Tortosa no vol perdre l'oportunitat de ser, també, la capital dels bous a les Terres de l'Ebre. L'Ajuntament tortosí ha iniciat els tràmits amb la Delegació del Govern per autoritzar les festes amb bous abans de les festes de la Cinta 2010. De fet, la intenció és que hi haja un encierro coincidint amb cadascun dels dies de la Novena en honor de la patrona de Tortosa. Així ho ha anunciat el regidor de Festes, Jordi Folqué, que ha assegurat que el consistori preveu recuperar els antics correbous que es feien al carrer de la Rosa, però ampliant el recorregut. Els bous sortiran del Coll de Sant Joan, i baixaran pel carrer Sant Blai i per la plaça Agustí Querol fins arribar al carrer de la Rosa i la plaça de la Cinta. Un cop al costat de la catedral, els bous entraran a la plaça mòbil que quedarà instal·lada a la renovada plaça de l'Absis. La recuperació d'aquesta tradició ha provocat tibantors en el govern de CiU i ERC, però l'Ajuntament s'ha compromès a respectar el manual de bones pràctiques, i confia que la Generalitat puga autoritzar els nous correbous.
Segons Folqué, els bous sortiran de l'antic Coll de Sant Joan, en l'eixamplament del carrer Sant Blai amb el carrer Cervantes. Perquè la correguda siga més ràpida i emocionant, els bous baixaran pel carrer Sant Blai, per la plaça de l'Àngel, carrer de l'Àngel, plaça Agustí Querol, plaça del Pont de Pedra, i tot seguit pel carrer de la Rosa i per la plaça de la Cinta, fins entrar a la renovada plaça de l'Absis, lloc en què, aprofitant la graderia del nou auditori a l'aire lliure, s'instal·larà una plaça mòbil. En aquest sentit, l'objectiu del govern tortosí és rellançar les festes de la Cinta i fer que els actes festius tornen al nucli antic, per ajudar a dinamitzar la ciutat històrica. Amb tot, en tot el recorregut s'instal·laran barreres protectores i diferents elements per millorar la seguretat, especialment per protegir els comerços de la zona comercial del carrer Sant Blai.
Una festa amb tradició a Tortosa. L'anunci arriba en plena polèmica per la iniciativa legislativa popular (ILP) que proposa la prohibició de les corrides de bous a Catalunya, i que algunes penyes taurines de l'Ebre han interpretat com un atac a les festes tradicionals amb bous, o de bous al carrer. Però tenint en compte que ja hi ha pobles del municipi de Tortosa -com Campredó o l'EMD de Jesús- que encara fan bous en les seues festes, l'Ajuntament espera que la Delegació del Govern autoritze sense cap problema els nous correbous tortosins. A més a més, es tracta d'una festa amb una llarga tradició històrica a la ciutat, i la figura del bou encara avui forma part del seguici festiu de Tortosa, al costat dels gegants, les cucaferes, l'àguila o els cavallets. A més, a l'arxiu es conserva una imatge de les festes de la Cinta de l'any 1887, quan Tortosa encara celebrava festes amb bous al carrer de la Rosa, un dels més senyorials i comercials d'aquella època. Els actes més destacats de les festes eren les regates al riu i les cucanyes, així com les curses de natació, tradicions que no s'han perdut o que ja han estat recuperades recentment, però també l'enllumenat de les voreres, els focs artificials i les festes venecianes. A més, també eren molt populars les corregudes amb vaquetes pel carrer de la Rosa, que es tancava pel cap de l'actual carrer Bisbe Aznar i per la plaça de la Cinta, on s'instal·laven barreres protectores. Però també hi havia corrides de bous a la plaça de Remolins, amb la participació de moltes figures del toreig.
+Més informació:
-Dimecres història: correbous al carrer de la Rosa
-Creix el malestar a les Terres de l'Ebre per l'acceptació a tràmit de la ILP antitaurina (El Punt)
-Una cambra dividida obre la porta a prohibir les curses de toros a Catalunya
-Amposta reclama que els correbous siguin festa d'interès nacional i que un decret llei els regule
-L'Aldea demanarà formalment que la festa dels bous siga d'interès nacional
-Comença la nova temporada de bous a l'Ebre, amb menys durada per als capllaçats i embolats
T'has deixat que el "chupinazo" inaugural anirá a carreg del Molt Honorable Delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya senyor Lluis Salvadó i Tenessa, que per cert, ja s'entrena ara per correr davant dels bous com el primer...
