Solidaritat i avions de guerra? [carta d'una lectora de La Marfanta]

És sorprenent que en plena festa major de la nostra ciutat hàgim de viure episodis com el del passat divendres 12 de setembre amb avions reactors F18 de l'exèrcit espanyol sobrevolant Tortosa. Sobre aquesta qüestió m'agradaria fer una petita reflexió que no deixa de ser res més que la meva opinió. Crec que actes com el de divendres resulten depriments per a bona part de la població, ja que fer encabir activitats amb avions de guerra o de combat, com millor us sembli el qualificatiu, en el marc d'unes festes majors resulta incoherent si després durant la resta de l'any els nostres mandataris s'omplen la boca mirant d'afavorir aquelles activitats o entitats que tenen "cert regust" de solidaritat. Dic "cert regust" perquè tot i que molta gent treballa molt bé, molt sovint encara ens trobem amb episodis de solidaritat que més aviat semblen estampes de caritat reflex del que es feia als anys 60, esposes de senyors adinerats, empresaris i influents de les nostres contrades, ben relacionades amb l'església i amb l'exèrcit capaces d'organitzar un acte com el de divendres. La veritat és que fer sortir de tant en tant algun membre del consistori donant suport al Poble Saharauí, a la ONGD de torn que treballa en alguna part del món on hi ha algun conflicte o simplement fent la crònica d'alguna experiència de cooperació i solidaritat d'algú de les nostres terres, dista molt de fer unes polítiques coherents, dignes i de respecte cap als Drets Humans i cap als drets de la solidaritat o de tercera generació reconeguts per l'Assemblea General de Nacions Unides amb Dret a la Pau i Dret a la coexistència pacífica entre els pobles. Faig tota aquesta reflexió perquè una ciutat o un poble que fa ostentació de les seves forces armades i del seu exèrcit aeri en unes festes majors amb diners públics i organitzat per una entitat benèfica com és la Lliga contra el Càncer ( fins ara per mi molt respectable, però que a partir d’ara em deixa un dubte considerable), dóna la sensació que s'ha perdut el món de vista. Els exèrcits i els conflictes armats són la major causa de desigualtat al món i la majoria dels conflictes són impulsats pels interessos geopolítics i de recursos dels països del Nord, per tant continuar justificant els exèrcits i encara per a més INRI en causes humanitàries resulta cada vegada més difícil i intolerable. Des d'organitzacions com Justícia i Pau, l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària es publiquen sovint informes que desmenteixen que la tasca dels exèrcits en ajuda humanitària sigui imprescindible, i que declinada cap a a professionals dels diversos sectors necessaris i cap a les ONGD resultaria molt més econòmic. Potser hi ha un parell de casos en que la força de l'exèrcit ha estat justificada, tot i que a mi em costa de creure. Per tant, si els nostres polítics i en especial la Regidoria de Festes i Seguretat és capaç de permetre que una entitat de Tortosa com és la Lliga contra el Càncer organitzi un acte de caràcter militar en plenes festes majors hem de ser coherents i després no parlar de solidaritats i de cooperació ja que resulta insultant per a totes aquelles persones que es dediquen professionalment a mirar de fer que l'escletxa entre el nord i el sud sigui cada dia més petita, i que cooperar és treballar conjuntament (operar a dos bandes) i ser solidari no és apadrinar ni recollir diners, sinó ser coherents en el nostre dia a dia, estar informats, rebutjar tota forma de bel·licitat i emprendre accions de tipus individuals que contribuiran a fer que el món pugui canviar i aconseguir una realitat diferent, com ara l'objecció fiscal.
Amb aquesta reflexió no vull jutjar a ningú, sols expresso la meva opinió, però deixo la porta oberta per a que ens centrem en cap a on anem, no sigui que de cara a Nadal els agafi als polítics un atac de solidaritat i tornin a fer algun altre acte de característiques similars.

Alba Panisello és de Tortosa
i tècnica de Cooperació Internacional per la Universitat de Lleida