Els pous d'emergència que s'han de construir a la zona de Vinallop, en el marc del projecte de descontaminació del pantà de Flix, tenen un precedent històric que es remunta a la segona meitat dels anys setanta. Un grup de grans propietaris agrícoles i una filial del Banc Industrial de Catalunya (Banca Catalana) van propsar la construcció d'un gran polígon industrial de més de 600 hectàrees (actualment el polígon Catalunya Sud té 120 hectàrees), que havia d'acollir fàbriques altament contaminants que l'àrea metropolitana de Barcelona havia començat a rebutjar, tot coincidint amb el naixement d'una certa consciència ecològica a la capital del país. Curiosament, el polígon havia de dir-se polígon de l'Aigua, com va recordar ahir el periodista Josep Bayerri en l'article que va escriure a la contraportada del diari El Punt. Aquell projecte va aturar-se, després d'una reunió de partits celebrada el 1977, fins que no hi hagués un estudi sobre el desenvolupament territorial i l'aprofitament de recursos hídrics. Bayerri també recorda que deu anys abans, a mitjan anys seixanta, a la mateixa zona també s'havia promogut una gran explotació agrària, que es deia Agribesa (ens sembla haver escoltat aquest nom, en els últims dies), amb una sèrie de promotors forans i alguns avaladors socials i polítics que eren del territori, i que potser amagava una operació per obtenir crèdits públics amb l'objectiu de construir urbanitzacions en altres llocs. No hi ha res com llegir les contraportades de Bayerri, per saber l'origen de molts conflictes que avui també ens afecten perquè tornen cada trenta anys, com les barrancades o els eclipsis...Més informació:
-Els pous de Vinallop, de Josep Bayerri Raga
La història sempre es repeteix. Sinó, només cal veure les dècades que fa des dels primers projectes per a portar aigua de l'Ebre a Barcelona i al N de Castellò. He llegit revistes agràries de l'època (anys 50 i 60) que ja en parlàven. També és poden llegir els informes de Franquet.
ResponElimina