ResponEliminaHola estimats amics/gues,
ResponEliminaAvui a EstimoTortosa estem debatent aquest tema, que és un assumpte que ens preocupa als joves tortosins, envers les declaracions del Regidor de Festes, anunciant Correbous a les properes Festes de la Cinta 2010.
Si voleu podeu lleguir la notícia a:
http://www.fotolog.com/estimotortosa/54442851
http://www.facebook.com/notes/estimotortosa-estimo-tortosa/correbous-no-concerts-si/240198492717
Com innocentada no esta mal....però no cola. Poc treballat. Una altra vegada anuncieu alguna cosa per a cap d'any, pero per al Setembre de 2.010?
ResponEliminaSort que és el dia dels innocents, sinó seria com estar en un dels pitjors malsons tortosins. Bon any !!!
ResponEliminaCalle de "La Esta-feta"
ResponEliminaColl de Sant Joan.
Ja ve la vaqueta!
Los xiquets cantant.
Quina putadeta!
Diu lo botiguer del davant.
Corre, corre, que te corre per acabar rebolcat!
Sort que la vida és bella
i ja estem a la catedral.
Que "l'Ora pro nobis" és cosa de Sants!
A la Cinta venimos
ResponEliminapues es nuetra patrón
nos guía en el encierro
dándanos su bendición.
Me l'has clavat Gustau, i m'ha agafat una emprenyamenta.
ResponEliminaJa em pensava que m'hauria d'apuntar a la típica protesta, nuet corrent costa avall pel Coll de San Joan, amb les dos esquelles pengim, penjam mentre al carrer de l'Àngel em miraven amb els ulls oberts Mohammed, Sharif i Abdul i al davant la catedral, Donya Maria Cinta i Donya Antònia els agafava un "patatús" en acabar la misa de 10.
M'ha vingut un mal humor...
ResponEliminaVeig que tots sou molt antibous. A la vegada també sou dels que ho mantindríeu al territori, per tradició?
ResponEliminaQue passa, que als pobles si i a la Capital no?.
Ah, clar, com aquí no es tradició!!!!
En qualsevol cas es ben curiós que hi hagi afició a Roquetes, Campredo, Reguers i Jesús ( per citar pobles del voltant ) i a Tortosa ciutat no, ben curiós.
Com sempre Ximo, treien conclusions d'on no en pots treure.
ResponEliminaSegons tú, si dic que no m'agrada el magatzem nuclear a les Terres de l'Ebre, vol dir que defenso que estigui un altre lloc.
Qui ha dit de tots els que han intervingut que estiguin a favor del manteniment dels correbous a la resta del territori? Sempre llegeixes on no hi ha cap lletra.
Que ningu ha vist una foto de la Plaça de bous que hi habia a Remolins,algu sap per que a les "aguaciles" del mateix barri,les anomenen aixi.Es pot ser mes hipocrita,negant l'innegable?
ResponEliminaAu vinga ja,que despres tots ens em partit lo cul anant als "sanfermins" i que guai el vascos!
Emili,jo comprenc que tu nascut a Dinamarca,no t'agraden els bous,pero noi que em de fer a les noies que ens agraden els mascles amb les piles entre les cames,a tu no?
ResponEliminaJo se que la noticia del Gustau es una vil inocentada,ara que tampoc m'hagues extranyat,va ser la mateixa Convergencia,als temps de Mariano Curto la que abolir la tradicio tortosina als bous.Sabies que fins i tot,un any es van fer al Casal Tortosi del Rastre?
Parlant de Mariano Curto,esta molt afavorit a la Boda Caribeña que surt a L'Estel,amb l'ex de Malras (los ricos tortosinos,no lloran)
Hi ha coses que per molt que t’hi esforcis, no poden ser. Els correbous a Tortosa no “lliguen” amb la seva manera de ser. Que no vulguin fer invents amb gasosa!
ResponEliminaEl mal gust d’algunes opinions, pel seu baix extracte, si que es poden considerar “vils”.
ResponEliminaPel sapo,ens veem a Vinaros
ResponEliminaPel McCalan,qui no vulgue pols...que no vaigue al Carib
Mira Emili, em pots dir el que vulguis, per això estem, però si pot ser contestam al que dic ( no com sempre, que simulant interlocució el que fas es dir la teva i no debatre ). L'única conclusió/afirmació que he tret ha estat després de llegir els comentaris anteriors al meu que, tret de Mc Calan que li ha pegat per l'humor, els altres, molt partidaris dels bous no semblaven. Si esteu d'acord que en altres llocs de les TTEE se'n facin, ho preguntava, i la conclusió que se'n fan a pobles dels voltants també sembla prou real.
ResponEliminaPer altra banda, tot sembla indicar que en general al territori hi ha una majoria que defensa/em els correbous o els bous en general ( independentment que ens agradin o no ), llavors constato/concloc/afirmo que es una mica sospitós que a Tortosa pugues existir una majoria en sentit contrari al del conjunt del territori que es el que pareixia despendre's dels comentaris que havia llegit.
Tu si que pots concloure que "Sempre llegeixes on no hi ha cap lletra". Podria ser, però atribueix-ho a la falta de cultura. Tots vius no podem ser, que hi farem.
Feia dies que anàvem massa be amb la interlocució.
Efectivament,Lisa Marie, per a qui encara no l'hagi vist:
plaça de bous
Ximo, com vaig dir fa poc en un blog ebrenc, m'ho tenen que demostrar científicament que a la majoria dels ebrencs els agraden els bous.
ResponEliminaJo no puc concloure ni aquesta afirmació, ni la contrària.
Si la majoria els agraden els bous, que hem de fer, el que agrada a la majoria?
Doncs que tornen les rateres a les montanyes, i la carretera de la Carrova estreta i amb conductor beguts com a taos, i que a les dones els tallin tot un pit quan tenen càncer, enlloc de fer una cirurgia neta i localitzada com es fa avui.
Que no canvien els temps? Que no milloren les costums? Que no hem deixat de ser uns bàrbars?
Perquè es feien toros a Remolins hem de defensar que se'n tornin a fer?
No, no he nascut a Dinamarca. Sóc nascut a Tortosa i en quaranta-quatre anys no he vist cap correbous a la meva ciutat, Que em diguin que és tradició...
Perdo,Emili,pero on has viscut els darrers 43 anys,a Finlandia,o pot ser com estaves de gerent al Consell Comarcal ja no recordes res de la teva vida anterior.Pregunta, 18000romantiques firmes son la majoria de Catalunya?
ResponEliminaA que venen ara les histories de la Carroba,les rateres,i el pit de les amazones,tas pres la pildora blava? Si vols fer punts per que et donen el lloc a les llistes,aquell que et negar Joan Sabate,n'oblides cobrirte el cap quan surtis al carrer,pots agafar un refredat,o una insolacio,cuidat.
Gràcies Lisa Marie pels teus savis consells. Que valent que ets des de l'anonimat, i que poc em coneixes.
ResponEliminaDeixant de banda temes personals, als quals no m'agrada entrar, el que si demano és una mica de memoria. Sobre el tema bous hi ha gran diversitat de posicions.
ResponEliminaPerò el que no es pot negar és la realitat. Els qui durant els últims 40 anys no ha vist bous a Tortosa, ha estat perquè no han volgut. Personalment, tinc bastant menys de 40 anys i recordo bous a la petja, al barri de la raval de la llet i plaça portàtil on actualment hi ha el col·legi del temple.
Finalment felicitar als qui heu organitzat la broma. Molt ben currada.
Gràcies lo tortosí, per recordar que no s'hauria d'entrar en temes personals.
ResponEliminaPerò concloure que amb aquestes poques ocasions on s'han vist bous (de fet, sí que recordo un any la plaça portàtil del Temple) vol dir que tenim tradició és erroni.
Quan jo era petit, recordo que el meu padrí em va portar en una ocasió a veure lluita americana al Pavelló esportiu de Tortosa. Avui a això li en diuen wrestling.
Em sembla que en van fer alguns anys a Tortosa, i si molt m'apretes, potser fins i tot boxa. Vol dir això que a Tortosa hi ha tradició de veure aquest tipus d'espectacles?
La tradició és una cosa vivencial i, potser vagi errat, però en el meu entorn personal de Tortosa, mai he percebut els correbous com un fet vivencial en els meus amics i coneguts.
En canvi, si em preguntessin si a les Tortosa hi ha tradició de caçadors (jo no en sóc), et contestaria afirmativament. És la meva opinió que no preten sentar càtedra. És el que fem aquí, opinar, per debatre, aprendre i enriquir-nos.
La propera reencarnació, o l'altra, igual em toca ser bouer, o torero, per això no m'acarnissaré en los que ara ho sou. Jo no ho soc, mai, que recorde, ho he sigut, i considero que que no s'han de fer bous a cap lloc del planeta, i si m'apreteu, consumir la seva carn.
ResponEliminaPerò, si la Lise Marie em promet que em portarà a les esquenes, amb el meu paquet fregant-li la galta, acceleraré la meva activitat kàrmica.
Mentrestant, recordeu, a les hemeroteques, les actituds i pràctiques professionals usuals dels nostres ramaders. Només cal posar el nom als cercadors.
Ah! Un record pels corre-estruços, següent pas evolutiu de l'espècie humana, que un ex-delegat del govern va organitzar al seu poble.
Tot ho comprem!
HI ha una línia dels defensors dels correbous que es basa en la tradició, com si la tradició fos un valor en sí mateix.
ResponEliminaEl més greu, és que alguns defensors de "la tradició", són gent d'esquerres. Sempre havia entés que la gent de dreta, era conservadora, perquè volia mantenir l'estàtus social i econòmic d'unes classes damunt d'altres, en base a la tradició. La continuïtat en la tradició era la millor garantia de que rés canviés.
Les esquerres s'han definit moltes vegades com a forces de progrés. Ja sé que les paraules limiten i de vegades enganyen, però el progrés porta implícit el trencament amb el passat i les tradicions. No cal que sigui un trencament rupturista, ja que també pot ser evolutiu.
Basar qualsevol cosa amb la tradició em sembla un argument intel.lectualment pobre, perniciós per la millora en la qualitat de vida de persones i animals, un llastre per a l'avenç social.
La tradició no és fe. La tradició s'ha de pasar pel sedàs de l'escala de valors. I defensar avui en dia que la tradició dels correbous encaixa en el sistema de valors del segle XXI em fa pensar que encara hi ha molt de camí per millorar la condició humana.
Al meu entendre hi ha un primer argument antropològic que fa del “bou” un icona, on es venera la seva força i que es remunta en els segles; probablement en la època grecoromana, de la mateixa manera que el foc en les seves diverses manifestacions, i que en la llera de la Mediterrània ha estat d’una influencia indiscutible. Es per aquest motiu que aquesta espècie de tòtem s’escampa per tota la península amb les seves variants.
ResponEliminaL’home com màxim depredador natural que es, sempre ha desitjat demostrar la seva superioritat front la brutalitat de la “bestia”, i sorgeix el repte.
Reconec que tant els pros com els contra sobre els bous son fonamentats i legítims, però com es que a Pamplona o a Andalusia no es plantegen aquest tema?
A Catalunya “la corrida” ja estava moribunda (que no els correbous), i ara el que s’ha fet amb aquesta proposta popular de llei es ressuscitar-la, i escalfar un debat estèril. I es que aquí “som mes papistes que el papa”, amb temes que ni la CEE s’atrevia a tocar, demostrant que hi han temes que com mes es remenen pitjor.
Particularment, mai em posaria a córrer davant d’un bou, però reconec que l’excés de reglamentació per voler regular-ho tot, normalment donen aquests resultats.
Agraeixo a Gustau la innocentada per poder donar la meva opinió al respecte.
Feliç Any Nou !
Punt i final,Si estimat Locelio,et portare on sigue i com sigue,em moro pel teu paquet de "Ducados"o son "Señoritas"?(Que la fuerza me acompañe)
ResponEliminaEfectivament la gent d'esquerres som propenses a defensar la "tradicio dels bous" pero es quels de deretes prefereixen un altre tipus de maltractament animal i no em refereixo a l'explotacio laboral,parlo de maltractar a les llangostes lliganli les pinces,com he vist a la centrica marisqueria inagurada recentment a la Plaça d'Alfons,per a quan una recollida de signatures?
