TORTOSA (Baix Ebre).- L'editorial Barcino-Tamesis acaba de publicar la primera traducció anglesa de 'Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa', l'obra del cavaller Cristòfol Despuig escrita el segle XVI, i considerada com un dels llibres claus del Renaixement català. Amb pròleg d'Enric Querol i Josep Solervicens, l'encarregat de traduir 'Los Col·loquis' a la llengua de Shakespeare ha estat Henry Ettinghausen. Ell mateix destacava la importància de l'obra de Despuig en un article al diari El Punt Avui, per glossar l'edició recent d'Enric Querol i Josep Solervicens, publicada el 2011 per l'Abadia de Montserrat: " A quina època van començar a emprenyar-se els catalans amb Castella? ¿Al segle XVIII, amb la guerra de Successió? ¿Al segle XVII, amb la guerra dels Segadors? No! Com a mínim, a mitjan segle XVI".
També diu: "Una bona part dels ‘Col·loquis' es dedica a denunciar i rebatre les deformacions intencionades del paper exercit per Catalunya en la història d'Espanya comeses per historiadors castellans contemporanis. Lívio acusa molts d'ells de confondre Espanya amb Castella: “Per fer gloriosa la sua pròpia nació no dubten d'escriure mentires.” Referint-se a la prepotència castellana envers els catalans, els aragonesos i els valencians –“estos castellans s'ho beuen tot”, “ells a soles creuen ser en lo món”– Lívio pronostica que “si ara veiem manar los castellans, demà veurem que seran manats [...] i aprofitar-los ha poc la llàvia que tenen”. A més, Lívio no ho dubta ni per un moment: “Los de Catalunya han tingut en tot temps més obres que paraules, lo que contrari és en los castellans, que tot temps han tingut més paraules que obres."
El traductor a l'anglès de l'obra de Despuig també recorda que "Los Col·loquis' defensen, a més, la unitat de la llengua catalana, enfront dels termes "llemosí i valencià, i també la seva dignitat".
Imatge Josep Martí Blanch, a Twitter
Bé pel Cristòfol! Sense adonar-se'n, potser, ha aconseguit més que ser un cavaller. Ser el testimoni escrit d'una història mal contada.
ResponElimina..."i", despues de lo visto y leido por diferentes sitios de internet (y que las teles al final se han hecho eco de ello) sobre lo de Jorge Vestrynge, la "historia" seguira siendo muy mal contada..., el sexto Felipe comienza su camino con el pie izquierdo...
ResponEliminaDoncs que no continue amb la ma dreta..... ;-)
ResponElimina...pues creo que asi sera, el pp quiere blindar al dimitido, y ya se sabe uno de los porques..., tiene de momento dos hijos de madres que no es su señora, y es una femina y un varon, se han unido y los abogados ya estan presentando al juez la orden de paternidad... o sea empiezan con su pie malo...
ResponElimina"La major part dels castellans gosen dir públicament que aquesta nostra província (Catalunya) no és Espanya i que per ço nosaltres no som verdaders espanyols: no mirant, los pecadors benaventurats, quan ignorants són i quan segos d'enveja i malícia van, que aquesta província no sols és Espanya, mas és la millor d'Espanya".
ResponEliminaCristòfor Despuig i Pinyol
...cuando Despuig escribio esto, los de la casa de los Borbones ni se soñaba con ellos...
ResponEliminaTotalment d'acord amb Albertito, no podem comparar les relacions entre Catalunya i Castella (el terme Espanya era molt diferent al concepte que tenim avui en dia) del segle XVI amb les d'avui en dia, com a confederacio de regnes els problemes sorgeixen desde el mateix moment de la creació de l'estat espanyol, ja que els dos territoris tenen una estructura i uns interessos diferents, apart d'un orgull nacional propi que és del tot natural que acabi xocant (amb termes simil.lars podriem parlar d'Escòcia e Irlanda amb Anglaterra durant tota l'Edat Moderna). Ara d'aqui a justificar l'emprenyamenta amb un estat central opressor...o al contrari, la glorificació d'aquest mateix estat amb uns textos del segle XVI pos me sembla una bruta maniobra propagandistica. A partir dels Borbons si que podriem començar a parlar de situacions semblants a les actuals...però amb moltes reserves, ja que si analitzem tot el problema de la Guerra de Successió de manera objectiva lluny de la historia segons TV3 o la caverna mediàtica espanyola, ens enduriem més d'una sorpresa...
ResponEliminaPer trobar una idea alternativa al concepte de monarquia hauríem d'esperar un segle, al 1789, quan s'establi la república francesa. La translocació d'un pensament fora del seu moment, no te validesa, més enllà d'una anècdota.
ResponEliminaDe totes maneres, Cristòfol ja anuncia les diferents opinions que arreu de la península hi havia sobre els catalans.
dic dos segles on dia un segle, disculpen-me.
ResponElimina...el caso de la Revolucion francesa, fue una consecuencia de la degenacion moral y mental de la clase aristocratica dominante, donde el pueblo llano se canso de soportar sus humillaciones y ser victimas sus caprichos, tan solo con leer algunas obras del marques de Sade, ya nos hacemos una idea de tal ambiente, ademas si miramos actualmente el odio visceral que la clase republicana les tiene a la clase aristocratica es facil de comprender...pero Catalunya siempre ha sido territorio de pasto para ciertas clases castellanas, Catalunya y sus catalanes siempre han sido victimas de la envidia castellana mas directamente o menos indirectamente, que en estos tiempos volvemos a notar mas sensiblemente hacia nuestras gentes, instituciones..., tal vez si el ganador en la Guerra de los 30 años, nos fuera el monarca Austraicista, hoy no tendriamos esta guerra ideologica que catalanes y algunos castellanos nos enfrenta, los nobles austraicistas, respetaron a Catalunya y sus catalanes, respetaron nuestras costumbres, respetaban nuestros antiquisimos fueros, pero al meterse por medio la nobleza imperante francesa, concretamente la casa de los Borbones, el viejo monarca frances que conchavado con la clase rancia producto del matrimonio real de los mal llamados Reyes Catolicos, otra estupidez mas de esa otra clase de elite castellana como era (y es) el clero religioso, produjeron el infortunio catalan durante esos 300 años..., tal vez y el sexto Felipe, derogara aquel contubernio de "nova planta" y aceptara otra vez nuestros ancestrales fueros, tal vez todo eso se calmaria y las aguas volverian a su remanso...
ResponElimina