30 de gener de 2015

El brot de sarna del Port ja ha afectat prop d'un centenar de cabres salvatges



AMPOSTA (Montsià).- El brot de sarna que afecta la població de cabra salvatge dels Ports ha repuntat en la darrera setmana, i ja són 96 els animals afectats per la malaltia que han estat detectats pel Cos d'Agents Rurals (CAR). D'aquests, s'han abatut 38 exemplars en el marc de l'aplicació de la primera fase del Pla de control de la sarna dissenyat pel Departament d'Agricultura i la facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El director general de Medi Ambient i Biodiversitat, Antoni Trasobares, ha defensat aquest divendres des d'Amposta l'actuació del Departament. Això ha estat així davant la confirmació de la presència de sarna en cabres salvatges l'11 de desembre passat, i després d'algunes crítiques de l'Associació Professional d'Agents Rurals.

Agents rurals i caçadors han abatut en els passats deu dies un total de 38 exemplars de cabres salvatges afectades pel brot de sarna, tot i que s'han albirat prop d'un centenar entre els termes municipals de Bot, Prat de Comte, Horta de Sant Joan i Gandesa, a la Terra Alta, al nord de la Reserva Nacional de Caça però fora dels límits. Tot i que s'han confirmat que s'han abatut dos exemplars de cabra al límit de la Reserva, el subdirector de caça i activitats cinegètiques, Jordi Ruiz, ha assegurat que, de moment, el brot no està present a la Reserva.

En una roda de premsa amb els màxims representants de la direcció general de Medi Ambient, el Departament d'Agricultura ha explicat amb detall el pla d'actuació que s'engega a partir del moment que es detecta un cas sospitós de sarna en una cabra salvatge el 28 de novembre, a través d'un avís d'un particular. Uns dies després, es localitza l'exemplar i s'abat el 5 de desembre, i l'11 de desembre es confirmen, a través de les analítiques, que és positiu de sarna.

El director general de Medi Ambient i Biodiversitat, Antoni Trasobares, ha explicat que s'ha actuat amb diligència d'acord amb el Pla de control de la sarna que està enllestit conjuntament amb la facultat de Veterinària de la UAB des de l'any 2011, en previsió que la malaltia arribés a Catalunya després de les afectacions detectades des del anys noranta al llevant hispànic. "Hem actuat amb tots els mitjans disponibles des del Departament coordinant-los de la millor manera possible i fent-ho a nivell tàctic i estratègic d'acord amb el consell dels experts. Hem primat fer-ho bé a fer-ho de pressa", ha destacat en clara referència a les crítiques rebudes per part de l'Associació Professional dels Agents Rurals sobre la gestió del brot de sarna.

En aquest sentit, Trasobares ha deixat clar que "no hi ha cap problema amb els agents rurals perquè la seva tasca és molt important en tota la gestió del brot", però també ha manifestat que s'han de preservar els drets legals dels propietaris de les àrees privades de caça on està focalitzat el brot de sarna. Així, segons ha detallat el director general, el CAR és responsable de fer els albiraments a tota la zona, però els abatiments els fan els gestors de cada àrea privada de caça o de la pròpia Reserva Nacional de Caça, si fos el cas. En alguns casos aquests gestors reclamen el suport de l'Administració, com les àrees privades de Bot i Prat de Comte, i les captures es fan a través dels agents rurals. En tot cas, Trasobares ha assegurat que en cas que es detectés que algun gestor privat no duu a terme correctament la seva tasca s'actuaria d'ofici, a través d'una resolució, amb el Cos d'Agents Rurals.

Les fases del pla

El Pla de control de la sarna, elaborat des del 2011, preveu una primera fase d'actuació quan es detecta la presència de sarna que és la d'eliminar els animals infectats per intentar eradicar la malaltia. Com ha explicat el subdirector de caça i activitats cinegètiques, Jordi Ruiz, "es capturen els animals amb l'esperança que siguin pocs i que el focus desaparegui, tot i que per les experiències d'altres zones sabem que és molt difícil". Si les densitats de la malaltia augmenten i es veu que el brot és "incontrolable", es passarà a una segona fase del pla on s'intentarà preservar en les millors condicions possibles els animals perquè es facin resistents a la sarna. "En aquesta fase treballarem perquè els animals s'immunitzin i resisteixin la malaltia", ha manifestat.

Si la malaltia avança -actualment el cens de cabra salvatge és superior als 5.000 exemplars-, el Departament actuarà d'acord amb els criteris establerts pels experts de la facultat de Veterinària de la UAB i que asseguren que la malaltia no evoluciona de manera simultània. "La sarna té un procés lent en cada individu i, per tant, no afectarà de manera global en el temps a tota la població de cabra salvatge. Per exemple, en alguns llocs la malaltia pot arribar d'aquí a tres anys i llavors ja s'haurà recuperat la població d'una altra zona.", ha detallat Ruiz.

Ruiz ha assegurat també que, en el seu moment, s'avaluarà si caldrà actuar abaixant les densitats de cabra a través dels plans de gestió cinegètica. "Actuarem amb seny amb la voluntat d'afectar el mínim possible a la població de cabra als Ports", ha afegit, tot detallant que des del punt de vista ecològic la sarna no suposa cap problema. "És un procés natural que passarà, i intentarem que des del punt de vista cinegètic i econòmic afecti el menys possible", ha manifestat. En altres zones on el brot de sarna va afectar la cabra salvatge, els percentatges de davallada en la població se situen entre el 40 i el 96%.

Davant la previsió que el brot de sarna avanci, s'han disposat una sèrie de paranys per la Reserva Nacional de Caça per capturar animals sans que es traslladaran al tancat cinegètic que hi ha al barranc del Clot de l'Hospital. L'objectiu és tenir un reservori amb població de cabra salvatge no afectada per la sarna i que, en cas que ho estès, es podria tractar amb medicament. A més, el Departament ha recordat que a les muntanyes de Montserrat hi ha 300 exemplars de cabres dels Ports que també permeten preservar l'espècie.

Origen incert Pel que fa a l'origen, Ruiz ha assegurat que "a hores d'ara" encara es desconeix i l'ha acotat a dos possibilitats: o bé d'un exemplar de cabra salvatge vingut del País Valencià on van patir sarna fa uns anys, o bé d'un ramat domèstic que hagi tingut la malaltia i ara l'hagi superat. El fet que l'àcar de la sarna pugui tardar a evolucionar fa difícil l'acotament en el temps. "Pot trigar setmanes o mesos a deixar-se notar", ha manifestat.

En tot cas, des del moment que es coneix la presència de sarna, des dels serveis territorials es visiten i es fan analítiques a una mitja dotzena de ramats domèstics de cabra de la zona que donen negatiu. Com ha explicat el cap del servei de sanitat animal a les Terres de l'Ebre, Joan Cladelles, no s'ha trobat cap símptoma de la malaltia en els ramats domèstics ni es coneix cap afectació en altres espècies ni, molt menys, en la població humana. Amb tot, s'han fet avisos als ramaders i veterinaris clínics perquè avisin de seguida que detectin algun cas sospitós. / ACN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta