Resum de les al·legacions d'ICV a la venda del 48,93% de l'EMSP de Tortosa

1.- Es proposa que no es faci el canvi de la forma de gestió i, per tant, no entri
cap soci privat a l’EMSP.

La memòria no justifica la necessitat del canvi de forma de gestió des d’un punt
de vista tècnic, ja que afirma que el model actual està donant uns resultats
excel·lents.

No s’ha elaborat, tal com s’estableix al ROAS, un reglament de servei que
estableixi les característiques tècniques del mateix, ni un inventari dels béns,
infraestructures i instal·lacions que són objecte de manteniment i susceptibles
d’experimentar les suposades millores.

El plec només dóna un màxim de 20 punts sobre 100 per l’oferta tècnica, per
tant és possible que la pitjor oferta tècnica sigui l’escollida si l’oferta econòmica,
en canvi, és la millor.


2.- El pagament d’un cànon de 24.178.710 euros al soci privat no està justificat,
no pot repercutir-se a tarifa, i està sobrevalorat. Per tant, cal eliminar-lo o
revisar-lo a la baixa concretant quins serveis inclou.

Ni el plec ni l’estudi de viabilitat detallen quines han de ser les contrapartides
del soci privat per obtenir aquest cànon d’assessorament.

La previsió de l’art. 26.7 que aquest cànon el pagarem a la tarifa contradiu la
Directiva Marc de l’Aigua, que estableix que a la tarifa només hi poden anar tots
els costos reals del servei. El retorn del préstec inicial al soci privat no pot
considerar-se un cost del servei.

El cànon està clarament sobrevalorat: l’estudi de viabilitat estableix que
s’incrementarà al mateix ritme que les tarifes, que pugen entre el 2,5 i el 4,5%
fins acumular un increment total del 234%. En canvi, el cànon puja entre el 4 i
el 6% fins acumular un increment del 336%. Si es calcula tal com diu l’estudi de
viabilitat (igual que l’increment tarifari), suposaria 8 milions d’euros menys per
al soci privat.

3.- La valoració que s’ha fet de l’EMSP és incorrecta i caldria revisar-ne el valor
a l’alça en un 55/60%, fet que comportaria un resultat d’aproximadament
7.300.000 euros, molt superior als 4.700.000 que estableix l’estudi de viabilitat.

Cal tornar a calcular el valor de l’empresa i pujar el preu de les participacions
que es transmeten al soci privat en un mínim d’1.570.000 euros.

En el càlcul del valor de l’EMSP s’ha utilitzat un cost financer del 7%, molt
superior al que s’hauria d’haver utilitzat segons la fórmula del VAN (el de la
renda fixa: entre el 3 i 3,5%), i totalment injustificat. El resultat és que,
d’aquesta manera, el preu de les participacions resulta molt més econòmic a
l’empresa privada.

En el càlcul del VAN corresponent a la inversió del soci privat també s’ha
utilitzat un 7%. L’aplicació d’un 3,5%, que és el cost financer de la renda fixa,
faria créixer el valor de la inversió gairebé un 60%, fins els 16.000.000 d’euros.
Això implica que l’empresa privada, probablement, encara guanyarà més diners
dels que ja es reconeixen al plec.

4. Tenint en compte que s’ha devaluat les expectatives de rendibilitat del soci
privat, cal incrementar el cànon que se li cobra pel dret d’ús de les
instal·lacions. Un cànon que, a més, no hauria de pagar, ja que el soci privat no
utilitzarà aquestes instal·lacions: les utilitzarà l’empresa mixta. Proposem que
aquest cànon s’estableixi en 12 milions d’euros.

Aquest cànon està copiat de contractes de cessió en que, realment, és el soci
privat qui utilitza les instal·lacions. Amb la gestió per empresa d’economia mixta
això no és així: no podem cobrar el dret d’ús a un subjecte diferent del que
l’utilitzarà realment.

Com que no està definit enlloc com s’ha calculat aquest cànon, ni s’ha
inventariat ni valorat les instal·lacions per les quals es cobra, proposem un
increment del cànon per tal d’adequar-lo a les expectatives de rendibilitat del
soci privat.

5. El procediment per a la selecció d’un soci privat és discriminatori. L’exclusió
de les empreses que gestionen serveis municipals d’aigua per la via de la
concessió no tenen per què tenir menys solvència tècnica que les que ho fan
en empreses d’economia mixta. Sembla que establir aquest requisit estigui més
orientat a reduir el número d’aspirants i a dirigir l’adjudicació que no pas a
garantir la solvència tècnica del soci privat. Proposem que s’elimini.

6. Si l’argument per canviar la forma de gestió és tècnic, cal que la puntuació
del plec prioritzi aquesta part de l’oferta: proposem que l’oferta tècnica passi
dels 20 als 60 punts, que l’oferta econòmica passi dels 55 punts actuals als 30,
i que les millores passin de 25 a 10 punts.

7. Proposem un blindatge real de les tarifes: les tarifes han de ser les que
s’estableixen a l’estudi econòmic durant els 25 anys, i només es podran
modificar en dos supòsits: que la inflació sigui superior a l’increment previst o
bé que hi hagi canvis en la fiscalitat que grava la venda d’aigua.

Proposem l’exclusió explícita com a motiu de revisió de tarifes l’incompliment
de les previsions de creixement demogràfic i de venda d’aigua que es fan a
l’estudi de viabilitat. Hem manifestat reiteradament la nostra opinió que
aquestes previsions no es compliran, tot i això, si els licitadors accepten que el
fet que no es compleixin no farà incrementar la tarifa, endavant.

8. Proposem garantir una inversió suficient sense que això afecti a la tarifa. Els
licitadors hauran d’acceptar explícitament que la inversió de 400.000 euros
constants és suficient per assolir una eficiència del 83%. Si s’han de fer
inversions complementàries correran al seu càrrec.

L’incompliment dels objectius d’eficiència es considerarà infracció molt greu i
suposarà la resolució del contracte en aplicació de l’article 21.

9. Proposem eliminar la possibilitat de transmetre les participacions del soci
privat. Per tal de canviar de soci privat, caldrà iniciar un nou procediment per a
la selecció d’un nou soci, per tal de garantir la seva solvència tècnica i evitar
moviments especulatius que no responguin a l’interès públic i a la qualitat del
servei.


En cas contrari podria ser un instrument per tal d’eludir les condicions
tècniques, ja precàries, que estableix el plec.

10. Proposem garantir el control de l’Ajuntament sobre l’EMSP modificant la
composició de la Junta General i el Consell d’Administració i establint unes
majories per a la presa de decisions que garanteixen la presència i la capacitat
de decisió de la representació municipal.

Tortosa, 1 de juny de 2010