Avui he vist amb gran sorpresa que el cantant donostiarra Álex Ubago serà el concert estel·lar de la festa major de Sant Carles de la Ràpita, el proper dissabte 27 de juliol a l'estadi municipal. Les cartelleres públiques de Tortosa ja estan empaperades amb els cartells de concert, potser aprofitant que la ciutat començarà avui a omplir-se de milers de visitants amb motiu de la Festa del Renaixement. Paral·lelament, un cotxe s'ha passat el matí voltant per Tortosa amb la megafonia a tot volum, anunciant el concert de la banda de Loquillo a les festes de Santa Bàrbara, demà a la nit. L'altre dia, comentava a uns companys que Tortosa no hauria de quedar-se enrera en l'organització de concerts atractius per al territori durant les festes de la Cinta. L'ideal seria poder programar un bon cartell, que combini grups independents, grups del territori, algun grup de rock català, algun cantant o banda de pop-rock estatal, de primer o segon nivell (com Álex Ubago) i algun grup nostàlgic per a la gent de l'anomenada generació Nocilla (com Loquillo). Si encara ens quedés pressupost, cosa que dubto, també podríem portar algun artista internacional (jo apostaria per algun cantant o grup latinoamericà).
19 de juliol del 2007
Ubago a la Ràpita i Loquillo a Santa Bàrbara
Avui he vist amb gran sorpresa que el cantant donostiarra Álex Ubago serà el concert estel·lar de la festa major de Sant Carles de la Ràpita, el proper dissabte 27 de juliol a l'estadi municipal. Les cartelleres públiques de Tortosa ja estan empaperades amb els cartells de concert, potser aprofitant que la ciutat començarà avui a omplir-se de milers de visitants amb motiu de la Festa del Renaixement. Paral·lelament, un cotxe s'ha passat el matí voltant per Tortosa amb la megafonia a tot volum, anunciant el concert de la banda de Loquillo a les festes de Santa Bàrbara, demà a la nit. L'altre dia, comentava a uns companys que Tortosa no hauria de quedar-se enrera en l'organització de concerts atractius per al territori durant les festes de la Cinta. L'ideal seria poder programar un bon cartell, que combini grups independents, grups del territori, algun grup de rock català, algun cantant o banda de pop-rock estatal, de primer o segon nivell (com Álex Ubago) i algun grup nostàlgic per a la gent de l'anomenada generació Nocilla (com Loquillo). Si encara ens quedés pressupost, cosa que dubto, també podríem portar algun artista internacional (jo apostaria per algun cantant o grup latinoamericà).
1 comentari:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Això dels grans grups, i de lluir per portar-los al teu poble, si pot ser amb més lluïment que el poble del costat, té els seus riscos. No dic que en termes de promoció de ciutat no aportin alguna cosa, que s'hauria de concretar bastant per fugir de les generalitats. En tot cas, opino que la capitalitat es pot demostrar amb coses bastant més útils i duradores.
ResponEliminaEn general, tot plegat és un muntatge, basat de vegades en les ganes de lluir i en un afany com de nou ric, i de vegades en la ignorància dels programadors de festes, que només serveix per a encarir el producte. Els promotors musicals i els mànagers dels artistes de moda ho tenen perfectament apamat tot això.
Potser l'exemple més cru de la ignorància que hi ha en aquestes qüestions es va produir l'estiu de 2002, quan el 99% dels ajuntaments i dels regidors de festes anaven bojos per contractar els nois i noies sorgits de la primera Operación Triunfo. Es van pagar uns dinerals indecents per concerts que no eren necessàriament dolents, però que no valien, ni per casualitat, el que costaven.
Les festes majors, és més, es poden valorar des de molts punts de vista. Només cal passejar una mica per Catalunya per a adonar-se'n. Hi ha festes majors a les quals la gent s'aboca sense necessitat de que una gran figura pugi al seu escenari.
Reconforta veure com les tradicions del país (des dels castells als gegants, o els diables, que enganxen a la gent jove com cap altra) encara tenen bufera per constituir l'acte principal de moltes festes majors. O com un simple sopar a l'aire lliure, en què cadascú s'ha de portar el menjar i fins i tot la cadira, congrega més gent que l'artista més de moda.
Tornant al tema dels concerts. Es poden fer volar molts coloms, imaginant una programació perfecta i amb la suficient diversitat per a satisfer cada gust particular. Jo recordo fa més de 20 anys, quan el famós Ramon Cardús va organitzar per primer cop les festes de la Cinta. Va arribar a demanar preu per a la Filharmònica de Berlín. I he de reconèixer que ni era mala idea ni resultava tan cara: costava menys que la Jurado, per exemple. Però un concert d'aquella mena al velòdrom...