Les Terres de l'Ebre ja tenen a punt una resposta unitària a la sentència del Tribunal Constitucional, en defensa de l'Estatut i també de la creació de la vegueria. El delegat de la Generalitat, Lluís Salvadó, ha promogut un acord amb els partits, les institucions i els sectors socioeconòmics del territori, que es traduirà en una pancarta pròpia a la manifestació de Barcelona.
La presència específica i unitària dels ebrencs a la manifestació d'aquest dissabte a Barcelona es traduirà en una pancarta pròpia, que recollirà el lema «Les Terres de l'Ebre som vegueria». En els pròxims dies es concretarà l'emplaçament que els representants del territori ocuparan en la manifestació convocada per Òmnium Cultural. Així, els encarregats de dur la pancarta seran els representants dels partits polítics i de les institucions que donen suport a la vegueria, i que dilluns es van reunir a la delegació de la Generalitat a Tortosa. En la reunió van participar-hi representants de forces polítiques (CiU, PSC, ERC, i ICV), d'alguns sindicats (UGT, CCOO i USOC) i del teixit empresarial de les Terres de l'Ebre, així com de la Cambra de Comerç de Tortosa i del sindicat agrari Unió de Pagesos. Com ja havia anunciat el delegat de la Generalitat, Lluís Salvadó, l'objectiu era articular una resposta del territori «conjunta, clara i contundent», que servirà per mostrar el rebuig del territori a la sentència del Tribunal Constitucional.
De fet, cada vegada és més probable que la sentència sobre l'Estatut dificulti el desplegament de la llei de vegueries i el reconeixement institucional de les Terres de l'Ebre. Així, els preceptes de l'Estatut sobre la reordenació territorial de Catalunya seran reinterpretats amb els «restrictius fonaments jurídics que imposa el Tribunal Constitucional», ja que només acceptarà les vegueries si aquestes es corresponen amb les actuals províncies, les quals no es podran dividir. Salvadó aposta per buscar una «solució per reconduir» la situació, i creu que una resposta contundent a la sentència farà «més fàcil trobar vies alternatives».
Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 07-07-2010 Pàgina 9
Foto: Generalitat de Catalunya
Em sembla perfecte. El que cal és fer territori. Som una nació, però també una identitat.
ResponEliminaPodem ser una nació, però, dintre d'ella som tots iguals?
ResponEliminaPodem ser, perfectament, una caca de nació si el menyspreu històric no canvia i no tenim les mateixes oportunitats els uns que els altres.
Com ara passa.
No parlarem d'autopistes ni de trens, no.
I no toco lo de l'aigua, ni les nuclears, ni la llum, universitats, despoblament, serveis, etc.
Estic dolgut amb aquesta Catalunya menyspreadora.
m'alegro molt que les Terres de l'ebre tinguen una proposta unitària de tothom,
ResponEliminasegur que si tots anem a una serà molt mes fàcil demanar les autopistes i trens que ens fan falta o plantar cara davant les intencions de que siguem el "rebost" d'aigua i energia o l'abocador de la merda de les grans ciutats o dels residus nuclears
dissabte tots a Barcelona!!!!!!
Si cataluya és una nació, les terres de l'ebre són una regió de la nació catalana (l'antic marquesat de tortosa)
ResponEliminaENDEVANT LES AXES I CAP A LA MANI!!
Us afanyeu de seguida a proclamar una suposada "personalitat" de les TT.EE. però aquesta definició es molt abstracta, alguns diuen el marquesat de Tortosa, i aixo algú sap el que és/era? Algunes veus de la Ribera no volen pertànyer a la vegueria, a Amposta tampoc volen saber res... Perque proclameu una cosa suposadament del territori, però només té interès purament localista?
ResponEliminaPreocupeu's més de la nació Catalana, de la llengüa catalana o del Castor i el Cementiri Nuclear i menys de divisions terriotrials que no sabem l'utilitat i que a la resta de Catalunya es en el que menys pensen.
Tot està relacionat Endavant.
ResponEliminaLa definició territoral és, dalt baix, la de les terres que va "conquerir" R.B.IV. L'antic regne taifa. De Marca, frontera, marquesat. Tanmateix que el de Lleida, conquerida després. Terres que RBIV es va quedar a la "faldriquera" i li va escatimar al Comptat. Amb elles va negociar i les va incloure en els pactes amb Ramir I d'Aragó. Li va deixar a Petronil.la, sa dona, en morir, i aquesta li va deixar a llur fill Alfons II d'Aragó qui, en el seu testament, les va denominar com Cataluna, potser la primera referència escrita del nom de la futura nació.
D'aquí a la divisió provincial, guerres a banda.
Lo servatge de la gent de l'Ebre, i del Segre, primer al Compte, no al Comptat, i després al Rei d'Aragó, ha esdevingut secular, incloent-hi el servatge al Rei Espanyol.
Curiosament, els territoris de la Marca de Carlemany, la "Catalunya Vella" han sigut rebedores dels tributs de la gent de l'Ebre-Segre.
La continuïtat d'aquest servatge, ja català ampliat, la trobem a les nuclears, cementiris de de tot, molins, embassaments, subdesenvolupament dirigit, emigració constant, baixa educació, etc.
Aquest tracte menyspreador des dels llocs de poder és el que ens fa diferents encara a la resta de catalans per residència.
La nació catalana te dues velocitats i nosaltres, territorialment, estem a la cua de la segona.
Per això reivindico que si som nació, ho siguem tots a la mateixa "velocitat", amb iguals drets.
No que per dir-me Girona província pugue escaquejar-me de tèrmiques, nuclears i eòliques ja que els serfs ebrencs i lleidatans les aguantaran totes. Seguiriem.
Vegueria?
O primer reforma constitucional?
Si no, el que tindrem, si arribem a tindre, només serà una descentralització administrativa que no política.
Més del mateix. Funcionaris que no poder ni representació real.
Compte el que diem perquè igual no significa el que pensem que diem.
Es molt comú en moments d’exaltació patriòtica apel•lar al cofoisme identitari i a les mes variopintes expressions , però a pesar de tot la manifestació del dia 10 a Barcelona ha de tenir un sol lema que sintetitzi i a la vegada aglutini la voluntat majoritària d’un poble.
ResponEliminaEs per aquest motiu i d’altres, que no trobo adient ni oportú portar altres consignes que no siguin les prèviament establertes pel convocant ( en aquest cas Òmnium Cultural), dons es corre el risc que aquesta manifestació es converteixi en un “poti poti” reivindicatiu on cadascú digui la seva.
En definitiva, trobo molt poc encertat que aprofitant la esmentada manifestació, el nostre Delegat Senyor Lluis Salvadó i Tenessa, hagi tingut el poc tacte d’incloure pancartes que desvirtuen l’essència de la mateixa.
Un exemple que il•lustra el que dic, fou aquell que a la mort de la seva dona va anar al periòdic a posar l’esquela on posava:
ResponElimina“Fulanita de Tal i de Tal mori cristianament el dia dd-mm-aa a la ciutat de Tal
Els seus afligits marit, fills, nebots, i amics us demanem una oració per la seva anima.”
(Es ven Nissan micra en molt bon estat, telèfon 999999999).
I es que hi han decisions politiques desafortunades que no es poden prendre sense pensar una mica, dons son poc serioses i estan totalment fora de lloc i de qualsevol mínim protocol .
ResponEliminaUn polític hauria de saber que les formes també son importants i no fer Pasqua abans de Rams, dons cada tema te el seu tempo i ocasió adient.
Al darrere d’aquestes actituds populistes s’amaga moltes vegades impotència, dèficits, incompetència, i pors (temors) de no esser titllat de passivitat acomodatícia. La qüestió es fer alguna cosa, i d’aquesta manera any rere any es fa bullir l’olla i les coses segueixen igual o pitjor.
Jo penso igual, que la pancarta de Salvadó està totalment fora de lloc, anem a defensar la nació, no la seva cadira, que deixi de vendre fum el Salvadó, ara li ha tocat empassar-se el xampany i les pastes, i per aixó té que donar la nota a la manifestació, que representarà la pancarata alli? res, fer riure.
ResponEliminaI pel que dies tu Nobody, quin són els limits de la taifa, no estan documentats a cap lloc, són històries que la gent es treu de la màniga, igual que la suposada tribu dels il·lercavons, són cabòires de pol´tics per enganayr la gent. Com la història que contes de Peronella i Ramon Berenguer IV. Pots donar-me fonts serioses per demostrar aixo. o també es propaganda per confondre la gent? Que se sapigui el Comtat de Barcelona i Aragó es va traspassar íntegre i no a parcel·les com dius tu... I Ramir I ja feia més de 50 anys que estava mort i era l'avi de Peronella, per tant no pinta res en aquella època.
Reconec que està mal posat, efectivament el sogre de Ramon B.IV és Ramiro II.
ResponEliminaSi et semblen bé les referències:
http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=246&path=1457&forma=&idBusqueda=22&presentacion=pagina
I el mapa del marquesat http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=246&path=1457&forma=&idBusqueda=22&presentacion=pagina
Llengues pre-romanes i esbos del mapa alctual de les autonomies.
Em manca posar enllaços però estan per la xarxa.
És curiós com passen els anys i les coses continuen canviant poc a poc.
Eh Company no puc obrir els links, no puc vore res, si es una cerca que has fet des del teu ordinador no la puc obrir jo!
ResponEliminaEn tot cas les llengues pre-romanes, iberes, etc... i la llengua que parlem ara...Doncs hi ha gent que vol veure paral·lelismes.... es molta imaginació!