Degustació del món ídix a l'EntreCultures

Confesso que sempre he tingut una relació sentimental molt especial amb la història i la cultura del poble jueu de la diàspora, potser tant o més intensa que amb el drama de l'holocaust, i que això em fa observar el conflicte palestí amb una certa tebior... M'interessen molt més Kafka, Primo Levi, Woody Allen i Superman (que amb Jesús de Natzaret és la gran aportació jueva a la cultura universal, en realitat el veritable Messies que ha de salvar la humanitat i ens dóna esperança) que Sharon i el seu mur de la vergonya. No veig la creació d'Israel com un favor a una nació sense estat, sinó com una trampa de la comunitat internacional, històricament antisemita, que va aprofitar la situació per provocar als jueus i als àrabs un altre gran problema comú i mantenir la seua influència sobre una zona del planeta en què ja hi havia molts interessos econòmics. Diumenge a la tarda, el festival EntreCultures ens va oferir una degustació del folclore ídix, amb l'actuació de l'actriu i cantant israeliana Esti Svidensky. Pel seu sentit de l'humor, expressivitat i coneixement de la música tradicional jueva, vaig definir-la com una barreja de Lloll Bertran i Maria del Mar Bonet de la cançó ídix. A l'actuació, que van seguir un centenar de persones, Svidensky va superar la barrera de la llengua comentant les cançons en anglès, i el mateix director del festival, Ricard Salvat, també s'encarregava de fer la traducció al català. La cantant de Haifa va admetre que només va saber valorar l'ídix quan ja estudiava a la universitat, ja que la creació de l'Estat d'Israel i l'adopció oficial de l'hebreu va representar l'arraconament de la llengua que havia mantingut la tradició durant segles de diàspora. «La llengua era com una casa per als que no tenien pàtria, però després l'ídix s'associava al desastre del poble jueu, i ara ja només la parla la gent gran», va recordar Svidensky. La cantant va dibuixar el caràcter jueu a través de la lletra de les cançons, i va arrencar les rialles del públic amb una afirmació terrible: «Les mares ídix són les més protectores del món, perquè una mare jueva no deixa que el seu fill marxi a la guerra sense emportar-se el jersei.» La veu potent de Svidensky només estava acompanyada per un piano i una guitarra en algunes cançons, que evocaven el món melangiós i purità de Yentl, el musical de Barbra Streisand. «L'amor jueu és com un menjar vegetarià», va afirmar Svidensky, que també va deixar que un dels seus acompanyants interpretés una cançó amorosa en ladí, el castellà antic dels jueus expulsats de Sepharad. Una cançó que ja havia sentit fa uns mesos, en el documental "Los judíos en España", que vaig veure a Canal de Historia, i en què crec que cantava el mateix noi que l'altre dia acompanyava Svidensky.