'La Cultura, la gran oblidada', article d'Enric Roig

EN ÈPOQUES DE CRISI, i més encara si és tan profunda i tan llarga com la que patim, moltes vegades se'ns diu que només podrem sortir-ne si som capaços de reinventar-nos, de ser imaginatius i d'explorar nous camins. Per això, se'ns insisteix en el valor i l'oportunitat que representa l'emprenedoria, la valentia d’aquelles persones que són capaces d’innovar, d’emprendre nous projectes i afrontar nous reptes. La paradoxa radica en el fet que els dos instruments principals per potenciar-ho, l'educació i la cultura, són els que més pateixen, juntament amb la salut, els efectes de la crisi i de les subsegüents retallades pressupostàries.

LA CULTURA, a més, pateix les conseqüències de dues concepcions que acaben per debilitar-la i per infravalorar-la. En primer lloc, moltes vegades se la considera un luxe innecessari, que només sembla tenir sentit quan anem sobrats de temps i de diners. Per altra part, la cultura es mesura només en termes de rendiment econòmic. En política se sol parlar de la cultura com si fos un sector econòmic més, tot oblidant que la principal funció que té és justament la de promoure, fomentar i activar la capacitat educadora, emprenedora, creadora i innovadora que tenim totes les persones. Si volem progressar en la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I), la cultura és una eina de primer ordre, ja que ens prepara per poder entendre la complexitat del món i per poder avançar-hi. Per això crec fermament que hem d’apostar per la cultura principalment com un instrument per afavorir la nostra formació integral, estimular la creativitat i preparar-nos per al futur.

CAL TENIR EN COMPTE l’impacte econòmic que pot tenir i té la cultura, i cal fugir de visions reduccionistes per entendre que la cultura té la funció justament de promoure, fomentar i activar la capacitat creadora i innovadora que tenim les persones i crec que té la nostra gent jove. La formació del nostre jovent és bàsica per al desenvolupament i creixement econòmic del nostre territori i considerar la cultura com un luxe, com allò superflu, ens porta a infravalorar-la, com si només les matemàtiques, l’anglès o la informàtica enriqueixen acadèmicament.

A LES TERRES DE L’EBRE, cal posar més en valor tot el que es desenvolupa en l’àmbit cultural, tant pel que fa a la defensa de les nostres tradicions i del nostre patrimoni humà, cultural, natural, festiu i immaterial, un patrimoni i una cultura arrelats a la terra, a l'aigua, als animals i a les persones, que ha de ser el nostre tret identificador i el nostre senyal d'identitat.

A TORTOSA, tenim un exemple clar del que és no posar en valor aquests aspectes culturals. Amb l’argument del “no cal tant”, o del “ja n’hi ha prou” han passat lamentablement sense pena ni glòria reconeixements a personatges i esdeveniments que sense dubte formen part de la nostra història i de la nostra cultura. En mencionaré només uns quants: els 150 anys del naixement a Tortosa de l’arquitecte Víctor Beltri, que Cartagena sí que va commemorar; de l’arquitecte Pau Monguió, que entre d’altres obres a Tortosa, fou l’autor de l’edifici de l’actual Museu; la minsa commemoració, i fora de l’àmbit educatiu, que es va fer dels 600 anys de la Disputa de Tortosa; els pocs actes de commemoració dels 75 anys dels bombardejos sobre Tortosa, i l’acte fet a corre cuita per posar en valor la figura de l’alcalde afusellat Josep Rodríguez. I, així, en podríem dir molts més. Cal sortir de l’ensopiment al qual se’ns està portant, cal sortir del “dia de la marmota”.

CREC que des dels estaments públics cal treballar molt més en la formació integral, i aquí incloc evidentment la cultura de la nostra gent jove, en un moment en què els recursos són molt minsos i cal esforç, imaginació i treball, perquè només així podrem oferir als nostres joves l’oportunitat que es mereixen. Només amb una societat ben formada integralment podrem avançar cap al futur. Si coneixem bé la nostra història i les nostres arrels, podrem tenir criteris i eines per ser uns bons emprenedors i per assumir reptes. Criteris que, per cert, ens poden ajudar almenys a interessar-nos, i si més no, posicionar-nos per estar a favor o no de l’enderroc de les Cases de la Catedral, ambdues posicions totes respectables; però això ja seria motiu d’una altra reflexió.