Efemèrides tortosines del 12 d'octubre: el descobriment d'Amèrica, el convent de les Teresianes, la mort de Cabrera i la clínica Lluch

El 12 d'octubre de 1492, l'expedició comandada pel mariner Cristòfol Colom, al servei de la Corona de Castella, arriba a les primeres terres d'Amèrica. Al llarg dels anys, però sobretot a partir de la dècada de 1920, diferents historiadors han defensat la tesi de la catalanalitat de Colom, enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa. S'ha afirmat que podria haver nascut a Gènova o Còrsega, de família d'origen català, però també a l'Empordà, a Barcelona, a Lleida, a Eivissa, a Palma, a Felanitx, i fins i tot a Tortosa i al nucli de La Cava, a l'actual Deltebre. Però la tradició que vincula Colom amb Tortosa comença l'any 1929, quan l'historiador Carreras Valls ofereix una conferència a l'Ateneu en què defensa l'origen tortosí de l'Almirall. Amb tot, l'historiador que més va aprofundir en aquesta tesi va ser el cronista local Enrique Bayerri (1882-1958), que afirma que Colom coneixia bé la costa catalana, i que en diverses ocasions cita Tortosa en els seus viatges d'aprenentatge com a navegant. A més, Bayerri proposa que Colom era de l'antiga illa de Gènova, al riu Ebre davant de Tortosa. Com ja sabreu, amb el temps aquesta illa va quedar unida a la riba, i avui és el barri de Ferreries. D'altra banda, a Tortosa també hi havia diversos Coloms registrats, famílies que eren conegudes amb el malnom de jueus, una dada a tenir en compte, si pensem que el judaïsme també lliga amb el misteri de Colom. Un altre autor local que ha defensat la tortosinitat de Colom, pel que sembla gran devot de la verge de la Cinta, és Manuel Bestratén. Segons aquest autor, Colom devia passar la seua infantesa al territori històric de Tortosa i també al Baix Maestrat, ja que adapta topònims locals per batejar les noves terres d'Amèrica, com el cap de Galera, que recorda el barranc de la Galera.
El 12 d'octubre de 1892, Tortosa va celebrar amb una festa el quart centenari del descobriment d'Amèrica. A més, quatre dies després, al local de la Joventut Catòlica, va organitzar-se una vetllada literària i musical en honor de Colom.
D'altra banda, el 12 d'octubre de 1853, el canonge Francisco Vidal i M. Martí Villar surten cap a Madrid amb la Relíquia de la Cinta. El mateix dia, Bernardo Balmes, adminsitrador de la duana de Tortosa i parent del filòsof Jaume Balmes, que tenia moltes finques al barri marítim de l'Ampolla, va regalar per a la seua esglesieta una campana feta amb monedes romanes, que havia anat arroplegant. Balmes volia que els bustos dels emperadors pagans, en transformar-los a la fundició en una campana, servissin per propagar la fe tan perseguida per Nerons i Diocecians, confirmant la sentència de Tertuliano: la sang dels màrtirs és la llavor dels cristians.
El 12 d'octubre de 1877 s'inaugurava el convent de les Teresianes, al raval de Jesús. Una de les fundadores del convent, que també és casa noviciat, va ser donya Saturnina Arasa, i una de les primeres religioses, la tortosina Maria Pauli i Baulenes. A la inaugruació va assistir-hi un bisbe de les Califòrnies, segons explica Vergés Paulí al sevon volum d'Espurnes de la llar.
Just aquell mateix dia moria a l'exili de Londres el general carlí Ramon Cabrera, el Tigre del Maestrat, que havia nascut a Tortosa el 1806.
El 12 d'octubre de 1949, el cinema Coliseum estrenava a Tortosa la pel·lícula Pasión inmortal, una pel·lícula del 1947 amb Katherine Hepburn.
El mateix dia, però del 1952, s'inaugura a Tortosa la nova clínica del doctor Lluch, a la cantonada de la carretera de la Simpàtica amb el carrer Despuig.