6 d’octubre de 2014

La plataforma del Sénia exigirà responsabilitats a Europa i a Escal UGS pel fiasco del Castor


ALCANAR (Montsià).- Encara paint la notícia del tancament anunciat pel govern espanyol i enmig de l'ambient festiu de les Quinquennals d'Alcanar, la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia ha anunciat que portarà fins a la Unió Europea i la mateixa empresa promotora, Escal UGS -en mans de l'ACS de Florentino Pérez-, l'exigència de responsabilitats pel fiasco del projecte Castor. El moviment social no admet que la ciutadania s'hagi de fer càrrec de la factura del tancament i desmantellament, que pot arribar a uns 3.500 milions d'euros, després que la mateixa empresa -amb el vist-i-plau del govern espanyol- rebutgés elaborar un estudi de risc sísmic, obtenint també finançament públic comunitari.

Les implicacions del fiasco del projecte Castor depassen l'àmbit administratiu i econòmic estrictament espanyol. De fet, el càlcul de la indemnització que el consell de ministres va aprovar el passat divendres per a la promotora -1.350 milions d'euros, després de restar els 110 que havia rebut fins el passat 2012: 1.460 en total- coincideix, en bona mesura, amb el finançament que l'any passat va rebre gràcies a un 'project bond' patrocinat pel Banc Europeu d'Inversions (BEI).

Van ser 1.440 milions d'euros que Escal UGS va obtenir mitjançant una emissió de bons -a través d'una societat creada ad hoc a Luxemburg-, que va ser adquirida en gran part per inversors estrangers així com pel mateix BEI, que va comprar-ne 300 milions i va habilitar-ne 200 més per garantir la liquiditat de l'operació. La renúncia a la concessió del passat de juliol, amb el vist-i-plau del banc comunitari, forçava legalment a ACS a retornar aquests diners abans de la data límit del 30 de novembre.

Aquest és un dels aspectes que la Plataforma ha posat en el seu punt de mira en la seva croada per demanar responsabilitats. Just fa un any, l'entitat va presentar una queixa al mateix BEI sobre el Castor, arran l'episodi sísmic. Tot i el relatiu interès inicial mostrat per la comissió de queixes de l'entitat i algun que altre viatge a Brussel·les, les investigacions internes anunciades no han passat, de moment, de les bones paraules.

Amb el projecte "hibernat" i, molt presumiblement, sentenciat al desmantellament dintre de poc, reclamen ara que les autoritats europees assumeixin també la seva parcel·la en un cop a l'economia ciutadana que calculen en no menys de 3.500 milions d'euros. "Demanarem a les institucions europees que assumeixin la seva responsabilitat perquè també hi ha finançament europeu i els ciutadans no ho hem de pagar", ha subratllat la portaveu de la Plataforma, Cristina Reverté.

Interessos, gas matalàs i desmantellament

La Plataforma, però, fa força temps que ja havia de l'import total que l'acord per a un punt i final del Castor podia suposar. A més dels 1.350 milions reconeguts d'indemnització -als quals s'han de sumar els 110 ja pagats per l'Estat-, cal sumar-hi el cost de l'operació financera amb la qual Enagas assumirà aquest càrrec. Tal i com detalla el decret publicat al BOE aquest dissabte, el gestor tècnic del sistema -que compta amb una participació del 5% per part de la SEPI- cedirà els drets de cobrament a 30 anys a un grup de tres bancs -Santander, Caixabank i Bankia- per poder disposar imminentment de la quantitat que s'abonarà a la societat de Pérez. El mateix consell de ministres precisava en la documentació de divendres que el cost total suposaria 100 milions d'euros anuals al sistema gasista -3.000 milions, tal i com va avançar divendres l'ACN-, preveient un estalvi de 110 milions respecte els 210 que hauria costat tenir-lo obert.

La llista, però, no acaba aquí. Enagás, per ordre del govern espanyol, va ser l'encarregada d'adquirir els 125 milions de metres cúbics de "gas matalàs" amb els quals Escal UGS va iniciar les injeccions al subsòl marí que van provocar més d'un miler de terratrèmols, alguns dels quals de fins a 4,2 graus a l'escala de Richter. L'entitat recorda també que l'execució dels treballs de desmantellament podrien arribar als 300 milions d'euros. També caldrà calcular el cost del manteniment fins que aquesta operació es produeixi. "Ens n'anem als 3.500", corrobora el també portaveu, Evelio Monfort.

Un dels suports institucionals amb els quals treballen des de fa temps sobre la qüestió és el del Síndic de Greuges, Rafel Ribó, que ja ha anunciat que s'ha posat en contacte amb la seva homòloga comunitària per tractar la qüestió. Durant els pròxims dies, el mateix Síndic té previst reunir-se amb representants de la Plataforma per abordar l'estratègia futura per exigir responsabilitats.

Uns requeriments que no només volen limitar al govern espanyol i a la Unió Europea, sinó que volen traslladar també a la mateixa promotora Escal UGS. Monfort recorda que, malgrat que va ser deslliurada per l'executiu de Madrid d'aportar un informe de risc sísmic dins del procés de tramitació de l'avaluació d'impacte ambiental -tot i les advertències formals i documentades de l'Observatori de l'Ebre, de la Generalitat de Catalunya i del mateix moviment social-, l'empresa controlada per ACS hauria hagut d'assumir aquest procediment per voluntat pròpia davant un projecte de risc geològic elevat.

La clàusula de les responsabilitats

En aquest sentit, el decret de la indemnització inclou, precisament, una clàusula per la qual el govern espanyol es reserva el dret a exigir responsabilitats legals i econòmiques a Escal UGS si els informes, que suposadament encara ha de rebre del MIT i de la Universitat d'Standord, als Estats Units, detecten l'existència de negligència o mala fe en la praxis de la promotora. "Intentarem incidir sobre aquesta clàusula per diferents raons", apunta Monfort. "L'any 2009 vam demanar a la subdelegació del govern espanyol a Castelló l'estudi sísmic i al 2010 l'empresa va respondre que no calia. Li ho ha consentit el govern, però ha fet mal fet. La gent el demanàvem, també l'Observatori de l'Ebre i la Generalitat. Això és dol i negligència. És l'estudi de mercat que els calia fer", rebla.

La qüestió, fins i tot, esquitxaria també l'operació econòmica amb el BEI, amb la qual Escal UGS va aconseguir un crèdit a un interès de 5,75% d'interès, infinitament més avantatjós que l'anterior crèdit anterior subscrit amb dinou bancs, que gairebé fregava el 10%, que va acabar cancel·lat. "Quan fan l'emissió dels eurobons informen els inversors dient-los que es podien arribar a provocar terratrèmols de set graus. I no van fer l'estudi?", insisteix Monfort.

Via ACN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta