L'Ajuntament de Tortosa haurà d'adaptar totes les millores programades al seu enllumenat públic, segons la protecció mediambiental de l'illa de la Xiquina. En aquesta illa fluvial, situada al nord de Tortosa, hi ha una població de Margaritifera auricularia, un mol·lusc bivalve autòcton. La presència del mol·lusc, que fins al 1996 es pensava que s'havia extingit, va fer que la Generalitat inclogués la Xiquina a la Xarxa Natura 2000, segons va recordar el regidor de Medi Ambient, Valentí Marin. «Les zones menys restrictives contra la contaminació lumínica no poden estar a menys de dos quilòmetres d'una zona protegida, i per tant la mesura ens afecta a tot el nucli urbà», va precisar. Marin va remarcar que això no significa que Tortosa no puga millorar la il·luminació de la ciutat, sinó que haurà d'adaptar l'enllumenat públic amb la instal·lació de làmpades de vapor de sodi. «Emeten llum de color groc, consumeixen menys i provoquen menys contaminació lumínica», va detallar Marin, que també va precisar que els nous fanals de l'avinguda de la Generalitat hauran de tenir un grau d'inclinació de la làmpada del 15%. El regidor va avançar que estudien la instal·lació de làmpades de flux variable en algunes zones, que baixarien d'intensitat a partir de mitjanit. A més, l'Ajuntament també s'ha fixat en el cas d'altres ciutats amb riu com Lleida o Girona, que «no estan mal il·luminades».El Punt (18-Gener-2008)
Tenim tota Tortosa per a cambiar els fanals, especialment els de tipus globus. No n'hi ha prou en lo tipus de bombeta. Se n'instal.len de nous (carrer Migdia en lo carrer Comerç)i continua sense posar-se la semiesfera opaca. Cal recordar que J. Sabaté se va gastar 30.000 Eur per a posar una mena de pegatina als fanals de la rambla de Catalunya que no serveix per a res excepte per a llençar els diners. Fanals il.legals n'hi ha al passeig de l'Ebre a Ferreries, al passeig del canal al Temple, al passeig lateral del parc de Remolins-Sant Jaume, etc
ResponEliminaParlant en plata, sobren bombetes, manquen reflectors potents (una bona pantalla reflectora a la làmpara pot fer produir la mateixa llum amb la meitat de consum, cada espai s'ha de tractar individualment i no amb una recepta comuna, el disseny en iluminació no pot ser mai el més important, etc.
ResponEliminaTampoc hi ha un consciencia d'excés de consum, ni cap mena de campanya educativa, participació ciurtadana, etc.
Estem a les mans del que vulgue ENDESA i els que fan negoci amb llums enceses.
Sius plau, Sr. Marin, posi els plats damunt la taula i commine als seus companys i socis a que es potencii l'estalvi, començant per l'ajuntament.
Menys bombetes, més eficiència, menys consum!
Ah, recolzo al company!
Fanals il·legals fora, però ja!
Estic d'acord amb que s'impulsen totes les mesures per no contaminar lumínicament i consumir menys i de forma més eficient. Però compte, no tornem a l'era de les cavernes i la foscor.
ResponEliminaestes mol·luscs deuen ser riquissims si val la pena "apagar" les llums només per ells - per quan la primera degustació?
ResponEliminaNingú ha dit de tornar a la foscor. Sols s'han d'eliminar fanals il.legals. Si visiteu Cambrils per exemple veureu que no hi ha fanal globus sense la semiesfera superior opaca. Una altra cosa és apagar llums monumentals a partir de la una o dues del matí a reduir intensitats...
ResponElimina[Jurisprudencia] [TS][Contencioso-Advo] Ruido del servicio de limpieza. Derecho a la inviolabilidad del domicilio, ederecho a la intimidad y el derecho a la integridad física.
ResponEliminaUn vecino pide el cese del servicio de limpieza viaria, que se realiza en las inmediaciones del domicilio del actor todos los domingos desde las 6,30 horas hasta las 8- 8,30 horas.
El Ayuntamento se opone. Tanto el Tribunal Superior como el Supremo estima que aun siendo cierto que concurre en la actividad administrativa causante del ruido un interés público como es el servicio de limpieza, no deja de ser menos cierto que no consta que no se pueda armonizar la intimidad e inviolabilidad del domicilio con el servicio público de limpieza, dotando a éste de mecanismos silenciosos o, el menos, productores de menores emisiones de ruido.
Se ordena el cese de esa actividad y una indemnización de 10.000 euros al ciudadano. [Texto publicado]
TEXTO RECOJIDO EN [ACTUALIDAD DIARIA]
Revista electrónica para profesionales del Derecho