El cas del Montepio com a pretext per parlar d'aquesta Tortosa descompensada

Avui fa set anys que Tortosa va quedar-se sense la seua última sala de cinema comercial, amb la projecció de la pel·lícula Ana y el rey a la pantalla del Montepio. Però la darrera vegada que vaig trepitjar el cine del barri de Ferreries va ser per gaudir d'Existenz, de David Cronenberg, en una sessió de cineclub nocturn d'un dimecres del mateix desembre. Tot i l'esforç dels socis del Montepio de Conductors Sant Cristòfol per mantenir oberta la sala, el cinema va haver de plegar per problemes econòmics, ja que l'empresari que el gestionava no podia afrontar el pagament de l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE). L'Ajuntament -i més concretament el regidor José Martín, que en aquella època comandava Cultura- va negociar fins a l'últim moment un possible ajut, però ja no hi havia marxa enrere. Després, la tornada del cinema comercial a Tortosa es va preveure per al 2003, amb la construcció del complex lúdic, esportiu i comercial i un multicinema de vuit sales a l'estadi municipal. Un projecte que després va traslladar-se a l'horta de Sant Vicent. Ara, la previsió és que puga començar a desenvolupar-se durant el 2007, però aquest retard ha deixat Tortosa durant més temps sense sales de cinema comercial; i al barri de Ferreries, sense cap equipament, públic o privat, de caràcter cultural.
En aquest sentit, considero que Tortosa és una ciutat desequilibrada i descompensada en molts aspectes. Els dos instituts de secundària i les instal·lacions esportives municipals -excepte les que hi ha a les pedanies- estan situats a la banda de Ferreries, mentre que un altre barri igualment poblat, com és el Temple, només té un col·legi sobresaturat i cap pista poliesportiva ni cap piscina, per exemple. És cert que el nou pavelló de Remolins resoldrà, en part, el dèficit d'instal·lacions esportives al marge esquerre del riu, però també que molta gent haurà de travessar tota la ciutat per arribar-hi, mentre no facin el tercer pont. I som uns il·lusos, si ens pensem que la gent hi arribarà a peu... D'altra banda, a la part de Ferreries no hi ha cap biblioteca pública, cap petit museu, cap sala d'exposicions, cap casal ni cap sala polivalent en què poder programar petites audicions musicals o representar teatre de forma regular. Els dos únics focus d'agitació cultural i social són l'associació de veïns de Ferreries-Sant Vicent i l'edifici atrotinat d'El Mercadillo, que té els dies comptats si finalment ha d'instal·lar-se l'escola de cuina.