Ester Baiges és professora de primària al CEIP Daniel Mangrané de Jesús. Considera que ahir era «molt necessari» fer vaga i concentrar-se davant dels serveis territorials de Tortosa, també al costat dels alumnes, ja que la proposta del conseller Maragall fa una «clara aposta per la privatització de l'ensenyament». Segons Baiges, els professors fa anys que treballen per un ensenyament «públic, de qualitat, laic, en català, progressista i coeducatiu», i no s'entén que la Generalitat ara vulga adoptar el model de l'escola privada per solucionar els problemes. «Com he vist en alguna pancarta, els mestres no som el problema, sinó la solució», diu Baiges, que també es declara «decebuda» pel fet que un govern d'esquerres proposi aquesta llei: «El rebuig és molt gran perquè fa temps que no es veia una protesta així».Uns 300 professors i alumnes van participar en la concentració davant de la seu dels serveis territorials d'Educació, al nucli antic de Tortosa. De fet, la protesta havia començat a la plaça de l'Estadi, amb una manifestació convocada pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, a la qual van afegir-se també molts professors de primària i secundària. Els manifestants portaven pancartes amb lemes com No som el problema, sinó la solució, o altres més irònics com Maragall, ¿‘por qué no te callas'?, i van convertir la concentració en un acte lúdic i reivindicatiu, en què no va faltar la música. Tot i així, la indignació d'alguns professors era més que evident, sobretot després de sentir el tractament que alguns mitjans de comunicació estaven fent de la jornada de vaga. «A TV3 només parlaven dels privilegis que tenim els mestres, quan avui la vaga no va de res d'això», es queixava una mestra. Amb tot, la sensació entre els manifestants era d'èxit total, i més després que els sindicats comprovessin que la vaga havia tingut un seguiment majoritari a l'Ebre. «A Tortosa, només hi ha hagut un CEIP que no ha fet vaga», van lamentar el portaveu d'USTEC-STEs, José Carlos Pobes. El representat del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans a Tortosa, Iñaki Segura, va reclamar la retirada de les bases de la LEC, ja que «no es pot fer una llei d'Educació pensant només en qui té més diners i en les seues butxaques». El portaveu estudiantil va valorar positivament que molts professors s'unissin als alumnes, en la manifestació que van convocar fins a la delegació d'Educació.
El Punt (15-Febrer-2008)
.
ResponElimina.
Pel broc gros ( o no ):
" Els mestres no som el problema sino la solucio " , pos be, moltes vegades, el mestre si que es el problema i mes tard o mes prompte, s'haura dabordar.
Que els xiquets hagin perdut el respecte als mestres, es exclusivament per culpa dels xiquets, dels pares o tambe dels professors?.
Que els xiquets tutejen indefectiblement als professors de qui es culpa?.
Que els mestres ( no tots ) no es sapigen fer respectar, de qui es la culpa?
Que algun que altre mestre es dirigeixi amb pocs modos als xiquets, de qui es culpa?
Si per a ser mestre calgues una llicenciatura i uns estudis de 5 anys de carrera, n'he hi haurien tants que voldrien ser mestres?
Es majoria o minoria els mestres que ho son per vocacio?
En definitiva: no n'hi ha prou en tindre uns coneixements, es tracta de saber transmetre'ls i encomanar l'interes per n'ells.
No se si ara tocaba del tot o no, pero es el que penso, i aixi ho expresso.
anònim:De ben segur que tu no eduques als teus fills.Ës lo comentari típic dels que delegueu l'educació total als mestres.
ResponEliminamestre de la ribera, i si em contesteses als interrogants?
ResponEliminaVols dir que, honestament, no en signaries algun dels comentaris que he fet?
Estas completament segur que el que he dit, es incompatible amb que jo eduque als meus fills?.
Per cert, i si no en tinc?
Que tot sigue culpa dels mestres es rigurosament fals ( jo no ho he dit ) pero que tot sigue culpa dels pares tampoc, oi?
Segons Baiges, els professors fa anys que treballen per un ensenyament «públic, de qualitat, laic, en català, progressista i coeducatiu» Pobres crios, fa temor i tot només de llegir-ho. De segur que els meus, quan els tingui, a un col.legi on hi hagi mestres com aquesta senyora no els hi portaré. Sort que em queda la opció de portar-los a la nova escola de la Presidenta de la Comunitat de Madrid per a que puguin sortir de l'escola sabent les dues llengües del país, i no com ara aquí a Catalunya que surten cap a la universitat sent uns analfabets en llengua castellana. És deplorable l'enseñança a Cat.
ResponEliminaTal com parles, potser preferiries que els teus crios anessen a alguna madrassa...
ResponEliminaPotser a la madrassa aprendran que "ensenyança", en català, no s'escriu amb ñ.
ResponEliminaNo cal que t'amoines pel "deplorable" nivell de castellà - també ho tenen en català!! El castella no és més maltractat aqui que qualsevol altre llengua!
ResponEliminaBromes apart, els que van bé en català, trobo que van bé en castellà; i els que no van bé en català, pos, tampoc en castella. Ahir a classe, per exemple, a un xiquet, bo, de 1ESO, li vaig trobar jo (imagineu-vos-ho!) 3 faltes en 10 paraules en català que havia de traduir de l'anglès.
8:48, potser a la madrassa t'ensenyarien que , si escrius en catala, i et refereixes a la "ñ" de l'idioma espanyol, l'has de posar entre cometes.
ResponElimina