La PDE visitarà per primer cop les instal·lacions del minitransvasament

La trobada amb Daniel Pi no esvaeix les sospites del moviment social
GUSTAU MORENO. Tortosa
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) podrà entrar per primera vegada a l'estació de bombament de Campredó i a la planta potabilitzadora de l'Ampolla. El president del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), Daniel Pi, va convidar el moviment social a visitar les instal·lacions durant la reunió que van mantenir dimecres a la nit. Però tot i el bon clima de la trobada, els arguments de Pi no van servir per esvair les sospites que la PDE té al voltant del minitransvasament.
Un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello, va destacar ahir que per primera vegada membres del moviment social podran entrar a les instal·lacions del CAT a Campredó i l'Ampolla, després de la invitació del president del consorci del minitransvasament, Daniel Pi. «Sempre hem sospitat que l'estació de bombament de Campredó aprofita l'aigua pura de l'ullal, sobretot quan els canals estan buits, per molt que el CAT diga que l'aqüífer està segellat», va afirmar Panisello. En aquesta línia, el també portaveu Manolo Tomàs va remarcar que és positiu que el CAT els faciliti la visita a les instal·lacions de Campredó i l'Ampolla, però va advertir que els plantejaments de la PDE sobre el minitransvasament continuen sent els mateixos. «El creixement industrial, turístic i urbanístic del Camp de Tarragona continua projectant-se a les costelles de l'aigua de l'Ebre», va lamentar Tomàs.«El que vol la PDE és que les comarques de Tarragona busquin fonts d'abastament alternatives per deixar de dependre de l'aigua de l'Ebre», va concretar Panisello, que va explicar que el president del CAT els va garantir que no superaran la concessió actual, de 4 metres cúbics per segon, ni executaran la polèmica interconnexió de xarxes. «També ens va dir que la doble canonada sota la rotonda de l'autovia Tortosa-l'Aldea s'ha fet per qüestions de manteniment i seguretat, però tots els nous projectes del CAT podrien utilitzar-se d'una manera molt diferent si algun dia canvia el govern», va assenyalar Panisello. Els dos portaveus van advertir que la PDE continua tenint «molts dubtes» sobre el CAT.

Es malfien de la dessaladora
El president del CAT, Daniel Pi, va explicar a la PDE que l'aigua del minitransvasament s'emmagatzemarà en dipòsits nous i als pantans de Tarragona, per aprofitar tota la concessió i augmentar la reserva hídrica als estius. Però, paradoxalment, el projecte de futur que més va fer desconfiar la PDE va ser la possible construcció d'una gran planta dessaladora a la zona del Penedès o al Garraf. Pi els va detallar que la viabilitat del projecte i l'emplaçament de la dessaladora encara estan en fase d'estudi, si bé dies enrere s'havia parlat de Cubelles. La dessaladora serviria aigua potable a l'àrea metropolitana de Barcelona i al Camp de Tarragona. La reversibilitat de la xarxa és el que provoca la malfiança de la PDE, ja que podria ser una «interconnexió encoberta», per transportar els cabals en dues direccions.

Satisfacció per la solució als residus de Flix
El portaveu, Manolo Tomàs, va manifestar ahir la satisfacció de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) perquè tècnics i polítics hagin coincidit que el millor és extreure els residus del pantà de Flix. «Finalment s'ha apostat per la solució que aconsellaven els científics, i això ho hem de valorar molt positivament», va remarcar Tomàs. Amb tot, va afirmar que la PDE vigilarà la neteja de l'embassament, ja que la primera actuació serà la construcció d'un mur per aïllar els sediments contaminats, i després les obres haurien de continuar. «Les Terres de l'Ebre no hem de permetre que només facin un mur, perquè la neteja del pantà costarà entre 100 i 150 milions d'euros, i caldrà veure si arriben els diners per acabar tota la feina», va concretar. Tomàs també va recordar que la PDE fa mesos que va demanar participar en la comissió de seguiment dels residus del pantà de Flix, però que encara no han rebut cap resposta. «Sabem que hi ha altres organitzacions i entitats ecologistes, i també ens agradaria participar-hi, per tenir informació de primera mà», va afirmar Tomàs. La PDE va quedar fora de la comissió de seguiment després que la dissolta plataforma de la Ribera d'Ebre, secció comarcal de la PDE, renunciés a participar-hi per la seua mala experiència en la comissió del macroabocador de Tivissa. A la comissió del pantà de Flix hi ha representants de les entitats ecologistes Adena, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció i SEO/Bird Life. Segons el Ministeri de Medi Ambient, també va assistir-hi el president del Consorci per a la Protecció Integral del Delta (Cpide), Josep Canicio, si bé aquest organisme i el posterior Consorci per a la Sostenibilitat de l'Ebre Català (Cosec) ja no existeixen.

El Punt (28-10-05)