Si hi ha una cosa que iguala totes les guerres en el seu aspecte més terrible i irracional és la mort dels innocents i l'enorme patiment de la població civil. Aquests dies, la Història ha volgut que coincideixen en el temps el 70è aniversari de l'ocupació franquista de Tortosa, el 13 de Gener, amb l'encarnissament dels enfrontaments entre jueus i palestins a la franja de Gaza. Així, els tancs de l'exèrcit d'Israel ja han arribat al cor de la ciutat de Gaza, on ja s'estan lliurant enfrontaments molt durs entre els soldats israelians i els militants de Hamas, en àrees de la ciutat densament poblades. Un dels edificis més afectats per l'artilleria d'Israel ha estat una seu de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins, així com un hospital i una oficina de premsa. En aquest sentit, un corresponsal de la cadena BBC (l'únic que hi ha a la zona, ja que Israel no permet l'entrada de periodistes internacionals a la regió) explicava avui que hi havia molta gent als balcons, demanant ajuda a crits, ja que la població està atemorida i passa molta gana. A més, a Gaza no hi ha llum i molts veïns han fugit de casa seua, però sembla que els soldats també disparen contra els que fugen. Per tant, el drama humanitari que s'està vivint aquests dies a Gaza ens fa pensar en la dolorosa fugida de molts tortosins que els mesos, les setmanes i els dies previs al 13 de gener de 1939 van abandonar la ciutat -destruïda pels bombardejos i pels nou mesos de front de guerra- pel camí del Perelló, primer cap a Barcelona i després més enllà de la frontera francesa, camí de l'exili. La Història es repeteix, en tots els llocs del món, però els humans mai acabem d'aprendre la lliçó... Després de Tortosa van caure Tarragona i Barcelona (veieu el vídeo següent). Què caurà ara, després de Gaza?
Foto: BBC Mundo
Me dol i molt les més de 300 víctimes d'infants palestins que un estat israelí, violant totes les convencions internacionals ha matat amb les seues bombes.
ResponEliminaI l'excusa de que també hi han altres víctimes injustes al món no em serveix per a justificar lo injustificable.
La comedianta tortosina
Ens agradi o no; Israel es l’únic país democràtic de la zona rodejat per estats totalitaris que directament o per mediació de palestins terroristes subvencionats se enfronta a la seva aniquilació. Es l’únic país de la zona on les persones son ciutadans i tenen totes les llibertats, i on les dones , els homosexuals i les minories diverses, tenen tots els seus drets humans protegits.
ResponEliminaHamas va guanyar unes eleccions democràtiques,es cert, però de garanties als drets esmentats cap ni una (també democràticament les va guanyar en Hitler i les garanties i drets humans tots sabem com van anar...).
Golda Meir primera ministra d’Israel 1969-1974 es dirigí als dirigents palestins amb paraules como aquestes : “Entenc que ens vulguin esborrar del mapa, però no pretenguin que cooperem amb vostès per aconseguir aquest objectiu” “Les guerres no ens agraden encara que les guanyéssim...”Els palestins odien mes als israelians que no volen als seus propis fills...”
El mateix Mahmud Abas, president de la Autoritat Palestina teòricament fins el dia 10, culpà a Hamas de trencar la treva i provocar aquesta desgracia. L’ajut del radicalisme de la república islàmica de l’Irán, que en declaracions del seu president Mahmud Ahmadineyat es declara públicament partidari d’esborrar l’estat d’Israel del mapa, la implicació d’Hizbuláh al Líban i fins i tot els mateixos fons europeus d’ajut al poble palestí han servit per rearmar a Hamas.
Zapatero acaba de prometre a Abas una aportació de 5.000.000 € addicionals al Fons de Nacions Unides pels Refugiats del poble palestí.
Te res a veure Hamas i Hizbulah amb la llibertat del poble palestí ? O es que el pitjor enemic del poble palestí son aquestes mateixes organitzacions ? Cal destacar que membres d’Al Fatah i de Hamas l’altre dia es van enfrontar literalment a garrotades entre ells.
Aquest conflicte que ja dura seixanta anys està enverinat i pot complicar-se encara mes si no hi han canvis en les classes dirigents amb voluntat suficient i autoritat per ambdues parts. El 10 de Febrer es fan eleccions a Israel, un poble que aprova en un 91,4 % aquesta intervenció militar i que la resposta a la mobilització de reservistes ha estat d’un 115%, a mi em fa reflexionar.
