La Cambra de Comerç i la Tortosa de fa 100 anys

El 8 de març de l'any 1908, just avui fa 100 anys, es constituïa la Cambra de Comerç de Tortosa, instal·lada originàriament a la casa dels Gil de Frederich, a l'antic carrer Ample. Avui, amb motiu de l'inici dels actes del centenari de la Cambra de Comerç de Tortosa, es tornarà a llegir l'acord que va fer possible la creació de la institució, amb José Domingo Grego Vidal com a primer president, que deia: «Reunits a la casa consistorial i sota la presidència de l'alcalde i junta de defensa pública i després de conèixer el reglament aprovat pel governador civil de la província, s'acorda donar per constituïda la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa». Segons diuen avui els seus hereus, ara fa 100 anys, els empresaris del territori ja pensaven que calia agrupar-se perquè se sentien oblidats i ningú vetllava pels seus interessos. Durant els seus 100 anys d'història, la Cambra ha tingut quinze presidents. Grego Vidal va dirigir la institució fins al 1911, però qui més temps va dirigir la Cambra va ser José Grego Grego, des del 1953 al 1968. En canvi, el mandat més curt li va correspondre a José Albacar, que només va estar-hi un any, just després de la Guerra Civil. De fet, durant els tres anys que va durar la guerra, la Cambra va desactivar-se.
Per saber com era la Tortosa de fa 100 anys, us recomano l'article-conferència La Tortosa de fi de segle. Fundació del Centre del Comerç (1890-1910), que el meu amic Roc Salvadó va fer per un altre aniversari, el centenari del Centre del Comerç. En aquella època, el terme de Tortosa tenia uns 25.000 habitants. Segons un estudi fet pel metge Manel Vilà (1901) a Tortosa hi havia 527 propietaris (membres de la classe alta que només tenien cura de les seues finques, dedicant el temps restant als casinos i altres diversions); 471 sacerdots i religoses; 686 estudiants (incloent-hi els seminaristes) i 428 empleats. En canvi, hi havia 7.614 llauradors i llauradores, i 2.347 criats i criades. Hi havia 25 advocats; 124 paletes; 264 fusters; 67 barbers; 296 carreters; 324 costureres i 86 planxadores; 213 mariners; 48 taverners i 18 fondes; 31 fabricants; 23 mestres; 19 catedràtics; 3 cònsuls; 59 cafeters; 14 barreters; 12 confiters; 314 pescadors; 428 funcionaris de l'Ajuntament, de la província o de l'Estat; 264 comerciants; 680 botiguers de teixits, comestibles o altres gèneres; 120 canterers, 87 espardenyers; 19 constructors de carros, 215 ferrers; 17 lampistes; 14 impressors; 5 escultors; 14 moliners; 19 procuradors; 6 paperers i llibreters, i 5 notaris. Però només es comptaven 5 perits agrícoles, 5 pastors, 4 veterinaris, 2 dentistes, 2 fotògrafs, 1 arquitecte... En canvi, hi havia 1.014 oficis sense classificar i dones dedicades a les tasques de la llar, mentre que 270 persones no tenien cap feina, i hi havia 7.517 xiquets més menuts de 15 anys. Al cens no figuraven ni els militars ni els ferrovaris, ja que es consideraven població flotant. En un altre apartat apareixen, també, les prostitutes (37, la majoria de fora del municipi), que oferien els seus serveis, a tots els sectors socials, en un mínim de sis cases. A principis del segle, l'esperança de vida era de 35 anys per als homes i de 36 anys per a les dones. A banda de les epidèmies, la primera causa de mort era la tuberculosi, però també destacava la diftèria com a malaltia endèmica, i les febres palúdiques entre la classe pagesa. Els principals entreteniments eren els bous, els balls populars i els casinos. El vici més constatat era l'embriaguesa (de fet, als xiquets de poca edat ja se'ls donava vi o aiguardent, per fer-los més forts) i també el joc (hi havia tres cases de joc i gairebé a tots els cafès, cercles i casinos també és jugava amb més o menys freqüència. És en aquesta època quan puja més a la ciutat el consum de cafè, i quan el cinema i els esports, sobretot el ciclisme i el futbol, també esdevenen els entreteniments més populars.

Més informació a El Punt:
-La Cambra inicia els actes del centenari amb un reconeixement als empresaris
-15 presidents en cent anys
-Punt de trobada i de referència
-Reunió del consell de cambres i travessia pel riu
-Entrevista a José Luis Mora.: «Les infraestructures són cabdals»