Tortosa aconsegueix que la comissió d'Urbanisme autoritzi el nou pla general

L'Ajuntament redactarà un estudi més precís sobre la inundabilitat i un programa d'emergències contra les inundacions

La comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre va informar ahir favorablement sobre el pla d'ordenació urbana municipal (POUM) de Tortosa, en el marc d'una sessió maratoniana en què es van salvar els últims obstacles de la tramitació, com el caràcter inundable de la major part del terme municipal. L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va comparèixer al costat del director general d'Urbanisme, Joan Llort, que va destacar la qualitat del pla, «molt extens i exhaustiu, amb molta documentació complementària». Una documentació que encara caldrà ampliar, ja que l'Ajuntament ha acceptat les recomanacions de la comissió d'Urbanisme, que ha suggerit la redacció d'un altre estudi més precís sobre la inundabilitat i d'un pla d'emergències per afrontar una gran inundació.

En xifres generals, el nou POUM preveia la creació de 10.858 habitatges nous, tot i que fixava un sostre de 13.000 habitatges més en l'horitzó de l'any 2020. Sabaté va remarcar que el nou POUM és «un pla molt complex, un document molt treballat al llarg de sis anys, que ha hagut de passar per dos períodes d'exposició pública». Així, l'alcalde de Tortosa va justificar part del retard que ha acumulat el pla urbanístic, però va declarar que se sentia orgullós del resultat final i també d'haver ideat l'esperit que ara impregna la revisió del pla general del 1986. «Hem pogut planificar el creixement de Tortosa, per encabir a la ciutat el doble de la població actual, tenint en compte un ritme de creixement tan accelerat com el que tenim avui», va detallar. Sabaté va calcular que Tortosa podria superar els 60.000 habitants en els pròxims vint anys. «Partim del pla del 1986, que preveia un creixement desequilibrat, amb un eixample al sud del marge esquerre de l'Ebre, al Temple, i un altre al nord del marge dret, a Ferreries», va recordar. Segons Sabaté, el nou pla ordena «d'una forma sostenible» el creixement a les quatre hortes de Tortosa: l'horta de Sant Vicent, l'horta de Jesús, l'horta de Remolins i l'horta del Temple. «Amb aquest creixement més harmònic, també recuperarem la centralitat del nucli històric», va insistir Sabaté, que va destacar que l'Ajuntament ha volgut afrontar d'una forma seriosa el reconeixement com a sòl urbà d'una part molt important d'habitatges disseminats. La memòria del POUM ja advertia que al terme municipal de Tortosa hi ha més de 1.500 habitatges disseminats. Per la seua banda, el director general d'Urbanisme, Joan Llort, va destacar que nou pla de Tortosa inclou un catàleg amb unes 8.000 fitxes que identifiquen les construccions en sòl no urbanitzable.
En aquesta línia, el POUM estableix que si Tortosa té un total 22.000 hectàrees, amb el nou plantejament hi haurà unes 1.202 hectàrees que seran sòl urbà, xifra que representarà el 5,48% del terme municipal. En aquesta línia, s'haurà produït un increment d'unes 505 hectàrees de sòl urbà pel reconeixement d'uns terrenys que fins ara eren rústics. Això ha fet necessària la redacció d'una declaració d'impacte ambiental, perquè en alguns casos s'han requalificat taques amb més de 100 hectàrees contínues. De fet, el director general d'Urbanisme va concretar que la declaració d'impacte ambiental també havia estat favorable, i que ara l'encarregat d'aprovar definitivament el POUM de Tortosa serà el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal. Amb tot, Llort va explicar que la comissió d'Urbanisme havia fet «una sèrie de recomanacions», que podrien ser incorporades al primer text que signi el conseller i també al text refós del POUM, abans de la seua publicació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Per la seua banda, l'alcalde va calcular que el nou planejament urbanístic de Tortosa podria entrar en vigor a principi del 2007.

