Arrojo diu a Tortosa que l'urbanisme dels camps de golf és una «salvatjada»

El president de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua considera equivocat el projecte de Vinallop

El president de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, Pedro Arrojo, va recordar ahir a Tortosa que el model de desenvolupament turístic basat en les urbanitzacions i els camps de golf implica una «depredació del territori i dels recursos hídrics». Arrojo, que va inaugurar amb l'alcalde, Joan Sabaté, un seminari sobre la participació social en la gestió de l'aigua, va lamentar que la ciutat aposti per un projecte que «trenca la intel·ligència col·lectiva» que vol implantar la nova cultura de l'aigua. El catedràtic va dir que a la vora dels camps de golf sempre acaben construint-se «3.000 o 5.000 xalets, amb les seues piscines i jardinets».

El catedràtic i president de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua (FNCA), Pedro Arrojo, va fer ahir una estirada d'orelles a l'Ajuntament de Tortosa, per haver impulsat la construcció d'un camp de golf, una urbanització d'un miler d'habitatges i un hotel a la pedania de Vinallop. Segons Arrojo, encara que els camps de golf es reguin amb aigua depurada, «el més greu és que són l'excusa i l'atractiu urbanístic que provoca fenòmens d'especulació immobiliària». El president de l'FNCA va recordar que no hi ha cap camp de golf que tinga enciams o tarongers a la vora, sinó que al seu costat «sempre creixen com bolets urbanitzacions i hotels, amb 3.000 o 5.000 xalets amb les seues piscines i el seu jardí britànic». Arrojo va remarcar que aquest tipus de polítiques urbanístiques representen una «depredació del territori i dels recursos hídrics», i que projectes com el de Vinallop trenquen «la intel·ligència col·lectiva» que s'està albirant amb la nova cultura de l'aigua. «No tinc res en contra dels camps de golf ni contra els jugadors de golf, però crec que promoure aquest model urbanístic a la costa mediterrània és una salvatjada», va insistir Arrojo. Segons el catedràtic, l'Estat espanyol hauria d'apostar per un altre model urbanístic i estètic, basat en els enjardinaments amb plantes autòctones, que consumeixin menys aigua. Arrojo va fer aquestes declaracions després de compartir taula amb l'alcalde Joan Sabaté, en la jornada inaugural d'un seminari sobre participació social en la gestió de l'aigua. «No vull posar el dit en l'ull de ningú, però crec que si anem per aquest camí ens equivoquem», va concloure.

> Participació social i règim hídric a l'Ebre

La Cambra de Comerç de Tortosa és des d'ahir i fins dissabte l'escenari d'un seminari sobre la participació social en la gestió de l'aigua que ha organitzat la comissió estatal d'educació i comunicació de la Unió Mundial per la Natura (UICN). El president de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, Pedro Arrojo, va ser un dels encarregats d'obrir la jornada, que analitzarà els processos de participació ciutadana en la revisió del pla de conca de l'Ebre, dins dels paràmetres fixats per la directiva marc europea. Arrojo va lamentar la falta de lideratge actual per part de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), però va animar els moviments socials a participar en els diferents processos oberts. A més, va destacar la importància d'intercanviar experiències entre territoris, amb l'objectiu d'establir el millor règim hídric per a l'Ebre. «Hem de recuperar el bon estat ecològic de tots els trams del riu, però sobretot de l'últim tram», va afegir-hi.

El Punt (15-Setembre-2006)


Més informació:
>ERC reclama el cabal mínim del riu