Terres de l'Ebre, ja que afectaria l'agricultura, la pesca o el turisme, entre altres sectors. En aquest sentit, ha intentat desmentir el tòpic que l'aigua que desemboca al mar es perd, i ha recordat que els sediments i nutrients que aporta l'Ebre al Mediterrani afavoreixen els pescadors de la demarcació de Tarragona, Castelló i les Balears. Tot i així, ha dit que no vol una confrontació territorial amb Aragó o el País Valencià, ni entre els regants de Lleida i els de l'Ebre.

Per la seua banda, el catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB), Narcís Prat, ha explicat que el nou pla preveu augmentar de 965.000 a 1,4 milions les hectàrees de regadiu, tot i recordar que actualment hi ha més de 250.000 hectàrees irrigables que no es reguen per manca d'aigua, salinització o altres problemes. Segons ell, l'increment de zones de regadiu és insostenible i només es pot justificar un transvasament amb dades meteorològiques de fa dècades, sense tenir en compte la disminució de les pluges els últims anys. Prat també ha criticat que el cabal ecològic que estableix el pla en cada punt del curs del riu no està consensuat amb els científics. Però on ha estat més crític ha estat amb la manca d'informació sobre un dels problemes més importants del riu, la salinitat que afecta la meitat de la superfície irrigable. Segons ell, la proposta del govern espanyol pretén fer contents tots els sectors econòmics, sobretot els regants, menys als ecologistes, i dóna concessions d'aigua per sobre de les possibilitats del riu. Per la seua banda, el fundador de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, l'economista Pedro Arrojo, ha lamentat que calgui tornar a debatre sobre una qüestió que semblava haver quedat enterrada després de decaure el Pla Hidrològic Nacional del govern Aznar.

En aquest sentit, Arrojo ha recordat que la Unió Europea ja va alertar l'Estat que podia incomplir normativa comunitària amb algunes previsions de regadius. Arrojo ha recordat que el canvi climàtic ja té efectes sobre el riu, sobretot amb la reducció de pluges però també en la major evaporació a causa de l'augment de les temperatures. Per això, ha dit que és absurd preveure construir més embassaments, ja que en època de sequera estan mig buits. Així, ha instat al sector de regadiu a fer una reconversió, com ha fet la pesca, per admetre que no es pot créixer més en hectàrees i que han de fer inversions en innovació per optimitzar i minimitzar l'ús de l'aigua.

Però on ha estat més bel·ligerant Arrojo ha estat en denunciar que el govern espanyol està preparant les infraestructures perquè les comunitats de regants puguin comerciar entre elles lliurement les concessions d'aigua. Arrojo ha recordat que l'aigua és un bé públic i per tant una concessió pels regants, no pas una propietat privada ni una mercaderia. De fet, ha advertit que hi ha regants que ja estan negociant la compravenda de les concessions.

En el seu torn, tots els partits menys el PP han donat suport als compareixents, considerant que el govern espanyol no té en compte els criteris ambientals. Salvador Milà, d'ICV-EUiA, ha assegurat que no hi ha conques deficitàries o excedentàries, sinó una bona o mala gestió de recursos disponibles des de criteris ambientals, socials i econòmics. Quim Arrufat, de la CUP, ha recordat que bona part de l'Ebre passa per zones semi-desèrtiques i, per tant, no es pot pretendre augmentar indiscriminadament la zona de regadius al seu pas. En canvi, Rafael Luna, del PP, ha dit que el pla del govern espanyol és continuador del proposat per l'anterior govern del PSOE, i ha recordat que més de 3.700 municipis i totes les autonomies de la conca de l'Ebre, excepte Catalunya, hi estan d'acord. Com a proposta per evitar la regressió del Delta ha apuntat que es podrien fer obres a la desembocadura per reduir la força del mar. A la compareixença hi han assistit diversos membres de la PDE.

Via ACN
Imatge Canal Parlament

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta