Tot i viure en un racó tan allunyat de tot arreu com són les Terres de l'Ebre, aquests dies és impossible evitar l'onada mundial d'entusiasme, d'incertesa i d'esperança que genera l'arribada de Barack Obama a la Casa Blanca. El primer president negre dels Estats Units (o mulat, com prefereixen dir-li alguns, potser per restar-li importància a l'esdeveniment) jurarà el càrrec demà, però ahir ja vam poder veure el conert d'inauguració de la proclamació, amb un impressionant escenari a les escales del Memorial Lincoln. Al nostre país, la gala es va poder seguir en rigorós directe a través del canal de pagament TNT, ja que compartia el senyal amb la cadena nord-americana HBO, amb els drets en exclusiva del concert. Especialment emocionant va ser l'actuació d'U2, en què Bono va tenir un record per al poble palestí, però també cal destacar les actuacions de Bruce Springsteen, Stevie Wonder i de Garth Brooks (un referent del country, la música dels blancs,cantant Shout, un tema de negres amb un cor d'eslgésia).
Més de 400.000 persones, a més del president electe i la seua família, van veure el macroconcert de Washington enmig de fortes mesures de seguretat, ja que el govern federal havia desplegat 45.000 soldats i policies, una xifra que supera el contingent militar desplegat a l'Afganistan. En aquest sentit, l'Afganistan i la lluita contra el terrorisme internacional serà un dels reptes més importants de la nova administració Obama, al costat de la guerra "estúpida" de l'Iraq i del conflicte entre jueus i palestins, ara més calent que altres vegades. Caldrà veure quins són els primers passos que segueix Obama en política internacional, al marge del ja anunciat tancament de la presó de Guantánamo. El nou president nord-americà sembla més preocupat per l'economia domèstica i potser no té en compte que Estats Units necessita recuperar el seu lideratge al món, per reactivar també l'economia i poder sortir de la crisi. És un peix que es mossega la cua, ja que també l'economia mundial està pendent de les decisions que puga prendre Obama a escala local... Les relacions amb la Unió Europea i amb la Cuba post-Fidel, el renaixement d'un fort nacionalisme a Rússia, l'emergència de la Xina, la lluita contra el canvi climàtic i contra la gana al Tercer Món són altres temes que el nou president tindrà al damunt de la taula, quan demà passe ocupar el Despatx Oval.
Fotomuntatge: Marfanta.com a través d'imatges de TNT
Als EUA es fan públiques les quantitats astronòmiques de diners que les empreses donen per a les campanyes electorals, com les que ha rebut Obama. La majoria són grans empreses transnacionals, corporacions petroleres, mitjans de comunicació de masses i empreses d’armament. Però les carretades de diners que donen no són gratis!
ResponEliminaVet aquí la trampa de la democràcia, el poder del poble: poder escollir, cada tants anys entre dos candidats de dretes, lligats de peus i mans per empreses salvatges.
Els EUA continuaran xuclant petroli dels pous de l’Iraq i de l’Afganistan. Les seves empreses multinacionals no apagaran la seva set de diners i continuaran saquejant països rics en recursos naturals, continuarà morint gent als EUA per no haver-se pogut pagar l’hospital...
La majoria de col•laboradors de Obama van estar amb Bush pare, Clinton i ara amb Obama i la Clinton, esclar. Fa trenta anys que estan els mateixos, i de moment tot continuarà mes o menys igual. Bé, canvia que ara el cap de cartell es de color...si a canviat algo.
Com dia Palomino, qui mana realment es el rei, i qui es el rei dels USA?....el dòlar, aquest es el veritable rei. Així que per més presidents que hi hagi, de moment el poder de veritat el continuarà tenint un dement.
El far..., No se si felicitar-te per la teva inspiració o per la teva telepatia virtual.
ResponEliminaSovint, per la xarxa hi han comentaris de copies d'imatges sense citar l'autor/a; sobre el que no he llegit tantes queixes es de copies de text. ( encara que en una altra ocasió a un "col·laborador" molt prolífic -potser el que mes- ) de La Marfanta ja el van enxampar.
No te mes importància, però, si del que es tracta es d'anar deixant escrits d'altres, es tant senzill com posar el nom de l'autor i punt, no?.
Ja se que els que escrivim per aquí no som ni professionals ni suficientment originals com per a dir coses que ningú mes ha escrit, però tant literal com altres?. Impossible.
I sinó....
vic.cup.cat
si si cucafera, i tens raó xo avans d'escriure ja meu he mirat i molts més. Hi ha molt de material sobre el tema i ma semblat mol apropiaiat. Tot i que e posat més coses, i més que bull posar i que estic escrivint x posar-ho al bloc.
ResponEliminaEl que es tracta es la idea en general, de reflexionar sobre el tema. Trobaràs molts escrits així, i no cal anar aki a les CUP, pots agafar comentaris als diaris americans o d'on sigui. Es un altre punt de vista.
jo no me d'apropiar de res, ni ho bull i ni ho e firmat. Es sol un fragment del que posaré més endavant, quan Obama estigui proclamat ja.
Allí sutirant més fonts trankil.
Kuan utilitzo coses d'altre ho consulto. Com la poesia de l'Emigdi que vam posar a radio tortosa amb música d'un altre, i al bloc de La Pèrgola surt publicat.
L'important es la difusió k jo ja tinc la meua feina i això es afició i recerca de la informacoió d'este mon tan ampli.
SAlut.
Martí Coromina i Quintana, membre de Maulets i la CUP de Vic. Aquest es qui a escrit la majoria de l'escrit. Surtiran molts m´s, simplement he fet un cortar pegar de que estic preparant.
ResponEliminaA!. No entenc als que amageu l'identitat. Xo avant!
Estic d’acord en que les expectatives dipositades en aquest nou president estan molt per damunt de la realitat, però també s’ha de reconèixer que el canvi es molt substancial. El mateix Obama ja va manifestar públicament que ell tot sol no pot capgirar la situació i que tot forma part d’una tendència que poc a poc s’anirà definint, no sense demanar sacrificis a la població.
ResponEliminaEl respecte als drets humans, la lluita contra l’empobriment de la ciutadania, la especial menció a les energies renovables, la no renuncia a ésser l’estat mes poderós del mon, la ma estesa, però també l’advertiment al mon radical musulmà, ha estat per mi lo mes destacable del seu discurs d’investidura.
Ara toca esperar...
El far...,Jo no entenc als que no entenen als que "amaguem d'identitat" si no insultem ni faltem al respecte a ningú.
ResponEliminaQue importa saber qui et fa una observació, que a mes, segons reconeixes, es correcta.
Estic d'acord Mc Clan. Esperarem. Com tan diuen, s'acava una era. Ja verem.
ResponEliminaCuca, no crec que hagi dit k insultes ni res, sols volia dir que no ho entenc (el de la identitat), xo tmb he dit que ho respecto. Res mes. Pel demés ja te dit que tens raó, i jo he pekat d'haver-ho fet massa ràpid sense tindre en compte altres coses.
Vaig llègir l'article aquest i de seguida me va fer goig posar-ho ja que es el que estava escrivint xa la ràdio i fer un repàs de diferents opinions que podem trobar a la web, diaris...
Res mes, no tenia cap altra intenció.