En alguna ocasió hem llegit que Winston Churchill va dir que la pel·lícula La senyora Miniver va ajudar més la Gran Bretanya i va ser més vital per a la nació, a l'hora de combatre l'Alemanya nazi, que una flota de destructors. De la mateixa manera, hi ha articles a la premsa que ajuden més un territori o una empresa que la campanya més cara de comunicació. Això és el que hem pensat aquest matí, després de llegir l'article que Ramon Tremosa publica al diari Avui, amb el títol Ebre emergent. A l'article, el conegut professor de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB) comença parlar del viatge que la Cambra de Comerç de Tortosa va organitzar al juliol al delta del Po, per conèixer de primera mà la navegació fluvial per canals artificials. Després, Tremosa fa una breu pinzellada de la seua visita recent a les Terres de l'Ebre i recorda que Sant Carles de la Ràpita té uns nous molls flotants per fomentar la navegació esportiva, "una inversió de capital britànic que generarà turisme d'alt poder adquisitiu". Així, just després de repassar la importància estratègica del port dels Alfacs i d'afirmar que al triangle format entre Tortosa, l'Aldea i Camarles hi ha "el petroli del segle XXI", ja que hi haurà el polígon logístic Catalunya Sud (" el qual es pot ampliar en 730 noves hectàrees industrials i logístiques") i el futur aeroport de Roquetes, Tremosa proposa que les Terres de l'Ebre s'especialitzin en una indústria lligada al transport intercontinental de mercaderies. Segons el professor, Catalunya necessita obrir un nou port de mercaderies, i el port de la cimentera d'Alcanar és una "opció excel·lent per no deixar escapar la riquesa que truca a la porta", ja que "la logística a la Catalunya al segle XXI no serà un simple pas de contenidors, sinó que pot arrelar i renovar la indústria que ja tenim des del segle XIX". Finalment, Tremosa recorda que l'Ebre va quedar fora de la revolució industrial del segle XIX, però ara pot fer que "en les seves terres, ròtula entre València i Barcelona i prova vivent de la unitat de la llengua, hi qualli una indústria lligada al comerç marítim intercontinental (que serà, per tant, de mitjà i alt valor afegit)". En aquest sentit, podem estar d'acord o no amb Tremosa, però el més important és que avui aquest article, que obre la secció Diàleg del diari Avui, parla amb un to molt optimista de les possibilitats de desenvolupament de les Terres de l'Ebre, i això ja és molt, tenint en compte els temps que corren...Més informació:
-L'Ebre emergent, article de Ramon Tremosa
-Entrevista a Ramon Tremosa a La Veu de l'Ebre
Sembla que hi ha hagut algun problema tècnic i que durant unes hores no s'han pogut deixar comentaris a les entrades del bloc. Hem habilitat una altra forma de visibilitzar els comentaris, amb finestra emergent, fins que estiga resolta, i sembla que d'aquesta manera és possible que inserteu les vostres opinions.
ResponEliminaPerdoneu per les molèsties...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNo cal dir que m’agrada l’optimisme del senyor Tremosa...Però com ell ja sap, fa molts anys que el capital humà d’aquestes terres ha d’anar a estudiar a Barcelona...I per manca d’oportunitats, a Barcelona es queden... Ara que no em digui el senyor Tremosa que el nostre creixement es conseqüència directa de la saturació del area metropolitana de Barcelona. Senyor Tremosa; el que passa es que vostès ja no hi caben, i no poden donar els serveis sense que es ressenti la qualitat, i ara vostè fa un brindis al sol quedant molt bé amb el territori, dons tot això que vostè argumenta jo ja fa quaranta anys que ho sento a dir.... Ah! l’aeròdrom ( amb la teòrica ampliació ) anava també dintre el terme de Santa Bárbara.
ResponEliminaCelebro que vostè hagi vist possibilitats de desenvolupament en el meu territori; com li deia, jo també les veig, encara que de forma diferent a la seva. El paper ho aguanta tot senyor Tremosa, la realitat es fa poc a poc...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaI no es pot anar a la paperera i eliminar el comentari?
ResponEliminaQuan vaig penjar el comentari anterior no es podia anar a la paperera per raons tècniques. Les mateixes raons per les quals es va repetir.
ResponEliminaGustau, un altra notícia interessant i, potser, relacionada:
ResponEliminahttp://www.expansion.com/2008/10/23/catalunya/1224792888.html
Home McCalan, aixo que dius de BCN era fa una pila d'anys, ara tenim la URV a Tarragona, una altra cosa es que es pugue treballar a les comarques tarragonines segons la carrera que hagis fet. P.e. a Reus fa 1 any que una multinacional de telecos ha obert un centre de desenvolupament de projectes informatics, cosa novedosa pq abans tot es feia a BCN. Podriem imitar-los enlloc d'estar sempre plorant.
