20 de gener de 2015

Alarma al massís dels Ports per una cabra morta amb sarna a les muntanyes d'Horta de Sant Joan



HORTA DE SANT JOAN (Terra Alta).- Un brot de sarna sarcòptica detectat en diferents municipis de la Terra Alta pròxims al massís dels Ports amenaça amb delmar o, fins i tot, extingir la població de cabra salvatge. La Generalitat ha confirmat la troballa, el passat mes de desembre, d'un animal mort per aquesta malaltia, el tipus de sarna més virulent, a la muntanya de Santa Bàrbara, a Horta de Sant Joan. Els Agents Rurals controlen i estudien l'abast de l'epidèmia, que actualment localitzen als termes municipals d'Horta, Prat de Compte i Arnes. Govern, caçadors i sectors afectats han iniciat reunions per abordar el problema, que a finals del 80 va reduir fins a un 3% la població de cabres a la Serra de Cazorla.

Alarma a les Terres de l'Ebre per l'arribada, plenament confirmada, de la sarna sarcòptica entre la població de cabres del parc natural dels Ports. La variant més infecciosa i mortífera d'aquesta malaltia parasitària podria posar en perill no només la població de la Reserva Nacional de Caça i vedats privats limítrofs, més de 5.100 exemplars en 52.000 hectàrees segons el cens de 2011, sinó també els diversos milers d'exemplars del perímetre exterior, espècies cinegètiques i ramats domèstics.

El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre i alcalde d'Arnes, Xavier Pallarès, ha confirmat en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) que la troballa d'un exemplar mort a la zona de la muntanya de Santa Bàrbara d'Horta de Sant Joan, aquest passat mes de desembre, va posar en alerta la Generalitat. Tot i que no ha detallat quants individus podrien resultar afectats -podrien haver tres casos confirmats i una dotzena de sospitosos, segons algunes fonts-, Pallarès ha explicat que han encarregat als Agents Rurals tasques de control en aquesta zona i que estudiïn de forma detallada l'abast que la malaltia pot tenir entre la població amb un cens dels animals.

Efectius del cos vigilen també per determinar si la sarna s'hauria pogut estendre a cabres que habiten en termes municipals propers on també habita, com Gandesa, Bot i Pinell de Brai. De moment, la Generalitat assegura desconèixer quin hauria estat l'origen de la infecció. "Un cop tinguem tots els informes i sapiguem els focus d'on han sortit podrem actuar de forma més clara. Ara estudiem l'abast", ha insistit Pallarès. Divendres passat, a petició de les societats de caçadors, va tenir lloc una reunió a Amposta als serveis territorials del Departament d'Agricultura i Medi Ambient per abordar la qüestió.

L'expansió de la malaltia entre les cabres de la zona podria tenir conseqüències ambientals i sanitàries nefastes. "És un evident motiu de molta preocupació", ha declarat Pallarès. "És un trofeu apreciat, els ajuntaments en traiem beneficis i és un encant que tenim al massís dels Ports i a les Terres de l'Ebre", ha afegit. No únicament per a activitats com la caça dins de la Reserva Nacional, que reporta considerables ingressos a petits consistoris, també podria acabar afectant altres espècies cinegètiques i no cinegètiques, a més d'animals de companyia i les ramaderies domèstiques.

L'any 1987, un brot d'aquesta mateixa sarna sarcòptica va eliminar, en només quatre anys, el 97% de la població de cabra salvatge dels parcs naturals de les serres de Cazorla, Segura i las Villas, a Andalusia. Conscient d'aquest perill, Pallarès no descarta que entre les mesures a emprendre es procedeixi a seleccionar diversos exemplars de cabres, mascles i femelles, per preservar l'especificitat genètica de la cabra que habita als Ports. De fet, la Generalitat va habilitar fa cinc anys als Ports un reservori cinegètic al terme de Mas de Barberans -un tancat de disset hectàrees- per poder aïllar, preventivament, un grup d'exemplars en el cas que arribés la malaltia per poder repoblar en un futur. En paral·lel, la Generalitat podria acabar ordenant un sacrifici massiu dels animals malalts per aturar el contagi, retirant les pells i els caps.

La malaltia és una infecció parasitària que afecta els mamífers i està provocada per l'àcar 'Sarcoptes Scabiei'. Afecta, principalment, la pell dels animals, deshidratant-la i formant escates i crostes considerables. Amb el temps acaba provocant la seva caiguda i l'animal acaba morint. És extremadament contagiosa: només és necessari un mínim contacte amb la pell d'un animal infectat o que comparteixin alguns dels jaços per dormir. Només els animals extraordinàriament sans i genèticament més ben dotats tenen possibilitats de superar-la./ ACN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta