El delegat de la Generalitat, Lluís Salvadó, va aprofitar ahir el discurs de l'acte institucional de la Diada a Tortosa per reivindicar el desplegament d'un «discurs optimista» a les Terres de l'Ebre. Salvadó, que va presentar la conferència a càrrec de l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté, va instar els ciutadans del territori a posar fi al «victimisme crònic» i al discurs basat en els greuges històrics de l'Ebre. Segons Salvadó, en un context marcat per l'intens debat sobre el finançament i la crisi econòmica internacional, els ebrencs no haurien de «perdre energies» amb lamentacions. «Ningú vol anar a invertir a un territori instal·lat en la queixa permanent, ni tampoc anar-hi de vacances», va advertir el delegat de la Generalitat, que va remarcar que les Terres de l'Ebre són ara «un territori d'oportunitats».L'acte va tenir lloc, una vegada més, a la renovada plaça dels Dolors, just al costat del Palau Abària, seu de la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre. La conferència de Solé i Sabaté, coordinador de la museïtzació dels espais de la Batalla de l'Ebre, va tenir un marcat to reivindicatiu i va repassar l'evolució històrica de la commemoració de l'Onze de Setembre. Després, va actuar l'Orfeó de Flix, «el millor orfeó de les Terres de l'Ebre», com havia dit Salvadó irònicament, tot recordant les paraules del director dels serveis territorials de Cultura, el flixenc Xavier Vega. De fet, la reivindicació de l'autoestima ebrenca va marcar tot el discurs de Salvadó, que va remarcar que ja s'ha posat la data, amb l'horitzó del 2011, per al reconeixement institucional de les Terres de l'Ebre.
El delegat també va agrair la feina de l'equip de Solé i Sabaté des d'un punt de vista personal, ja que ha permès que, després de 70 anys, el seu pare hage pogut posar una làpida i un ram de flors a la fossa comuna on descansen les restes del seu tiet.
El Punt (11-Setembre-2008)
Reivindicació continuada, Salvadó, no t'equivoques.
ResponEliminaI preguntat tu des d'on s'han pres les decisions que ens han "tocat" tant allò com per a que de l'espessor de senderi s'aclareixi i deixe lluir la desconsideració històrica cap a les nostres terres i el perquè ara hem ensenyat les nostres parts.
No vas bé Salvado per anar a cap puesto, i menys menyspreant els ciutadans als que se suposa que "serveixes".
T'has guanyat un lloc a la llista dels polítics, del PP, CiU i PSOE, que abans han dit el mateix que tu.
Ni original, ves per on!
A tot li diuen delegat!
A tot li diuen victimisme històric!
...I es que cadascú te la tendència de veure les coses segons li van...Es clar que Salvadó no te motius de queixar-se..! Que els hi diguin als “futboleros“rapitencs que han sofert el darrer menyspreu, o als del atur que busquen feina, o als qui no arriben a fi de mes...
ResponEliminaEstem massa cansat de missatges d’autocomplaença...Crisi...? Quina crisi..? Segons per qui, oi senyor Salvadó?
..I una altra: Així que em d'espera fins el 2011 per al "reconeixement institucional". I jo que em pensava que ja estàvem reconeguts.
ResponEliminaO sigui, Sr. Salvador, que entre d'altres coses, vostè, es delegat de la Generalitat a un territori que encara no esta reconegut. Suposo que es refereix a la Vegueria, però, home que no estem reconeguts........
Posats així, jo tampoc reconec al delegat ni als directors territorials.
Extracte del Butlleti de Premsa de la Generalitat de Catalunya
ResponEliminaREMEMBER.-
04-Juny-2004 :: 10:18h El conseller en cap Josep Bargalló presideix el Consell de direcció de l’Administració de la Generalitat a les Terres de l’Ebre.
…Sobre el contingut de l’Estatut, i concretament en referència a si contemplava la divisió territorial en 7 vegueries o regions, el conseller en cap ha destacat que la proposta que es farà al Parlament de Catalunya anirà en aquesta línia i que amb la Constitució a la mà, la divisió territorial de l’Estat està definida per províncies, encara que no especifica si a Catalunya n’hi ha d’haver una o set. També ha insistit en el fet que el Govern no vol cap superposició estranya d’administracions o ineficiències i que la voluntat és la de fer realitat, en el transcurs d’aquesta legislatura la nova divisió territorial.
Lluís Salvadó ha mostrat la seva voluntat, en qualitat de delegat del govern a les Terres de l’Ebre, a l’hora de fer aquesta reorganització administrativa per tal de concentrar els serveis i millorar-ne l’eficiència i l’estalvi en lloguers.
Quan de temps necessiteu mes ? Simplement el que manca es voluntat. Encara voleu que tirem coets i saltem d’alegria..? Apa vinga!
Cony!!!!!!!! Diràs que el debat sobre el finançament i la crisi econòmica ho han de tapar tot
ResponEliminaFins fa quatre dies no podíem dir res sobre el finançament i ara que els convé a ells, tots hem de ficar el crit al cel
Sobre la crisi econòmica, fa un any estàvem superbé (segons deien) i ara això és una catàstrofe absoluta
Sincerament crec que "ni tanto, ni tampoco", esta gent, los politiquillos, se pensen que sempre hem d'anar a toc del seu pito,
Com ara ells tenen les seues palles mentals en aquests temes, ara les hem de tindre tots,
Amb les meues paraules no vull dir que no sigue important el finançament que evidentment que ho és o que la crisi econòmica no sigue una cosa preocupant,
Però crec que el tractament que en fan tan els mitjans de comunicació com "molts entesos" que parlen de tot i no saben de res és tremendament "salsa rosa"
Que aquests dos temes serveixin per a tapar la boca davant altres temes mes propers a nosaltres i que a sobre tinguen la barra de dir-mos que "no perguéssem l'energia en lamentacions", me sembla molt fort i fora de lloc, ja li val al delegat!!!!!!!!!!
I damunt mos diu que "no hem d'estar en la queixa permanent", jajjajajja
Pos si gràcies a estar reivindicant el dret a ser un territori i poder-lo defensar, les terres de l’ebre estan al mapa!!!!
Aquí si no s'inverteix és perquè los politiquillos de les terres de l’ebre quan creuen lo coll de balagué se baixen los pantalons i adoptem una actitud total de submissió,
Les indústries no inverteixen perquè les infrastructures bàsiques que planifica l’administració són una merda en comparació a la major part de catalunya, i para muestra el boton del polígon catalunya sud on segons quina empresa no es pot instal•lar per problemes de subministrament de llum i aigua, entre altres perles.
Aquesta hauria de ser la faena dels politiquillos d’estes terres, trencar-se les banyes per a que tinguéssem lo mateix que tenen a altres llocs, no dir-mos que estéssem calladets perquè no sigue cosa que es fique alguna cadira en joc.
Tenim un pla territorial que deu quedar preciós al prestatge de l’idce però d’execució “zero patatero” i mentre fan noves vies de metro i s’incrementen els tren de rodalies a l’entorn metropolità, a ttee mos tanquen les estacions de tren de la ribera i els trens de llarg recorregut no paren a l’aldea (a port aventura hi paren tots, algú entén perquè?)
De la comissió de sostenibilitat tres quarts del mateix, inoperativa total, encara que mentre hi ha qui es guanya bé vida a costelles dels nostres impostos i no son mileuristes, ni van al tall de sol a sol
I de la nuclear que? No hem de parlar d’aquest tema? No podem exigir que els ciutadans que hi vivim en el seu entorn, no visquéssem sense risc? No podem demanar el dret a saber lo que passa en realitat (sense alarmisme, ni premsa que ho distorsione tot)?
I em d’estar callats? A sobre que tinguen la barra de dir-mos que som victimistes i que no hem de perdre el temps en lamentacions!!!!!!!!! Jo és que flipo en esta gent
Jo no em sento víctima de res, perquè si em sentigués víctima d’algo estaria en lo cap baix l’ala com fa mes d’un en bon jornal i no em queixaria de res, simplement ho acceptaria en resignació absoluta i li pegaria mil voltes per a autojustificarme.
Aquí no tenim greuges històrics que ja estiguen caducats, tenim realitats històriques que estan damunt la taula i d’altres que es veuen vindre,
Però los nostres politiquillos, en lloc d’estar per la faena, estan trencant-se lo cap en “lo important” que és el finançament o en la crisi econòmica. Ara a tots mos te que entrar cagarela sobre estos temes, de tot lo demés, no cal parlar-ne.
Precisament Joan Ridao (portantveu d’ERC al Congrés) criticà l’optimisme patològic d’aquell que confon la realitat amb les seves pròpies fantasies... Senyor Salvador; baixi a la realitat si us plau...!
ResponEliminaDe quan en quan m'agrada recordar un acudit de Perich dels anys 80.
ResponEliminaMes o menys deia així:
" Diuen que els polítics son un xoriços. Els xoriços surten dels porcs. llavors, no es del poble d'on surten els polítics?.
Em ve al cap per la expressió tremendament despectiva de "politiquillos" que ha deixat anar fins a quatre vegades Susanna, i a mes generalitzant.
bona pregunta!
ResponEliminad'on surten els politics?
Jo diria que del poder
Dons jo dic que surten de una barbacoa...
ResponEliminaSi, també d'una barbacoa, i del poder, que es retroalimenta, però voleu dir que no surten, també de les urnes?.
ResponEliminaMolt ben dit Lluís, sense pèls a la llengua, no tenen raó els que més criden i ploren, des del cap i casal la imatge que tenim és la que dona aquesta minoria cridanera, lamentablement.
ResponEliminaMentre tinguem la llei electoral que tenim, les candidatures es poden repartir en una barbacoa. Desprès ja sabem el que passa... El corresponent discurset de proposta congressual lloant al candidat la seva labor de partit i amb una votació posterior per aclamació y resolt! ...SI es molt fàcil!
ResponEliminaUna mica d’oratòria, i xim pum! A viviiiiiiiiirrrrrrrrr!
Per cert, diuen que quien "no llora no mama....".
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEn tant que els nostres politics quan son “elegits” no defensin abans els interessos del seu territori que els interessos de partit, anirem sempre malament.
ResponEliminaEs per això que tenim el dret i l’obligació d’exigir als nostres politics l’acompliment del que ens prometen. Criticar a una “minoria cridanera” com fa Lluis, no es mes que portar a la ciutadania a un conformisme i resignació dels que ja em vist els resultats que ens reporten.
Elevar el nivell d’exigència comporta també que els nostres politics puguin ésser objecte de critica (va inclòs amb el sou) com personatges públics que son. Del que opini el “Cap i Casal” d’aquestes terres ja ens ho han fet saber per omissió e ignorància durant molts anys amb la manca d’inversions.
Lluis; aquesta minoria cridanera, cada cop es menys minoria, pot ser que ja no tiren pedres com fa anys, però no cal ser molt llest per veure com la crispació s’escampa cada cop mes, i això agreujat per la actual crisi, no deixa de ésser un caldo de cultiu gens recomanable per la convivència .
No confonguem l'aigua en vi ni la democracia en este sistema blindat de partits (sistema fet per ells a la seua mida), autonoseues i multinacionals.
ResponEliminaLes urnes cada cop decideixen menys a cap lloc.
I els representants escollits acaben fent el contrari del que posa al seu programa si no se n'obliden, que és el més usual.
Un sistema pre-democràtic (per dir-hi algo) on manen multinacionals i grans corporacions i on els politics son els seus representants, no els nostres.
Sorry pels que encara sommieu amb "democracies", lo que tenim ara no és el govern del poble, només el dels seus explotadors, com sempre sol passar(mirar llibres d'historia).
O tots els ebrencs vam aprovar que ens instal·lessen les nuclears, els transvasaments, o l'enverinadora de Flix?
Que no s'aturen els trens, que no ens arrivi el cable, que la llum fluixegi sovint, que donar "carrera" als fills et costi el triple que als catalans de la metròpoli, que no et paguen el que culls a un preu digne, que no hi hagi residències de tercera edat, que, resumint, siguem les burres de càrrega, radioactives, del desenvolupisme salvatge que es cepilla planetes per esmorsar, omple les butxaques de quatre i manté 2.000.000.000 d'humans en estat de pobreça absoluta i a la resta enganyats.
Ufff! Que descansat!
Voleu dir que això de "protestar" no deu ser la teràpia popular substitutoria del psicoanalisi?
O que no ens creiem que "somos una unidad de destino en lo universal"?
No vull entrar a valorar les declaracions de Lluís Salvadó ni les dels comentaristes, però sí que hi vull aportar alguna cosa a partir d'un exemple.
ResponEliminaSi dic que necessito una infrastructura perquè a altres llocs les fan i aquí no, adopto una posició reivindicativa i queixosa.
Si dic que necessito una determinada infrastructura perquè vull fer això i d'aquesta manera aconseguiré allò que serà beneficiós per a allò altre, no sóc reivindicatiu, sinó proactiu.
Si dic que NO vull que tanquin una estació de tren, o que s'enduguen l'aigua, perquè no ens estimen i som una colònia, sóc reivindicatiu i queixós.
Si dic que No vull que tanquin una estació perquè d'aquesta forma podré fer allò o que necessito l'aigua per engegar allò altre, sóc proactiu.
Potser no m'expliqui bé. Ho intento.
I si demano aigua per posar en funcionament un polígon industrial i no me la donen...Soc reivindicatiu o proactiu?
ResponEliminaEn tot cas el finançament que demana la Generalitat que seria reivindicatiu o proactiu ?
Si demano millors infraestructures viaries tant per carretera con per ferrocarril que soc? reivindicatiu o proactiu?
Si demano millor assistència Sanitaria donats els problemes que hi ha de facultatius; que soc?
I si reclamo una millor educació pels nostres fills?
I si reclamo els drets que m’assisteixen segons la llei de la Dependència o la d’Emancipació, que soc, reivindicatiu o proactiu ?
Ja sabem que l’Administració no pot assumir-ho tot, però al menys que no facin aquestes lleis “aparador” que donen expectatives a la gent que els voten i desprès no poden acomplir.
El que no es pot dir a sobre que no tenim dret a queixar-nos... Desafortunades declaracions que en la meva opinió estan en l’àmbit de una ment fantasiosa que no toca de peus a terra.
Si reclamo una cosa a la que considero i justifico que en tinc dret, és un bon camí. El que no és bon camí és reclamar alguna cosa, perquè un altre la té. Potser sigui difícil diferenciar-ho, però la diferència hi és.
ResponEliminaEl que l'altre tingue algun dret, no te perquè generar-me'l a mi?. Home, no automàticament, no necessàriament, però si també el vull?. Lògicament, jo no puc demanar que a Tortosa em posin un Liceo, La Sagrada Familia,
ResponEliminao un Vall d'Hebron etc. pero els serveis sanitaris, educatius, carreteres etc. que corresponguin proporcionalment si, no?, que en tenim dret, i nomes pel fet que els tinguin altres també.
Emili; acabes de descriure a la perfecció el que es una ciutadania de primera i una ciutadania de tercera...Gracies pel teu aclariment.
ResponEliminaDoncs crec que no.Jo no faig les coses perquè els altres les facin (se'n diu mimetisme). Jo no vull les coses que els altres tenen (se'n diu enveja).
ResponEliminaJo faig les coses que vull fer (o puc fer). Vull les coses que crec necessitar. No ens hem d'emmirallar en els altres, sinó en nosaltres mateixos. Torno a dir que la diferència existeix.
Mc Calan, ens podran tractar com ciutadans de tercera, però no podem considerar-nos a nosaltres mateixos com de tercera, perquè a un els veuen d'acord amb l'actitud que adopta.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEstem parlant de drets. Drets que per ser-ho estan constitucionalment acceptats i recollits amb les seves lleis especifiques. Dret a la Sanitat, a l’Habitatge, a la Educació, Dependència, Emancipació etc etc , en cap moment estem parlant de que si si tu tens un Mercedes jo tingui dret a tenir-lo...Es clar que tinc dret a tenir-lo si el puc pagar...Però a aquestes alçades no es pot parlar d’actitud negativa de la gent d’aquestes terres quan precisament gracies a un sentit de col•lectivitat ja som menys invisibles a l’administració catalana. Els pobles que tenen poc pes polític (vots) han de re inventar-se per que no siguin ignorats.
ResponEliminaPos que al teu company de treball li redueixin la jornada laboral a 30 hores i a tu que te la deixen a 35, i de passada que a n'ell li augmenten les prestacions sanitàries. I tu, per a que no t'acusen d'envejós i de mimètic, no cal que protestes. Veient-ho d'una altra manera, tu, perquè creus que ho necessites, demanes un cotxe amb xofer per anar a treballa, sense tindre en compte als teus companys i si es viable. Es d'això del que par-lo, de drets universals no de Mercedes ni xalets, com deia mac calan.
ResponEliminaAra, insisteixo, no vull que s'entengue, amb això, que el que dic es que sempre vull el que tinguen el demés, no, sempre no, quan es de justícia i en tingue dret, com a ciutadà o territori.
Ja n'hi han prou d'injustícies a nivell individual i de repartiment de la riquesa, que nomes faltaria que també ens coartesem a l'hora de reclamar els col·lectius, pel que diran.
Estem dient el mateix però en altres paraules.
ResponEliminaSi vull una escola, no és perquè a Barcelona en tenen, sinó perquè en tinc dret. Una cosa és demanar el que et pertoca i una altra demanar de forma queixosa el que un altre ja té.
Jo sempre m'he considerat llibertari i per tant estic a favor de qualsevol llibertat, també la de queixar-se.
ResponEliminaPerò, insisteixo, crec que és millor anar amb projectes de futur que amb memorials d'agravis. Aigua que passa no mou molí.
Però el que ara esta passant es que els drets que ens assisteixen no son escoltats, pensant que som tontets, i al damunt, com diu Salvador, hem de callar...Aquest es el fons de la qüestió..!
ResponEliminaSalvadó parla de deixar la queixa, no de callar. Són coses diferents. Les meves argumentacions també van en el sentit de queixar-se. Però un pot parlar sense queixar-se presentat projectes de futur.
ResponEliminaDe vegades hi ha instal.lat un sentiment polític de cadira de carrer de poble. De mirar-s'ho tot i criticar-ho,però de no aixecar-se de la política.
No tot es fa bé, però alguna cosa sí que es fa bé, no? No siguem tant negatius, que és símptoma d'una baixa autoestima. I recorda, McCalan, no podem donar la culpa als altres de la nostra autoestima. Tenim la que tenim, i nosaltres l'hem d'augmentar i no esperar que ho facin els altres.
Paregudes paraules li vaig sentir dir al malograt Pasqual Maragall allí cap l'any 1999, mentre compartíem taula. En aquell moment, a mí, també em van sentar malament. El temps m'ha fet entendre-les en el seu exacte sentit. Maragall, no parlava evidentment de que callessim, sinó de que pensessim en clau de projectes i no de queixes.
Fins aquí podríem coincidir en algunes coses, però torno a repetir-te que jo parlo de drets. Drets que estan legislats fins i tot desenvolupats amb els seus corresponents reglaments i beneïts pel legislatiu i per tant que son d’obligat acompliment. No voldria baixar al camp de lo personal, que sempre es molt lleig; però puc assegurar-te que no soc l’únic en patir l’oblit de l’administració en temes en que no caldria anar a buscar al senyor notari ni al procurador ni certificar cartes i mes cartes per que no hi hagi silenci administratiu o anar al Síndic de Greuges per temes que son sagnants i de ple dret.
ResponEliminaEt puc assegurar que el funcionament de l’administració es escandalós. I si s’ha de cridar, cridarem!
Entenc el que dius a nivell individual. Una persona pot tenir moltes raons per queixar-se, ja que com a ciutadà diposita la seva soberania en uns poders i espera certs nivells de raonable operativitat.
ResponEliminaJo em referia més en el pla col.lectiu.
Salutacions, Mc Calan.
Per una part noto un perillós acostament i per l'altra una certa recança a que sigue l'altre qui fassi el darrer comentari.
ResponEliminaEncara que tenint en compte qui firma això, no si ho tallarem aquí. ( ho dic per la simpatia que em professes, Emili ) Apa, a dormir que hem de matinar ( els que treballem, clar )