El ple avala les al·legacions unitàries a la proposta de Foment
GUSTAU MORENO. El ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar ahir les al·legacions unitàries de les Terres de l'Ebre al traçat de la futura autovia de l'interior amb l'únic vot en contra del grup municipal d'Independents per l'Ebre (IPE). El seu portaveu, Josep Maria Franquet, va lamentar que Tortosa tornarà a quedar massa lluny de les grans infraestructures, i que l'autovia no servirà per descongestionar la franja costanera i reequilibrar el territori.El regidor d'Hisenda i portaveu d'IPE, Josep Maria Franquet, va protagonitzar ahir el ple en què Tortosa va ratificar les al·legacions unitàries a la futura autovia de l'interior. Franquet va desmarcar IPE del govern municipal i també de l'oposició, i va afirmar que la proposta de traçat consensuada per la Generalitat, els partits, les institucions i el Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre és «molt lesiva» per als interessos de Tortosa. «La ciutat de Tortosa ha estat apartada tradicionalment de les grans vies de comunicació, i ara el Ministeri de Foment ha projectat una nova infraestructura que havia de passar molt més a prop, una mica més avall del nucli de Campredó», va remarcar Franquet. «Però per raons que no podem entendre ni justificar, es presenten unes al·legacions que encara allunyen més el traçat respecte de Tortosa», va afegir el portaveu d'IPE. Franquet va recordar que l'objectiu de l'alcalde i la resta de regidors és «defensar els interessos de Tortosa, i no buscar consensos territorials». Amb tot, també va argumentar la seua oposició amb criteris tècnics i mediambientals. «De fet, posem l'autovia damunt de l'N-340, de l'autopista AP-7 i del corredor ferroviari, tot en un embut i al costat de les poblacions del Delta», va criticar Franquet.
NOTÍCIES RELACIONADES
>LA FRASE
JOSEP M. FRANQUET
IPE DE TORTOSA
«Tortosa podria tenir l'autovia a vuit quilòmetres i ara la tindrà a onze o dotze, apegada a l'autopista AP-7. No guanyarem res i el territori tampoc, perquè encara congestionarem més la costa»
L'autovia, Campredó i el campus
L'alcalde Joan Sabaté (PSC) va admetre que el desmarcament d'IPE en relació amb el consens sobre el traçat de l'autovia és «legítim». Però, segons Sabaté, l'autovia representarà una clara millora de les comunicacions per a les Terres de l'Ebre, «i també per a Tortosa, perquè passarà pel terme municipal i connectarà amb el nou polígon Catalunya Sud». «Hem pensat en Tortosa i també en les Terres de l'Ebre, perquè això és el que hem de fer des de la capital del territori», va reiterar Sabaté, que també va destacar que l'autovia enllaçarà amb un eix de l'Ebre (C-12) desdoblat i que no separarà la pedania de Campredó del nucli de Font de Quinto.D'altra banda, l'alcalde també es va referir a la polèmica per l'aplicació de contribucions especials per urbanitzar un carrer de Campredó, i va explicar que no tots els veïns estan en contra de la mesura. «Hi ha altres veïns que més aviat ens han demanat que agilitem l'expedient, ja que necessiten que s'urbanitzi el sector per poder-hi construir els seus habitatges», va concretar. Sabaté va afirmar que entenia les raons dels veïns que s'hi oposen, però va destacar que l'Ajuntament ja ha rebaixat fins al 50% les aportacions dels propietaris, quan inicialment representaven un 90% del cost de la urbanització. L'alcalde també va confirmar que el síndic de greuges ha sol·licitat informació a l'Ajuntament per valorar la queixa dels veïns. «A ningú ens agrada pagar, però és una obligació legal», va insistir. De fet, Sabaté va afegir que l'Ajuntament ha iniciat converses amb el Departament d'Economia i Finances per buscar una fórmula de finançament a llarg termini i fer viable la compra del complex dels Josepets, on s'instal·laria el futur campus de la URV. Una qüestió que Sabaté voldria tancar d'aquí a pocs dies.
>ERC diu que Franquet ha desautoritzat Sabaté
Les paraules del portaveu d'IPE van provocar la reacció de la resta de grups, sobretot del portaveu del PP, Antonio Faura, que també es va enfrontar amb Josep Maria Franquet en el ple de divendres per la nova taxa del clavegueram. Faura va acusar Franquet de practicar una «política de poble», i va destacar que el traçat de l'autovia és positiu perquè no travessa Campredó i evita els dos polígons industrials. Ferran Bel (CiU) també va lamentar la «política de campanar» de Franquet, a qui va acusar de fer «un discurs de fa trenta anys» per motius electorals. Lluís Martín (ERC) va recordar els problemes que té avui Tortosa perquè l'eix de l'Ebre (C-12) passa pel nucli urbà, i va remarcar que Franquet havia «desautoritzat» les negociacions sobre l'autovia que ha dirigit l'alcalde Joan Sabaté.
31 d’octubre del 2005
La PDE visitarà per primer cop les instal·lacions del minitransvasament
La trobada amb Daniel Pi no esvaeix les sospites del moviment social
GUSTAU MORENO. Tortosa
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) podrà entrar per primera vegada a l'estació de bombament de Campredó i a la planta potabilitzadora de l'Ampolla. El president del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), Daniel Pi, va convidar el moviment social a visitar les instal·lacions durant la reunió que van mantenir dimecres a la nit. Però tot i el bon clima de la trobada, els arguments de Pi no van servir per esvair les sospites que la PDE té al voltant del minitransvasament.
Un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello, va destacar ahir que per primera vegada membres del moviment social podran entrar a les instal·lacions del CAT a Campredó i l'Ampolla, després de la invitació del president del consorci del minitransvasament, Daniel Pi. «Sempre hem sospitat que l'estació de bombament de Campredó aprofita l'aigua pura de l'ullal, sobretot quan els canals estan buits, per molt que el CAT diga que l'aqüífer està segellat», va afirmar Panisello. En aquesta línia, el també portaveu Manolo Tomàs va remarcar que és positiu que el CAT els faciliti la visita a les instal·lacions de Campredó i l'Ampolla, però va advertir que els plantejaments de la PDE sobre el minitransvasament continuen sent els mateixos. «El creixement industrial, turístic i urbanístic del Camp de Tarragona continua projectant-se a les costelles de l'aigua de l'Ebre», va lamentar Tomàs.«El que vol la PDE és que les comarques de Tarragona busquin fonts d'abastament alternatives per deixar de dependre de l'aigua de l'Ebre», va concretar Panisello, que va explicar que el president del CAT els va garantir que no superaran la concessió actual, de 4 metres cúbics per segon, ni executaran la polèmica interconnexió de xarxes. «També ens va dir que la doble canonada sota la rotonda de l'autovia Tortosa-l'Aldea s'ha fet per qüestions de manteniment i seguretat, però tots els nous projectes del CAT podrien utilitzar-se d'una manera molt diferent si algun dia canvia el govern», va assenyalar Panisello. Els dos portaveus van advertir que la PDE continua tenint «molts dubtes» sobre el CAT.
Es malfien de la dessaladora
El president del CAT, Daniel Pi, va explicar a la PDE que l'aigua del minitransvasament s'emmagatzemarà en dipòsits nous i als pantans de Tarragona, per aprofitar tota la concessió i augmentar la reserva hídrica als estius. Però, paradoxalment, el projecte de futur que més va fer desconfiar la PDE va ser la possible construcció d'una gran planta dessaladora a la zona del Penedès o al Garraf. Pi els va detallar que la viabilitat del projecte i l'emplaçament de la dessaladora encara estan en fase d'estudi, si bé dies enrere s'havia parlat de Cubelles. La dessaladora serviria aigua potable a l'àrea metropolitana de Barcelona i al Camp de Tarragona. La reversibilitat de la xarxa és el que provoca la malfiança de la PDE, ja que podria ser una «interconnexió encoberta», per transportar els cabals en dues direccions.
Satisfacció per la solució als residus de Flix
El portaveu, Manolo Tomàs, va manifestar ahir la satisfacció de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) perquè tècnics i polítics hagin coincidit que el millor és extreure els residus del pantà de Flix. «Finalment s'ha apostat per la solució que aconsellaven els científics, i això ho hem de valorar molt positivament», va remarcar Tomàs. Amb tot, va afirmar que la PDE vigilarà la neteja de l'embassament, ja que la primera actuació serà la construcció d'un mur per aïllar els sediments contaminats, i després les obres haurien de continuar. «Les Terres de l'Ebre no hem de permetre que només facin un mur, perquè la neteja del pantà costarà entre 100 i 150 milions d'euros, i caldrà veure si arriben els diners per acabar tota la feina», va concretar. Tomàs també va recordar que la PDE fa mesos que va demanar participar en la comissió de seguiment dels residus del pantà de Flix, però que encara no han rebut cap resposta. «Sabem que hi ha altres organitzacions i entitats ecologistes, i també ens agradaria participar-hi, per tenir informació de primera mà», va afirmar Tomàs. La PDE va quedar fora de la comissió de seguiment després que la dissolta plataforma de la Ribera d'Ebre, secció comarcal de la PDE, renunciés a participar-hi per la seua mala experiència en la comissió del macroabocador de Tivissa. A la comissió del pantà de Flix hi ha representants de les entitats ecologistes Adena, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció i SEO/Bird Life. Segons el Ministeri de Medi Ambient, també va assistir-hi el president del Consorci per a la Protecció Integral del Delta (Cpide), Josep Canicio, si bé aquest organisme i el posterior Consorci per a la Sostenibilitat de l'Ebre Català (Cosec) ja no existeixen.
El Punt (28-10-05)
GUSTAU MORENO. Tortosa
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) podrà entrar per primera vegada a l'estació de bombament de Campredó i a la planta potabilitzadora de l'Ampolla. El president del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), Daniel Pi, va convidar el moviment social a visitar les instal·lacions durant la reunió que van mantenir dimecres a la nit. Però tot i el bon clima de la trobada, els arguments de Pi no van servir per esvair les sospites que la PDE té al voltant del minitransvasament.
Un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello, va destacar ahir que per primera vegada membres del moviment social podran entrar a les instal·lacions del CAT a Campredó i l'Ampolla, després de la invitació del president del consorci del minitransvasament, Daniel Pi. «Sempre hem sospitat que l'estació de bombament de Campredó aprofita l'aigua pura de l'ullal, sobretot quan els canals estan buits, per molt que el CAT diga que l'aqüífer està segellat», va afirmar Panisello. En aquesta línia, el també portaveu Manolo Tomàs va remarcar que és positiu que el CAT els faciliti la visita a les instal·lacions de Campredó i l'Ampolla, però va advertir que els plantejaments de la PDE sobre el minitransvasament continuen sent els mateixos. «El creixement industrial, turístic i urbanístic del Camp de Tarragona continua projectant-se a les costelles de l'aigua de l'Ebre», va lamentar Tomàs.«El que vol la PDE és que les comarques de Tarragona busquin fonts d'abastament alternatives per deixar de dependre de l'aigua de l'Ebre», va concretar Panisello, que va explicar que el president del CAT els va garantir que no superaran la concessió actual, de 4 metres cúbics per segon, ni executaran la polèmica interconnexió de xarxes. «També ens va dir que la doble canonada sota la rotonda de l'autovia Tortosa-l'Aldea s'ha fet per qüestions de manteniment i seguretat, però tots els nous projectes del CAT podrien utilitzar-se d'una manera molt diferent si algun dia canvia el govern», va assenyalar Panisello. Els dos portaveus van advertir que la PDE continua tenint «molts dubtes» sobre el CAT.
Es malfien de la dessaladora
El president del CAT, Daniel Pi, va explicar a la PDE que l'aigua del minitransvasament s'emmagatzemarà en dipòsits nous i als pantans de Tarragona, per aprofitar tota la concessió i augmentar la reserva hídrica als estius. Però, paradoxalment, el projecte de futur que més va fer desconfiar la PDE va ser la possible construcció d'una gran planta dessaladora a la zona del Penedès o al Garraf. Pi els va detallar que la viabilitat del projecte i l'emplaçament de la dessaladora encara estan en fase d'estudi, si bé dies enrere s'havia parlat de Cubelles. La dessaladora serviria aigua potable a l'àrea metropolitana de Barcelona i al Camp de Tarragona. La reversibilitat de la xarxa és el que provoca la malfiança de la PDE, ja que podria ser una «interconnexió encoberta», per transportar els cabals en dues direccions.
