21 d’agost de 2015

Lluitar contra el caragol maçana al riu Ebre és inviable i cal centrar-se en els arrossars


SANT JAUME D'ENVEJA (Montsià).- Són centenars de milers, milions, els exemplars de caragol maçana que s'acumulen a la llera del tram final del riu Ebre. Un espai que, alguns, han definit des de fa anys com el gran reservori de la plaga, que acaba alimentant de gasteròpodes invasors els camps d'arròs. Una catifa de postes de color rosa cridaner s'estén sobre pedres, pals o joncs. Especialment, a les proximitats de la desembocadura dels desguassos de Capítol i Barques. Ho ha pogut constatar, en la seva visita a la zona, el principal expert del món en la plaga, el doctor Ravindra Joshi. En la seva opinió, però, resulta excessivament costós i poc efectiu fer front a l'amenaça del riu. Demana centrar-se a evitar els danys als arrossars.

La constatació que el fons de l'Ebre, dins del Delta, alberga una ingent població de caragol maçana és una de les principals preocupacions d'arrossaires, regants i administracions implicades en la lluita contra la plaga. De moment, però, les actuacions en aquest espai han estat força limitades. Tot i les reiterades demandes des del territori, el govern espanyol, específicament la Direcció General de Costes, l'administració competent en aquest tram de riu, es manté pràcticament al marge de la problemàtica.

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), va prometre instal·lar una barrera elèctrica aigües amunt d'Amposta per evitar que el caragol remunti el riu i colonitzi tot el Delta si arriba a l'assut de Xerta, des d'on parteixen els canals de regadiu. Un projecte que encara no s'ha concretat. Per la seva banda, el Departament d'Agricultura va promoure accions de retirada manual, va instal·lar alguns elements de contenció, modificar sortides dels desguassos i, al mateix temps, va assajar trampes i netejar amb cremes la vegetació de ribera per evitar la seva proliferació.

Però el resultat, almenys al marge esquerre, no ha estat l'esperat. Així ho corrobora Joshi, que va visitar la zona fa unes setmanes convidat per Prodelta i la Comunitat de Regants de la Dreta. "És molt difícil si hem de tractar amb grans quantitats d'aigua. Veient els grans esforços que s'han fet aquí per cremar la vegetació tinc la impressió que, finalment, no ha funcionat. Avui veiem que tots els caragols han tornat", declara. El científic, que assegura haver vist casos similars de proliferació de la plaga als rius en altres indrets del món, constata que el caragol i les seves postes poblen les dues ribes, amb una "alta densitat" que converteix la situació en "perillosa". "Quan surten dels ous poblen noves àrees buscant menjar", indica.

El problema que planteja aquest gran reservori, apunta Joshi, és que procedir a una retirada massiva de caragols i postes del riu és una tasca "ingent", no només en termes de "força de treball" necessària i costos econòmics. "El que hem de fer és concentrar-nos a controlar-lo més als arrossars", repeteix un cop i un altre. Partidari de l'acció comunitària i el coneixement compartit entre pagesos, remarca la necessitat de vigilar com es fa arribar l'aigua als arrossars, quan l'arròs es conrea.

El fet que el caragol visqui perfectament al medi aquàtic planteja, a més, possibles nous mal de caps per a totes les zones de conreu i deltes mediterranis: "poden ser transportats per l'aigua i arribar a nous espais, a nous deltes, sigui per controlar jocs, com a aliment o com a mascotes aqüícoles".

Les esmentades sèquies de Capítol i Barques, precisament, han estat dos artèries clau per explicar l'expansió la plaga cap als arrossars i cap al mateix riu des del focus originari de l'ermita de l'Aldea (Baix Ebre). Amb l'hemidelta esquerre infestat, la Comunitat de Regants de la Dreta assegura haver assumit, des de fa temps, la necessitat d'actuar preventivament contra la plaga, però admeten, en la línia de Joshi, que a la llera de l'Ebre ben poca cosa es pot fer: cal evitar, doncs, treballar per evitar que penetrin als arrossars des d'allí.

Població fixa i estacionària

"És una població que tenim fixa i estacionària. Serà molt difícil eradicar del riu. Ens representa un constant risc que ens entri als camps, per tant les actuacions que hem de fer és protegir les bocanes dels desguassos que van a parar al riu i que els caragols no puguin entrar al camp", sosté l'enginyer de la Comunitat de Regants, Carlos Fàbregues. De moment, les poques actuacions plantejades a la llera per part de les administracions han estat víctima del desgast i els danys que provoquen les riuades, recorda Fàbregues.

De moment, tot i que la riba dreta de l'Ebre al seu tram final dret presenta ja un panorama de postes i exemplars de caragols maçana força visible, els regants asseguren que, amb el control de les bocanes, resultarà difícil que acabi entrant des d'aquí als arrossars, impulsats per la seva tendència natural a remuntar corrents d'aigua. "Només en un parell d'ocasions van remuntar uns metres per les bocanes però quan ens en vam adonar vam destruir les postes i fem un seguiment de la seva presència", recorda Fàbregues. Asseguren que les troballes fins ara a l'hemidelta dret porten el segell de la mà humana, "algun desaprensiu o algun innocent, sigui per mala fe o desconeixement". / ACN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta