Pregó de la XV Festa del Renaxiement, a càrrec de Ramon Cardús

Alcalde, regidors, autoritats, senyores i senyors,

En primer lloc voldria agrair que m’hagueu concedit l’honor de ser el pregoner de la quinzena Festa del Renaixement, que es suma avui a la dignitat de ser-ne el president d’honor.

Poques persones poden dir que han vist realitzats un dels seus somnis, un somni compartit i que afortunadament fa temps que podem dir que és el de tota una ciutat. Jo tinc està sort, i em permetreu que en presumeixi. Aquest somni, com tothom podeu imaginar és la Festa del Renaixement.

Com ja sabreu, la Festa, com a projecte, va sorgir a conseqüència d'un treball que estava duent a terme com a President del Consell Comarcal del Baix Ebre.

Ho recordo novament per que vull fer esment del paper que hi va tenir els senyor Jesús Massip, amb qui em vaig posar en contacte per tal de dissenyar un escut que representés la nostra comarca. La recerca històrica que va fonamentar aquest treball va posar a les meves mans un petit quadern que, datat l'any 1544, descrivia i enumerava les forces de defensa de la ciutat de Tortosa en època de Carles V.

El referent històric, ric i descriptiu, que oferia aquell document, i la certesa que n'existien molts d'altres, es va configurar com a projecte incipient del que avui coneixem com a Festa del Renaixement.

L'experiència d'altres ciutats europees posava de manifest que la recuperació del passat a través d'activitats lúdiques havia fet possible la promoció econòmica i turística d’altres territoris. Vaig veure clara l’oportunitat per a Tortosa, convençut de la necessitat que teníem d’endegar un projecte ambiciós i de futur.

Per a que una visió com aquella es convertís en una realitat, en la Festa que és avui, calia no només definir un projecte amb objectius clars, sinó un projecte agosarat, ambiciós, que sorgís de la voluntat d’anar més enllà del que la raó i el nostre entorn ens deien que estava al nostre abast.

I així, la Festa va nàixer un plujós més de maig de l'any 1996 amb uns objectius que en van determinar el disseny i que avui continuen essent punt de referència: la creació d'un producte lúdic i cultural de qualitat, basat en un referent històric rigorós, i una oferta d'espectacles gestats i produïts en bona part per la mateixa organització, amb la finalitat de promocionar turística i culturalment la ciutat, com també de reactivar l'economia i l'associacionisme.

Per a fer possible la gran Festa que avui tenim van caldre per part de tots els implicats en el projecte, grans dosis de complicitat, de confiança en el projecte, de treball, d’esforç, de creativitat, de participació, d’amor a la nostra ciutat i al territori i sobre tot d’il·lusió, matèria primera amb la que, no hem cansaré mai de repetir, és construeix la nostra Festa.

Avui toca, i vull, donar les gràcies a totes i a cadascuna de les persones que han fet possible la Festa, agrair a tota la ciutadania que, en definitiva, li va donar legitimitat. Fer una llista dels agraïments m’és impossible, seria interminable però em permetreu que faci una menció a l’Ester Galindo i a la Núria Segarra amb qui vaig compartir especialment treball i il·lusió.

L’equip amb el que varem iniciar la Festa va haver d’enfrontar-se al repte de convèncer que era possible, i ho vam fer a través de l’emoció que provocava la descoberta de la ciutat amb una nova i màgica mirada, que oferia la imatge d'una ciutat poderosa i orgullosa dels seus símbols.

Consolidada la Festa i amb un creixement i un èxit espectacular, podem dir que està al nivell de les més importants d’arreu d’Europa. Però, com en tot projecte que es viu, l’evolució ha de formar part dels objectius. La Festa i el nou equip que avui la du a terme s’enfronten ara a nous reptes.

Cal tenir molta cura, l’èxit no deixa de tenir els seus riscos, cal buscar formules de renovació que mantinguin vives les expectatives de ciutadans i visitants, i que a la vegada, facin viable la necessària sostenibilitat de la Festa.

Imprescindible també, és vetllar per mantenir allò que ha estat primordial en ella: la màgia, la capacitat de captivar des de la autenticitat i el rigor històric, que sempre li han conferit l’estudi de l’època; l’esdevenir singular de la nostra ciutat i de la gent que hi viu; i la divulgació de l’essència dels nostres referents històrics.

Cal no perdre per tant el que dona veracitat i versemblança als nostres actes i cerimònies. No s’ha d’oblidar que la Festa és una recreació històrica no una representació.

La Festa, més enllà de difondre la cultura, ha de ser un instrument per potenciar que la pròpia ciutadania en generi. Ha d’afavorir la participació real, creativa i transformadora, amb l'objectiu de fomentar la presa de consciència i de responsabilitat quant al seu passat, el present i la construcció del seu futur.

Penso, i tinc el convenciment sincer que aquests principis han estat els que han conferit credibilitat a la Festa en el passat, que són la base inequívoca de gran part del seu èxit present, i els que necessàriament l’han de fer perviure en el futur.

Amb la il·lusió intacta d’aquell 31 de maig de 1996, us encoratjo a seguir treballant, a seguir participant, a seguir gaudint i somiant amb la Festa del Renaixement.

Moltes gràcies i bona Festa!

Ramon Cardús Llatse
President d’Honor de la Festa del Renaixement