Satisfacció per la solució als residus de Flix
El portaveu, Manolo Tomàs, va manifestar ahir la satisfacció de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) perquè tècnics i polítics hagin coincidit que el millor és extreure els residus del pantà de Flix. «Finalment s'ha apostat per la solució que aconsellaven els científics, i això ho hem de valorar molt positivament», va remarcar Tomàs. Amb tot, va afirmar que la PDE vigilarà la neteja de l'embassament, ja que la primera actuació serà la construcció d'un mur per aïllar els sediments contaminats, i després les obres haurien de continuar. «Les Terres de l'Ebre no hem de permetre que només facin un mur, perquè la neteja del pantà costarà entre 100 i 150 milions d'euros, i caldrà veure si arriben els diners per acabar tota la feina», va concretar. Tomàs també va recordar que la PDE fa mesos que va demanar participar en la comissió de seguiment dels residus del pantà de Flix, però que encara no han rebut cap resposta. «Sabem que hi ha altres organitzacions i entitats ecologistes, i també ens agradaria participar-hi, per tenir informació de primera mà», va afirmar Tomàs. La PDE va quedar fora de la comissió de seguiment després que la dissolta plataforma de la Ribera d'Ebre, secció comarcal de la PDE, renunciés a participar-hi per la seua mala experiència en la comissió del macroabocador de Tivissa. A la comissió del pantà de Flix hi ha representants de les entitats ecologistes Adena, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció i SEO/Bird Life. Segons el Ministeri de Medi Ambient, també va assistir-hi el president del Consorci per a la Protecció Integral del Delta (Cpide), Josep Canicio, si bé aquest organisme i el posterior Consorci per a la Sostenibilitat de l'Ebre Català (Cosec) ja no existeixen.
El Punt (28-10-05)
La Terra Alta agermanarà els brigadistes i els guerrillers de la resistència francesa
La Terra Alta serà a partir del 10 de novembre l'escenari d'un homenatge als brigadistes internacionals que van combatre en la Guerra Civil, així com als guerrillers que van integrar les files de la resistència francesa, ja durant la Segona Guerra Mundial. L'acte coincidirà amb la trobada de l'associació Terra de Germanor, una entitat pacifista que aplega diferents països europeus, i que s'ha implicat molt en els diferents projectes de recuperació de la memòria històrica que impulsen municipis dels Pirineus francesos i de l'Ebre. És el cas de Corbera d'Ebre, a punt d'iniciar les obres de la Casa dels Pobles del Món.L'associació Terra de Germanor ha programat una sèrie d'actes que començaran el 10 de novembre a Foix (França), el punt de trobada des del qual es traslladaran fins a Gandesa els socis i representants dels municipis europeus. L'endemà, ja instal·lats a la Terra Alta, l'expedició participarà en un homenatge conjunt als brigadistes internacionals i als guerrillers que van integrar les files de la resistència francesa. També han previst una visita a la Fatarella, on l'associació Terra de Germanor coordinarà un projecte de recuperació de la memòria històrica, l'estiu que ve. Un dels representants de Terra de Germanor i exalcalde de Corbera d'Ebre, Josep Lluís Gamero, va explicar que tot seguit aniran a un restaurant de la població, que serà l'escenari d'una reunió de treball en què participaran 16 alcaldes francesos i els alcaldes de la Fatarella, Vilalba dels Arcs, Corbera d'Ebre, Batea, el Pinell de Brai i Caseres. Segons Gamero, també hi seran el director del Museu d'Història de Catalunya i el seu homòleg del Museu de la Resistència de París, així com un diputat francès i la presidenta de l'Associació d'Amics de les Brigades Internacionals. De la mateixa manera, Gamero va avançar que també assistiran a la reunió els alcaldes de Flix, Ascó, Móra d'Ebre, Miravet i Marçà, municipis que podrien afegirse aviat als plans de Terra de Germanor, amb l'objectiu de participar en un altre projecte que voldrien impulsar a través de l'Interreg, un programa europeu de cooperació transfronterera. Gamero va detallar que el prorama continuarà el 12 de novembre al Palau de la Generalitat -on la delegació serà rebuda pel conseller Joan Saura- i al Museu d'Història de Catalunya.
Un pinar internacional a la Fatarella
La delegació de Terra de Germanor té previst visitar la Fatarella, on l'estiu que ve coordinarà un camp de treball amb joves d'arreu d'Europa, que recuperaran el pinar que un incendi forestal va cremar fa uns quants anys. El projecte tindrà el suport de l'Ajuntament de la Fatarella i del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, ja que Terra de Germanor preveu plantar-hi 35.000 pins, un per cadascun dels voluntaris estrangers que van combatre al costat de la Segona República durant la Guerra Civil. El portaveu de Terra de Germanor, Josep Lluís Gamero, va detallar que també es construiran diversos marges de pedra, que representaran les 53 nacionalitats dels brigadistes, i que els pins arrenglerats amb cada marge rebran el nom dels soldats de cada país. Gamero també va explicar que més endavant la Fatarella farà intercanvis culturals amb els pobles francesos, sobretot oferint el millor dels seus productes agrícoles. A més, el telecentre de la Fatarella serà l'enllaç virtual amb la resta de membres de Terra de Germanor. Un altre projecte que engresca l'entitat és la Casa dels Pobles del Món, a Corbera d'Ebre, les obres de la qual podrien començar durant el novembre.
El Punt (31-10-05)
Un pinar internacional a la Fatarella
La delegació de Terra de Germanor té previst visitar la Fatarella, on l'estiu que ve coordinarà un camp de treball amb joves d'arreu d'Europa, que recuperaran el pinar que un incendi forestal va cremar fa uns quants anys. El projecte tindrà el suport de l'Ajuntament de la Fatarella i del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, ja que Terra de Germanor preveu plantar-hi 35.000 pins, un per cadascun dels voluntaris estrangers que van combatre al costat de la Segona República durant la Guerra Civil. El portaveu de Terra de Germanor, Josep Lluís Gamero, va detallar que també es construiran diversos marges de pedra, que representaran les 53 nacionalitats dels brigadistes, i que els pins arrenglerats amb cada marge rebran el nom dels soldats de cada país. Gamero també va explicar que més endavant la Fatarella farà intercanvis culturals amb els pobles francesos, sobretot oferint el millor dels seus productes agrícoles. A més, el telecentre de la Fatarella serà l'enllaç virtual amb la resta de membres de Terra de Germanor. Un altre projecte que engresca l'entitat és la Casa dels Pobles del Món, a Corbera d'Ebre, les obres de la qual podrien començar durant el novembre.
El Punt (31-10-05)
Instal·len un basar xinès a la casa Piñana, una de les joies del modernisme a Tortosa
La casa Piñana, una de les joies del modernisme a Tortosa, obrirà les portes d'aquí a pocs dies com a basar xinès. L'edifici, construït l'any 1923, està protegit com a bé cultural d'interès local (BCIL) en el Catàleg d'edificis i conjunts urbans i rurals de caràcter històric del nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM). De fet, la casa Piñana és obra de l'arquitecte Pau Monguió Segura, també autor de l'antic escorxador municipal de Tortosa, i forma part de l'itinerari turístic La ciutat dels Eixamples i de la ruta La Tortosa modernista. Però el catàleg no estableix limitacions a l'ús privat de l'edifici, sempre que siga compatible amb la seua conservació. De fet, ni l'Ajuntament ni la comissió territorial de Patrimoni podrien condicionar l'obertura del basar mentre l'activitat comercial no representi una alteració de la façana o de l'escala, els únics elements de la casa Piñana que estan dins de l'àmbit de protecció. Amb tot, fonts municipals van explicar que avui hi enviaran un inspector, ja que els promotors encara estan tramitant la llicència d'activitat, i fins que no estiga aprovada no haurien de fer ús del seu permís d'obra menor. Unes obres que en realitat van començar fa setmanes, a porta tancada, sense que l'Ajuntament en tingués constància. Per tant, el consistori podria ordenar la paralització de les obres i retardar l'obertura del basar fins que els promotors tinguin la llicència d'activitat. Aquest diari va comprovar ahir que el basar ja està a punt d'obrir, amb la majoria dels productes als prestatges, i que continuaven treballant-hi a porta tancada.
El Punt (27-10-05)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)