L'efemèride: els jardins públics del Rastre i la cota 666 de Pàndols

El 2 de novembre del 1862, l'alcalde de Tortosa, Faustino Allende Valledor, ordena la construcció d'un passeig a l'antic cementiri del Rastre. La data exacta la dóna el cronista Ramon Vergés Paulí, però per conèixer el projecte a fons és millor consultar Francesc Mestre i Noé. El fossar del Rastre, construït el 1804, estava tancat des del 1834, deu anys abans d'obrir-se el cementiri de Sant Llàtzer, i només rebien cristiana sepultura els que tenien nínxols en propietat. Amb tot, el trasllat de les restes dels soterrats al Rastre es va fer al juliol del 1858, en carros tancats, coberts amb draps funeraris. Abans, s'havia fet un plànol d'urbanització, per convertir el fossar i els jardins, així com els horts de Còrdoba i d'altres propietaris, en una nova barriada que permetés absorbir l'increment de població. L'eixample de Tortosa encara no es va poder fer pel Temple perquè ho prohibia el ministeri de la Guerra, però també per la construcció del pont del ferrocarril. Els jardins del Rastre van ocupar els terrenys que després li va prendre la Fàbrica de Gas, on avui hi ha el CEIP La Mercè. El passeig estava tancat per un mur que tenia al centre una porta de reixa, i s'hi van plantar tot tipus de flors, que cuidava un jardiner que vivia allà mateix, en una caseta de pagès. El jardiner era qui venia les flors als enamorats, tots els diumenges. Gent de totes les classes socials, així com els oficials i soldats, van convertir els jardins públics del Rastre en un lloc d'esbargiment i reunió. Tot i així, el passeig no va durar més de cinc anys, ja que al novembre del 1867 va inaugurar-se la Fàbrica de Gas, que s'havia construït als afores de la ciutat per motius de seguretat. Al plànol urbà de 1871, però sobretot al de 1890 de Víctor Beltri, ja apareix la Fàbrica de Gas en lloc dels jardins del Rastre. El primer enllumenat públic amb llum de gas va tenir 270 fanals.
Segons recorda Vergés Paulí, el mateix 2 de novembre de 1862 van robar a la parròquia del raval de Jesús, emportant-se diverses joies i una custòdia. A més, va fundar-se el casino dels Artesans, un centre recreatiu on es reunia la gent dels oficis.
El 2 de novembre de 1874 va haver una escaramussa molt renyida a la rodalia de Masdenverge, en què moren molts carlins i altres cauen presoners. Entre els presoners que porten a Tortosa hi ha un de ferit, anomenat Quixal, que és de la ciutat. Poc després, els carlins encara patirien una derrota important a la Sénia.
El 2 de novembre de 1906, segons publicava el setmanari tortosí El Ebro, va fer-se un simulacre de combat als camps d'entre Móra d'Ebre i Flix. Hi va participar el batalló que guardava Tortosa, dos esquadrons de cavalleria de la guarnició de Reus i un altre batalló de les forces de Tarragona.
El 2 de novembre de 1938, la mítica cota 666 de la serra de Pàndols va caure a mans de l'exèrcit franquista. Els encarregats de prendre-la als republicans van ser els soldats de la 84a Divisió, una de les que estaven apostades davant de Pàndols des de finals d'octubre. Ens ho expliquen Josep Sánchez Cervelló i Pere Clua al llibre La Batalla de l'Ebre: un riu de sang. El domini dels franquistes sobre la cota 666 els va permetre ocupar tota la serralada i foragitar els republicans de Pàndols, fins al punt que l'11a Divisió i una part de la 43a, que defensaven aquesta serra, es van veure obligats a passar l'Ebre la nit següent, per Benifallet, per no quedar encerclats pels nacionals.
El 2 de novembre del 2003 es feia a Camarles una manifestació per forçar el tancament de la granja de micos per a l'experimentació, una setmana després que Medi Ambient immobilitzaés els primers 298 macacos que havien arribat a les instal·lacions.

Il·lustració: Los jardins públics del Rastre, a Contalles crepusculars tortosines (Cooperativa Gràfica Dertosense (1984)