El col·lectiu compleix el seu primer any amb el repte d'ampliar la mobilització al conjunt del territoriLa Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha celebrat aquest agost el seu primer any de funcionament, amb sentiments contradictoris. El moviment social ha aconseguit que Alcanar rebutgi el projecte Castor, que preveu un dipòsit submarí de gas i una plata de tractament a la població veïna de Vinaròs; però el suport polític ha anat de més a menys, per les «pressions» de les cúpules dels partits i de l'empresa, que ja ha contactat amb els propietaris de les finques. A més, ara s'ha fet públic un polígon d'indústries inflamables a Traiguera, i la plataforma adverteix que l'Estat autoritzarà en breu la planta terrestre i el gasoducte.
Un dels portaveus, Joan Ferrando, va fer ahir una valoració «totalment positiva» del primer any del col·lectiu, sobretot quant a la feina interna de la plataforma. El 2 d'agost del 2007 va publicar-se la sol·licitud del projecte Castor, i la plataforma va coordinar una mobilització ciutadana sense precedents als dos costats del riu Sénia. Primer, la plataforma es va dedicar a buscar i difondre la informació, ja que l'expedient del projecte Castor tenia uns 600 folis que calia fotocopiar i digitalitzar, per donar a conèixer la magnitud d'un complex que es projectava a Vinaròs, però a tocar del terme d'Alcanar. Així, amb una inversió d'uns 1.290 milions d'euros, l'empresa Escal UGS preveu construir un magatzem submarí per emmagatzemar-hi 1.300 milions de metres cúbics de gas. A més, el projecte també inclou un gasoducte i una planta de tractament terrestre, que podrien començar a funcionar en tres anys i mig. «Aquí tothom es va sentir molt colpit per la notícia, sobretot en l'àmbit local, però després les cúpules dels partits van transmetre a les bases els seus punts de vista a favor del projecte Castor», va lamentar.
En aquest sentit, Ferrando va remarcar que els grups de pressió polítics i econòmics a favor del projecte Castor estan funcionant a la perfecció, i que l'assignatura pendent de la plataforma del Sénia encara és «aconseguir que la mobilització tinga abast territorial», ja que fins ara s'ha localitzat molt a Alcanar. «L'oposició ciutadana s'anirà fent més gran quan la gent comprenga la magnitud del projecte i que tot això tira endavant, però potser després serà massa tard», va afegir-hi. Segons el portaveu, aquesta mateixa setmana s'ha sabut que Traiguera, també al Baix Maestrat, ha aprovat un pla d'urbanisme que reserva mig milió de metres quadrats d'un polígon per a indústries inflamables. «El 10% d'aquest polígon estarà ocupat per una empresa que embotellarà gas butà, però la resta segurament estarà ocupat per empreses que d'alguna manera estaran vinculades al projecte Castor», va pronosticar Ferrando. «Un dels nostres temors era que el projecte Castor convertís les terres del Sénia en un gran complex dedicat a la indústria del gas, i sembla que les nostres sospites s'estan confirmant», va insistir el portaveu. Ferrando també va avançar que durant la primera quinzena de setembre tothom espera que el govern de l'Estat aprove i publique la sol·licitud d'Escal UGS per construir la planta terrestre i el gasoducte. Al maig, l'Estat va autoritzar l'empresa a fer l'explotació del dipòsit submarí, i l'Ajuntament de Vinaròs també va confirmar la idoneïtat dels terrenys en què s'instal·laria la planta terrestre.
>Compra de les finques per uns 36.000 euros el jornal de terra
El portaveu de la plataforma del Sénia, Joan Ferrando, va precisar ahir que l'aprovació definitiva de tot el projecte Castor servirà, com a mínim, per saber quines són exactament les finques afectades per la planta terrestre i el gasoducte. Fins ara, la plataforma té indicis de la zona afectada perquè l'empresa ja hauria contactat amb els propietaris de les finques que resulten afectades pel projecte. «Els estan oferint fins a 36.000 euros per jornal, que és el doble del preu de mercat de la terra, tot i que primer els van dir que les finques havien de ser expropiades», va explicar Ferrando. El portaveu va detallar que la plataforma s'està coordinant amb alguns propietaris, però que molts ja han acceptat vendre i que altres s'estan agrupant i assessorant legalment «per aconseguir més diners». L'aprovació de la part del projecte Castor que faltava per tramitar, ja que al maig només van autoritzar-ne la construcció i explotació del dipòsit submarí, podria concretar-se durant la primera quinzena de setembre, amb els esperats informes d'impacte ambiental.
El Punt (28-Agost-2008)
Imatge: Diari NO TAN A PROP
El progrés, això és el progrés. Et venen uns capitalistes i et compren vint jornals de tarongers que gairebé et costen diners de la butxaca i de sobte t'ofereixen 120 milions de les antigues pessetes. Qui és el guapo que diu, que farà vostè amb els meus tarongers? Porti, porti. Que la vida és curta.
ResponEliminaEl polígon d'inflamables m'acaba d'obrir els ulls. L'etilé, s'obté a partir de naftes o del propi gas natural. Amb un depósit tan descomunal de gas natural, es poden fer moltes tones d'etilé que no calen transforportar-se amb vaixell. Amb l'etilé, gairebé, funciona tota la indústria petroquímica.
Que fa falta més? Aigua. Però, tranquils, ja tenim el canal Xerta-Riu Sénia a tota vela.
Un polígon petroquímic, lluny de les grans ciutats. Amb preus del sòl força barats.
Un txollo! Imaginacions d'estiu o potser no vaig molt lluny.
Els politiquillos que tenim ja fa temps que varen decidir convertir el sud de catalunya,i les terres de l'ebre amb concret amb L'ABOCADOR de Catalunya,Nuclears,Termiques,Petroquimiques,la pela es la pela,i aquestos estomacs agraits,viuen d'aixó,¿jo em pregunto,no hi a ningu mes de cara i ulls que ens pugui defensa i representa?
ResponElimina