Dijous internacional: La censura als periodistes a la Xina i l'Iran i l'ús d'internet contra les dictadures

Avui hem pogut escoltar el testimoni de l'enviada de TVE a l'Iran, Yolanda Álvarez, que ha hagut de tornar de Teheran després que el règim d'aquell país s'haja negat a renovar-li el visat. Una setmana després de les polèmiques eleccions presidencials a l'Iran, la revolta popular que ha denunciat el possible frau electoral continua als carrers del país, sense que la premsa estrangera ho puga explicar. En aquest sentit, no hem d'oblidar mai que la llibertat d'expressió que tenim en la gran majoria de països d'Occident, per molta autocensura que puga haver-hi entre els periodistes i molts impediments i obstacles que ens puguen posar els que volen controlar la informació, és una llibertat d'expressió i de premsa que no és universal, i que hi ha molts països al món que limiten sense embuts ni càrrec de conciència el dret a la informació i el dret a informar. Fa uns dies vam veure els problemes que un altra corresponsal de TVE, Rosa Molló, tenia per poder fer les seues cròniques des de la Xina, fins al punt que va haver de fer una crònica amb imatges dels peus, o un stand-up des de dalt d'un cotxe per poder tenir la plaça de Tiananmen de fons, ja que el règim de Pekin no deixava que els periodistes estrangers hi entressin per recordar els 20 anys de la matança d'estudiants.

Ara ens arriben aquestes males notícies contra la llibertat de premsa a l'Iran. Primer, els periodistes van tenir la prohibició d'enregistrar algunes manifestacions. Després, se'ls va demanar que no enregistressin disturbis, les forces de policia o els milicians que atemorien els partidaris del reformista Mousavi. Finalment, els corresponsals estrangers no només no podien enregistrar les manifestacions, sinó que ja no podien traure la càmera al carrer. Prohibit fer connexions en directe, però també enviar vídeos amb imatges enllaunades, que poguessin servir perquè els contraris però també els partidaris del règim iraní expliquessen a la resta del món què està passant al seu país.

En aquest context, cal destacar la importància que està tenint la xarxa social de Twitter i altres eines d'internet per desfer el setge de censura que està imposant el govern iraní. Segons llegim avui a El País, els estudiants que han liderat aquesta revolució verda han aconseguit saltar-se els controls del règim de Mahmud Ahmadineyad gràcies a Twitter. Aquesta xarxa social d'internet, que permet enviar missatges instantanis amb 140 caràcters, s'ha convertit en una arma clau de comunicació i de mobilització. De fet, els activistes també han aconseguit bloquejar webs oficials, com la del mateix president iranià, que va quedar hackejada fins ahir al migdia. A més, sembla que els internautes iranians també estan reben l'ajuda d'alguns usuaris d'internet estrangers, que comparteixen els seus servidors amb ells per escapar a la dura censura del règim.

Més informació:
-El equipo de TVE en Irán: "Ni siquiera os podemos mostrar lo que se ve detrás de la ventana"
-Yolanda Álvarez, enviada de TVE a Irán: "Todo el equipo hemos tenido un sentimiento de frustración"
-Twitter contra los mulás
-El silencio se apodera de la Plaza de Tiananmen 20 años después

Altres apunts sobre el tema a l'ebresfera:
-L'Iran (Bloc de Jaume Forcadell)