ResponEliminasalut
No em negaràs, com tu dius fa “molts anys” (no tants) hi havia un degoteig de gent que anava a estudiar fora, normalment a Barcelona o Tarragona i allí es quedaven? Aquest fenomen, efectivament lent ha estat una constant durant molts anys i això es una evidencia que es pot comprovar, i el territori ho ha acusat. També veig que dubtes respecte de que un cop acabada segons quina carrera es pugui exercir a les nostres comarques, precisament perquè no hi ha la suficient oferta. No es tracta de plorar ni de pessimismes absurds, sinó de ésser realista , en tot cas el pessimisme diuen que es deriva d’un optimista informat...
ResponEliminaCom he expressat en el meu comentari anterior, jo confio en la fixació de la gent al territori via llocs qualificats de treball, el que no estic tant d’acord es que de fora ens contin contes de la “lechera” i a sobre ens quedem aplaudint i amb la boca oberta...
Per acabar voldria comentar que poden haver bones perspectives d’inversió a mitja termini.
Això no es plorar veritat ?
Senyor McCalan, espero que tindrà en compte la meva opinió, en tant que tortosí que va anar a la Universitat i ja no va tornar.
ResponEliminaÉs evident que si no hem tornat no ha estat necessàriament per gust, sinó perquè a la nostra terra no teníem expectatives laborals prou atractives. Hauríem pogut tornat, és veritat, i hi ha antics companys d'estudis que ho han fet i no els va malament. Però hem de reconèixer que alguns no vam voler pagar el preu que, en aquells moments, significava tornar al teu poble. Preu en forma de salaris molt més baixos, feines menys interessants o directament cap oferta, ni raonable ni no, de la teva professió.
Que les Terres de l'Ebre s'han descapitalitzat, en termes de capital humà, és una evidència. No pretenc dic que només s'han quedat o tornat els més incapaços. I que els bons som els que hem marxat. En absolut. Seria un esnobisme i una fatxenderia que no van amb mi.
Però també és una evidència que les heroïcitats són voluntàries. I tornar a la Tortosa dels anys vuitanta, que estava mancada d'expectatives i només anava cap enrera, era un acte que requeria un gran valor.
Des de llavors, les coses han millorat una mica, pels signes externs que veig des de la distància i gràcies al turisme familiar que practico de tant en tant. Fins i tot he sentit a parlar d'algun projecte per recuperar capital humà... No ha passat de les paraules, com acostuma a ocórrer als territoris victimistes, on es parla molt i es fa poc, però mira, si més no hi ha bones intencions.
Una altra cosa és que les bones intencions es confonguin amb volades de coloms. Emmirallar-se amb un aeroport és tan inútil com va ser, fa 25 anys, emmirallar-se en la navegació de l'Ebre. No és que la navegabilitat no hagi aportat res. És que ha aportat molt poc en relació al seu cost i que no era, ni de bon tros, el remei universal que ens van vendre.
Suposo que el senyor McCalan m'acceptarà que els "emigrats" tenim tots els càrrecs de consciència que cal imaginar. Algú es pensa que hem marxat per gust? No creuen que si al nostre poble haguéssim pogut treballar com vam aconseguir fer-ho fora, hauríem acceptat viure amb els inconvenients de les ciutats?
Jo estic radicalment en contra dels plantejaments de reserva índia amb què sovint ens volen fer callar alguns centralistes barcelonins. Sí, a les terres de l'Ebre es viu de conya..., però molt a mitges. La qualitat de vida es basa en la climatologia, en el paisatge o en la gastronomia, però també en l'accès als serveis públics, a la cultura o a bones feines.
I, a més, el que passa és que, a més de viure amb pau i tranquil·litat, també ens agrada sentir-nos realitzats professionalment i guanyar-nos la vida el millor que puguem.
Disculpeu la longitud d'aquest comentari, però em sembla que és la primera vegada que relligo d'una sola trompada tots aquests pensaments.
Toni Gallardo, naturalment que tinc en compte la seva opinió. Nomes volia dir-li que jo soc un d’aquests herois que vostè esmenta, i puc assegurar-li que no em penedeixo d’haver-ho fet.
ResponEliminaSenyor McCalan
ResponEliminaestic segur que si jo hagués fet la seva mateixa opció tampoc me'n penediria.
Potser haver fet l'altra opció és signe de feblesa, però li he de confessar que, quan tocava fer el cop de cap, vaig dubtar. I en aquests casos dubtar és l'equivalent de decidir que no.
Jo tampoc estic penedit d'haver emprés un camí fora de Tortosa. He tingut alegries professionals que a Tortosa difícilment hauria conseguit. I les alegries personals són d'una altra categoria i, al menys per mi, no és prioritari on es produeixin.
En definitiva, hauria preferit fer certes coses a la vida i fer-les a Tortosa, però si sap on està la felicitat total i completa avisi'm.
Encantat d'haver coincidint tant amb vostè, ja que altres vegades hem discrepat enèrgicament.