Estimat Emili,en la meva joventut vaig ser "majorette"llavors vivia al Perello,despres quan venir a Tortosa i amb les meves dots amb la pilota (de Basquet)arribar a guanyar la Copa de la Reina(quins temps)jugo al tenis tots els dijous,ara estic muntant un grup amb l'idea de estrenar una zarzuela (La del manojo de rosas)l'any vinent,he demanat ajuda a l'Orfeo,als del Cor Flumine,em diuen lo mateix que tu,que a Tortosa no hi ha tradicio,jo em pregunto,i de que hi ha,em podries ajudar,tu que saps tant?
ResponEliminaLisa Marie, et diria l'aforisme de Sòcrates. Tú que ets tan polifacètica em guanyes en tot.
ResponEliminaMc Calan, estic prou, prou d'acord ( per no dir del tot, que t'ho creuràs ), incloc el fet de no haver corregut mai davant d'un bou o vaqueta.
ResponEliminaPer acabar de complicar-ho, si que voldria dir:
Que no es amb la historia, la memòria i els fets que van passar fa 300 anys que molts es basen ( principalment ) per reivindicar la independència de Catalunya?.
Es del tot obvi que el fet de ser un espectacle tradicional ( suposant que així sigui ) no dona dret a continuar amb ell si així es decidís democràticament. De la mateixa manera, el que no sigui una tradició tampoc hauria de donar dret a negar la possibilitat de fer-ho.
Quant a que un trencament pot no ser rupturista, "ja que també pot ser evolutiu"
torna-ho a atribuir a la falta de cultura, Emili, tu en sabràs més per les vessants sanitària i política, ara, jo diria que son sinònims, això de trencar sense rompre.....al menys en política sempre se'n havia dit reforma.
I això: reivindiquem-nos, també en política, pel que som, no pel que vam ser, sinó, amb la tradició, no evolucionarem i prendrem malt perquè ens trencarem/romprem i deformarem. O no, jo que se.....
Ximo, trencar i evolucionar no són el mateix. Et posaré dos exemples, un de cada tipus: La Revolució Francesa; la transició a la democràcia al nostre país.
ResponEliminaEl reformisme és un moviment centrista (més aviat de centre dreta) que promou reformes graduals de la societat.
Per tant ruptura i reforma no són sinònims.
Ximo, comparar un espectacle com els bous amb la consciència política d'una col.lectivitat no em sembla massa acurat
Efectivament Emili; de tal ,manera que poden haver reformes que “merezcan palos” i ruptures que ”merezcan besos”...
ResponEliminaT'has fet un garbuix, Emili, recorda el que em vas dir que llegia on no hi havien lletres, pos be, tu mateix.....jo he dit que el que son sinònims son trencament i ruptura, precisament, quan tu deies "No cal que sigui un trencament rupturista, ja que també pot ser evolutiu". estaves contraposant ruptura a trencament.
ResponEliminaNo comparo categories, comparo apel·lacions a les tradicions, historia, costums etc.
ximo quina obsessió que tens amb la independència de Catalunya !
ResponEliminaEstic amb Emili, mai he vist bous a Tortosa pero si els he vist a Roquetes, Amposta, Sant Jaume ... potser és l'efecte capital ? Vull dir, potser segles enrera si que era tradició i es va abandonar per no semblar "de poble".
Jo sóc anti-corridas però no veuria malament modificar-les com a Portugal. Però els fanàtics dels bous són tan radicals que mai ho acceptarien, em sembla.
Remolins,el Rastre,la Petja,Campredo...que pot ser son Pandora? Tambe dien el mateix dels "Cossoiris" que eren de poble.
ResponEliminaSocrates,surt a DEC,o es un novio de JorgeJavier?
Ximo tens raó, no ho havia expressat bé allò del "trencament rupturista". Volia dir "canvi rupturista o evolutiu".
ResponEliminaPerò de Cossoiris si que n'he vist a Tortosa-centre. Hi ha tradicions que es poden recuperar si al poble li interessa. Per exemple els Correfocs que fa 30 anys no existien.
ResponEliminaVolem bous!!
ResponElimina