El projecte manté 1.360 habitatges i inclourà un pont per creuar la via i l'autopsita AP-7
La comissió territorial d'Urbanisme va aprovar ahir al vespre, tot i que amb alguns condicionants, el pla parcial de la segona fase de la urbanització Tres Cales, a l'Ametlla de Mar. El director general d'Urbanisme, Pere Solà, va destacar positivament el «canvi de model» que l'Ajuntament ha aplicat al planejament, ja que descarta construir una ciutat jardí. El nou projecte, que preveu un eixample amb 1.360 habitatges i hotels, haurà d'incloure un pont per creuar la via del tren i l'autopista.
Solà va remarcar que el pla parcial de la segona fase de la urbanització Tres Cales és una ordenació important, ja que afecta 152 hectàrees, en un lloc «estratègic» que uneix la primera línia de mar amb l'interior, i que representa un «canvi de model» en relació al planejament anterior. Segons el director general d'Urbanisme, l'antic pla de Tres Cales preveia la construcció d'una ciutat jardí, amb 1.400 cases dintre de parcel·les de 600 metres quadrats, que l'antiga promotora no va acabar d'executar. Solà va detallar que ara l'Ajuntament planteja transformar aquella urbanització extensiva, «un model que segons la nova llei d'Urbanisme seria insostenible», en una nova ordenació que concentra l'edificació i que també allibera espais.
Així, l'ampliació de Tres Cales està dividida en tres fases (primera línia de costa, entre la via del tren i l'autopista, i més amunt de l'AP-7), i la urbanització quedaria vertebrada a l'entorn d'un gran passeig central, que unirà la costa amb l'interior. De fet, una de les condicions que ahir va posar Urbanisme és que el passeig no travessi la doble barrera de la via del tren i de l'AP-7 amb un pas subterrani, com havia previst l'Ajuntament, sinó amb un pont que hauria de construir la promotora. A més, tot i que es mantindran els 1.360 habitatges, Urbanisme també proposa ampliar els usos hotelers.
> Una tramitació llarga i difícil
El pla parcial de l'ampliació de Tres Cales ja va quedar sobre la taula de la comissió d'Urbanisme el gener del 2006. A més, el setembre del 2004, la comissió també va desestimar la modificació del pla anterior, perquè era del 1987 i ja no era vigent. Ahir la comissió va ser menys dura, però encara va posar més condicions, com ara tenir un informe favorable del Ministeri de Foment, sobre l'accés previst a l'N-340, i també garantir la connexió viària amb la urbanització de Sant Jordi d'Alfama. Una altra condició que la promotora haurà de tenir en compte és reservar un bon emplaçament per a la planta depuradora. En aquesta línia, l'Ajuntament va signar fa dos anys un conveni amb la promotora Consorcio Inmobiliaria Mare Nostrum, perquè assumís el desenvolupament urbanístic del sector.
D'altra banda, la comissió d'Urbanisme també va aprovar ahir el pla parcial Temple Sud de Tortosa, que preveu la construcció de 668 habitatges a l'entrada de la ciutat. Als terrenys d'ús públic del pla s'instal·larà la caserna regional dels Mossos d'Esquadra.
El Punt (13-Desembre-2007)
Foto: Generalitat de Catalunya
13 de desembre del 2007
Urbanisme autoritza l'ampliació de Tres Cales però posa condicions a l'Ametlla de Mar
2 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
com si a la cala no tinguessem prou totxanes... fot-li més gasto, tu!
ResponEliminalo fotut és que quan mos donarem compte ja no quedarà ni un pam del municipi per urbanitzar, i després ens queixarem...
El sòl urbanitzat de catalunya representa menys d'un 5% de la superficie. I si tenim en compte que les extensions més grans estan a la zona metropolitana, en proporcio natros deben tenir menys d'un 2%.
ResponEliminaVoleu dir que no exagereu amb aixo de consumir territori?
Perquè urbanitzar o en definitiva humanitzar per viure o treballar ho considereu un consum del territori? Quan sento això m'imagino gent mengant-se la terra...
Es molt fàcil, que des del nord mos envien de quan en quan alguna instal·lació o industria bonica que generi treball i riquesa i no caldrà que mengem terra.