«L'ofici de llibreter està mitificat»

Després de quinze anys darrere del taulell, Jordi Martí tancarà a finals de novembre la reixa de la llibreria El Temple, l'única de Tortosa especialitzada en literatura catalana. Però Martí prefereix desdramatitzar la situació, i afirma que pensa obrir un altre tipus de negoci amb la seua dona i la seua sogra.

-Durant l'últim any, a Tortosa ha tancat la llibreria Viladrich, i ara vostès també anuncien la liquidació total. Com és que han decidit tancar la llibreria?
-«Nosaltres teníem un contracte de lloguer, i un cop ha arribat la finalització del contracte els propietaris del local ens han comunicat que no tenien intenció de renovar-lo. Per tant, nosaltres havíem de fer un pensament, i hem decidit tancar les portes. No provarem de traslladar-nos a un altre local.»
-Com és que no han decidit continuar amb la mateixa línia de negoci? O millor dit, els hauria agradat continuar amb el mateix contracte?
-«Si haguéssim pogut continuar, potser sí. El dilema te'l planteges quan la situació és diferent, i arribes a la conclusió que cal girar full, després de quinze anys. Un negoci familiar com el nostre, una llibreria petita, té moltes dificultats que s'incrementen quan has de començar de nou. A més, les llibreries menudes s'enfronten ara a altres problemes, diferents i més greus. La possibilitat de tornar a obrir és complicada.»
-És més complicat ara trobar locals a Tortosa per posar-hi una llibreria?
-«No ho hem mirat tant, i no ho sabria respondre. Però a ningú se li escapa que les rendes immobiliàries han crescut més que altres rendes, com les del treball o els beneficis que puguis aconseguir amb una llibreria. És difícil trobar locals assequibles per a aquest tipus de negocis, perquè les llibreries menudes estan passant per altres dificultats estructurals. Per tant, vam pensar que era molt difícil intentar-ho, i que ja no ho provaríem.»
-Quina és la data que han previst per oficialitzar el tancament?
-«Justament ho hem acabat de decidir. Volíem tancar a finals d'any, però tancarem en un parell de setmanes perquè la liquidació del que ens quedava s'ha fet molt fàcilment, en realitat molt més ràpidament del que ens pensàvem.»
-Sorprèn la serenitat i el realisme amb què afronten el tancament...
-«La llibreria ha estat la nostra principal activitat durant quinze anys, però hem decidit no continuar. Sabíem que ens podíem trobar en aquesta situació, perquè els petits autònoms també ens movem en el lliure mercat, amb totes les seues dinàmiques. No és una situació especialment tràgica per a nosaltres, i més tenint en compte que no som propietaris.»
-Però no és més dolorós, quan una llibreria ha de tancar?
-«Les llibreries tenen un component romàntic que no tenen altres negocis. Les llibreries comparteixen el romanticisme que envolta la lectura i el llibre, i crec que el negoci de llibreter també està excessivament mitificat. L'altre dia pensava que gran part del temps me l'he passat carregant i descarregant caixes. No crec que siga positiva aquesta veneració romàntica per l'objecte-llibre i pel fet de l'escriptura. La meua actitud davant del món del llibre és més aviat escèptica i crítica. I les llibreries també s'han convertit en un negoci com qualsevol altre. Ara la força la tenen les grans editorials i les grans distribuïdores, i els punts de venda són llibreries clonades, amb els mateixos llibres...»
-Amb tot, la seva llibreria sí que tenia un valor afegit, perquè estava molt especialitzada en literatura catalana.
-«Sí, quan vam obrir el negoci, vam decidir que nosaltres faríem la llibreria que tindria una ciutat catalana, en un país que fos normal. Els problemes de la gent serien els problemes quotidians de qualsevol ciutat, i no els problemes sobre l'ús de la llengua i la pervivència del nostre llegat cultural. Si podíem tenir un llibre en català i castellà, l'oferíem primer en català.»

El Punt (16-Novembre-2006)