
Un altre fet militar ocorre a Tortosa el 5 d'octubre de 1873. Segons explica Vergés Paulí al segon volum d'Espurnes de la llar, els carlistes van tornar a Roquetes, i des del castell de la Suda van llançar-se 20 canonades. El domini carlí sobre l'Ebre i el Matarranya s'havia completat entre el setembre i l'octubre d'aquell any, segons Sánchez Cervelló, mentre que Tortosa va ser una de les illes de territori que havien quedat en mans governamentals... Les famílies que tenien algun voluntari a la facció, anaven a Roquetes quan passaven les tropes carlistes, per preguntar pels seus o per veure'ls personalment, amb l'objectiu de donar-los una muda de roba o algun paneret de recapte. A la tornada, al revellí del cap de pont i al pont de barques els esperava la partida de la porra. De fet, aquella nit la colleta d'un tal Merdelli va castigar durament uns quants partidaris de Carles VII.
Una altra efemèride dels conflictes dinàstics del segle XIX ens porten fins al 5 d'octubre del 1899, quan van ser exhumats les restes del general Ortega, amb l'objectiu de traslladar-los a Tauste. A l'acte hi van assistir-hi un net d'Ortega i el comte de Sant Simó. Extremadament conservador, el general Ortega ja havia participat en el pronunciament contra Espartero del 1843 a Saragossa, i sent capità general a les Balears va ser el cabdill de l'alçament carlista de Sant Carles de la Ràpita, l'any 1860, que tenia l'objectiu de derrocar el govern de Leopoldo O'Donnell. En ser descobert, Ortega va ser traslladat a Tortosa i condemnat a mort. Així, el general carlí va ser afusellat el 18 d'abril de 1860, concretament a l'esplanada que hi havia davant de la plaça de bous de Remolins. El pretendent Carles de Borbó i el seu germà Ferran també havien sigut apresats i tancats a Tortosa el 21 d'abril, però van ser amnistiats després de renunciar al tro d'Espanya. De fet, el 6 de maig ja sortien a passejar pel Temple, i l'endemà ja marxaven de Tortosa en una barca, camí de l'exili a França.
Finalment, el 5 d'octubre de 1955 es casaven a Tortosa la senyoreta Mari de Ramón i Javier Bau, nebot de l'industrial i polític tortosí Joaquín Bau Nolla. També el 5 d'octubre, però del 1943, moria de part la senyora Maria Cinta Príncep Subirats, esposa del senyor Fernando Franquet. Dies després, el 16 d'octubre, també moria una altra dona de part, Maria Cinta Turón Cugat, segons recorda Francisco J. Renau al llibre Rapsòdia en gris.
Cal no olvidar la historia y analizar a on anat a parar,despues de tantes revolucions.
ResponElimina