Els radicalismes sobre el paper d’origen religiós ( no hi ha cap religió que faci apologia de la violència ) sempre han fet esclatar el conflicte, tant per part dels ultraortodoxos israelians com del islamisme radical. La desproporció es brutal; un David convertit en Goliat; fará que el conflicte convencional el guany Israel, però les seves actuacions; fins i tot al marge dels convenis internacionals; queden deslegitimades èticament davant la opinió publica. Un poble oprimit com es el palestí, amb dret a un estat, i actualment amb misèria, odi i ganes de revenja es com un foc incontrolat que no es podrà apagar al menys en dues generacions.
Hamas i Israel han rebutjat la resolució de Nacions Unides amb l’abstenció dels EEUU.
Europa recentment copejada per la crisi econòmica, totalment erràtica en política exterior i per mes inri encapçalada per un euroescèptic ha estat ultrapassada pels fets. Mentre Turquia, Jordània, Iran, Egipte; Mauritània, etc. estan assistint a nombroses manifestacions pro islàmiques, 3000 tones d’armament dels EEUU arriben a Israel via Grècia. La recent constitució de la Unió per la Mediterrània amb seu a Barcelona es una mostra mes de la fragilitat de les relacions amb els països de la riba majoritàriament islàmics, i es constitueix com una doble xarxa de salvament diplomàtica emmascarada de cooperació multilateral. També l’intent de Zapatero amb la “Alianza de Civilizaciones” va ésser actualitat en el seu moment.
A Europa es succeeixen manifestacions demanant als governs que trenquin els seus vincles amb Israel...Us sona ?
L’ islamisme radical i el sionisme estan en marxa, i no invento res en afirmar que el xoc de dues civilitzacions esta servit.
L’únic en comú de totes les guerres son les víctimes que comporten. Els orígens son diversos i tots diferents. Per tant no veig paral•lelismes amb el que esta passant a Gaza amb al guerra civil espanyola.
ResponEliminaPerò a estes altures encara hi ha algú que dubta de que estem en guerra?
ResponEliminaLa propaganda del "ministerio de defensa epañol", no té desperdici. Ara resulta que els militars acoviden a anar a estudi als xiquets d'Afaganistan metralleta en mà. I mo ho traguem?
Lo que passa es que estem del bando dels que estan guanyant, una alatra cosa molt diferent és com mos podrem mirar a l'espill després de tantes víctimes innocents.
Israel no és un Estat del tot democràtic. Té unes lleis matrimonials (contra els àrabs israelians) úniques al món -Mireu els informes d'Amnistia Internacional. Democràcia es sustenta sobre l'Estat de Dret. No és el cas d'Israel, que fins i tot va legalitzar la tortura (ara ya no es legal, tot i que es practica). Ha tancat a la preso milers de persones (àrabs) sense judici. En fi, constants i sistemàtiques violacions dels Drets Humans.
ResponEliminaPer tant no es veritat que "les minories diverses, tenen tots els seus drets humans protegits".
Els DDHH son universals, a Israel son selctius. Això no es democràcia
Llavors, segons tu els EEUU d’Amèrica tampoc es una democràcia.. Seguint la teva tesi ens sortirien mes països occidentals que no ho son.....Apaga y vámonos...
ResponEliminaEn nom d'una pretesa democràcia s'estan fent moltes barbaritats al món.
ResponEliminaI que voleu que vos digue. L'únic que puc dir de la domcràcia és que és el sistema menys dolent que conec. Espero de tot cor que algun dia se trobe algun sistema millor, i que jo ho pugue vore.
Mentrestant, los xiquets palestins ja ni tan sols diu que corren al sentir una bomba, ja estan acostumats. Una vergonya!
S'està elevnt el concepte de democràcia a la categoria de dogma.
ResponEliminaEs va parlar de portar la democràcia a l'Irak o a l'Afganistan i no s'ha parlat de portar-los pau, justícia, seguretat i millora en les seves condicions de vida.
La celebració d'eleccions per sí mateixes no garanteixen rés. La democràcia ha de ser de qualitat i hi ha paràmetres que la permeten mesurar. A la URSS, a Irak, a Israel i a la Franja de Gaza hi ha eleccions. Tenen qualitat aquestes democràcies?