La inundabilitat

Llort va comentar que la comissió havia reclamat «una lectura més precisa» del caràcter inundable de Tortosa, però que havien volgut tenir en compte que la ciutat està a la vora d'un riu. Fins fa pocs dies, el POUM estava bloquejat perquè la nova llei d'urbanisme estableix que està prohibit edificar en terrenys inundables, i la major part del terme municipal ho és. «Això no vol dir que la ciutat no pugui continuar creixent», va advertir l'alcalde. «Ens hem compromès a fer un estudi més precís sobre els diferents graus d'inundabilitat, així com un pla d'emergències per saber com haurem d'afrontar una inundació extraordinària», va afegir-hi. En aquest sentit, Sabaté va dir que aquestes situacions són excepcionals, i més tenint en compte que l'Ebre és un riu molt regulat des de la construcció dels embassaments de Riba-roja i Mequinensa. Amb tot, Sabaté va recordar que el POUM preveu grans creixements a les quatres hortes de la ciutat, uns terrenys formats pels sediments que van deixar les avingudes del riu al llarg de la història. «Per tant, cal saber com afrontarem aquest risc teòric de patir inundacions», va concloure. De fet, l'Ajuntament ja va contractar fa poc més d'un any, per uns 25.000 euros, la redacció d'un estudi sobre la inundabilitat, que no ha acabat de convèncer l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). «Esperem incorporar totes aquestes recomanacions al POUM, per tractar-les en la pròxima reunió de la comissió, que serà al setembre», va aclarir. Sabaté va matisar que el pla d'emergències no és preceptiu, però va garantir que l'Ajuntament el tindrà a punt abans d'un any.

> Un cúmul de retards

L'Ajuntament tortosí va fer l'aprovació provisional del POUM el 4 d'agost de l'any passat, en el marc d'un ple extraordinari que va retardar uns dies les vacances dels membres de la corporació municipal. La previsió era que la comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre l'aprovés abans de final del 2005, i que sortís publicat a principi del 2006, perquè la nova planificació urbanística entrés en vigor el maig d'enguany. El document, que va començar a redactar-se l'any 2000, va ser aprovat de manera inicial el febrer del 2003. El març del 2005 va caducar la suspensió de llicències urbanístiques que, durant dos anys, va aplicar l'Ajuntament a partir de l'aprovació inicial. Així, Tortosa va haver de tornar a donar llicències segons el planejament anterior, el pla general del 1986. En aquest context, el primer ajornament per part de la comissió d'Urbanisme va ser el gener d'enguany, perquè faltaven «més hores de treball conjunt» amb l'Ajuntament de Tortosa.

> El pla dels convenis

Des de la seua aprovació inicial, l'any 2003, el POUM ha experimentat diferents modificacions. La més substancial ha estat l'aprovació de cinc convenis urbanístics de caràcter residencial amb diferents promotores, que representaran la construcció d'uns 3.200 habitatges amb el pla parcial de l'Horta del Temple, el programa d'actuació de Sant Llàtzer, el pla de millora de Ferreries, el pla parcial de l'horta de Sant Vicent i el pla parcial de la Farinera. Altres modificacions respecte de l'aprovació inicial del 2003 van ser el canvi de catalogació de l'antic col·legi Sant Josep, que havia de permetre el seu enderrocament per facilitar la instal·lació del campus de la URV, que finalment s'emplaçarà al parc de Remolins. D'altra banda, el conveni del camp de golf, el complex hoteler i la nova urbanització de Vinallop, amb 1.200 habitatges, podria incorporar-se durant la redacció del text refós, ja que el ple de l'Ajuntament haurà d'aprovar primer el projecte.

> La pista d'atletisme

Al marge del POUM, la comissió territorial d'Urbanisme també va aprovar ahir la modificació del pla general del 1986, encara vigent, perquè l'Ajuntament de Tortosa puga construir la nova pista d'atletisme en uns terrenys situats a l'entitat municipal descentralitzada de Jesús. D'aquesta manera, l'Ajuntament ha pogut requalificar uns terrenys pels quals ha obert també un procés expropiatori. Segons l'alcalde, Joan Sabaté, aquestes dues mesures seran suficients perquè puga prosperar el recurs que l'Ajuntament havia presentat contra la denegació de la subvenció per part del Consell Català de l'Esport. La pista es construirà a la vora de la carretera entre Jesús i Roquetes, que ahir també va centrar un punt de la comissió d'Urbanisme. Així, la comissió va aprovar la modificació puntual del pla general de Roquetes per ajustar l'amplada de la via, abans de la seua transformació en un passeig.

El Punt (25-Juliol-2006)