28 d’agost del 2008

El vent i la llibertat són efímers

El Museu del Vent de l'Aldea perilla per la falta de suport institucional, però sobreviu a internet

El vent com a fenomen meteorològic és, amb el riu, un dels elements identitaris de les Terres de l'Ebre. També el vent com a cultura i com a font d'energia, ja que el territori concentra la majoria de bandes de música i també de projectes de parcs eòlics de Catalunya. El Museu del Vent de l'Aldea, creat físicament l'any 2003 a partir d'una associació no governamental, té molt a veure amb tot això però va més enllà. De fet, va començar sent un equipament museístic per gestionar el patrimoni cultural associat al vent, així com els coneixements i les representacions del vent en la ciència i la geografia, en l'art i la literatura, o bé en la cultura popular... Però fins i tot un dels impulsors, el geògraf i museòleg Edmon Castell, reconeix que és difícil explicar què és el Museu del Vent amb poques paraules, ja que el museu també ha servit per parlar de la llibertat i del «moviment real que aboleix l'estat de coses present». Per això, el Museu del Vent està dedicat a la gent en moviment, a les persones per qui els llocs estan en construcció permanent.
El Museu del Vent, que va instal·lar-se en una nau avícola rehabilitada de l'Aldea, va ser possible gràcies a l'esforç i l'enginy de moltes persones, inclosos paletes, fusters, electricistes, pintors, pagesos i dibuixants de grafits. De fet, la seu del Museu del Vent és un exemple més de les debilitats i les fortaleses d'un projecte museogràfic com aquest, sorgit de la societat civil i sense el suport decidit de cap institució per impulsar-lo de manera sostinguda. Castell, que ara treballa a Colòmbia en el disseny d'una xarxa de 25 museus universitaris situats en sis ciutats diferents, explica que en realitat el Museu del Vent és un museu «deslocalitzat, no necessàriament lligat a un edifici o un territori concret». Amb tot, com a museòleg, Castell també defensa la «corporeïtat» del Museu del Vent, però hi afegeix que el més important és la gent que fa investigació i que genera activitat al voltant del vent i el seu patrimoni cultural. De fet, el Museu del Vent és actualment més actiu a través d'internet (http://www.museudelvent.net/), però els seus responsables també són conscients que la xarxa és una ferramenta que «dóna més cos» a aquells museus que ja existeixen, tenen seu física, estan sempre oberts i compten amb suport institucional. El Museu del Vent de l'Aldea va fer la seua última exposició fa un any, però accepta visites en grups, que es poden concertar al telèfon 977 440 826.

>Llums antifranquistes

L'última exposició del Museu del Vent de l'Aldea va ser sobre els penells de les Terres de l'Ebre. Abans, va produir l'exposició Al vent del món, camins i llocs de l'antifranquisme a les Terres de l'Ebre, que va ser un petit reconeixement a Armand Castell (1923-2005), un exiliat republicà a França i vell militant anònim del PSUC. A més, l'exposició també va suposar un dels últims homenatges al fotoperiodista i polític tortosí Pepe Ramos, que va morir al juliol. El Museu del Vent es nodreix d'aportacions privades en forma de donacions i cessions de negatius i contactes fotogràfics, dibuixos, aparells, material etnològic i documentació personal.

El Punt (28-Agost-2008)

Foto: Museu del Vent

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta