Pregó de Vicent Beguer per a les festes de la Cinta 2010

En primer lloc, gràcies al Sr. Alcalde, el Sr. Ferran Bel, per haver-me invitat a fer el pregó de festes de la Cinta, especialment per les paraules en que ha tingut a bé presentar-me.

El meu mèrit principal és el d’haver estat elegit alcalde el 19 d’abril de 1979, extensible a tots els que anaven a la meva candidatura, igualment als regidors que em van votar aquell dia –malauradament alguns ja despareguts- i a aquells ciutadans que varen creure en un projecte per una Tortosa gran i de tots. Després encara vaig ser alcalde fins a 1995. Setze anys ja és una etapa llarga en la vida d’una persona i d’una generació; encara que molt menys en la història d’una ciutat bimil.lenària com Tortosa, Dertosa, possible Ilercavonia.

Bé, estava jo fa uns dies meditant sobre els 16 anys d’alcaldia i els altres que vaig estar al senat, pensava sobre tot en Tortosa i en les terres de l’Ebre, recordava l’arribada, no fàcil, de la democràcia a Espanya amb les eleccions del juny de 1977, la democràcia municipal des de 1979, l’estatut i les eleccions autonòmiques de Catalunya de 1980, estava amb aquests pensaments caminant voltant la llotja, aquí al parc, quan vaig veure una ombra –o m’ho va semblar- que em cridava en veu baixa.

..Hola! - em va dir.

..Hola! - li vaig contestar descuidadament; no estava segur si em parlaven a mi.

..Què està pensant?

Sense saber si parlava amb algú amb cos i ànima o m’estava aventurant a parlar sol, m’atreví a dir:

.. Estic agafant idees per a fer el pregó de festes de la Cinta, lo dia 28.
La resposta d’aquella veu fosca, d’home, amagada entre ombres, que pot ser em parlava des de darrera un arbre o entre els nanos i gegants, em produí un salt al cor:

..Jo l’ajudaré - em va dir.

..I vosté, qui és? -li vaig respondre pensant que la conversa s’allargava massa, que s’estava fent fosc i convenia escampar la boira i anar a cercar inspiració a un altre lloc; potser a la muntanya prop de Mig Camí mirant cap al port, disfrutant la posta de sol, tots els dies diferent, sempre esplèndida.

.. Jo sóc Cristofor Despuig i Pinyol, fill de Pere Joan Despuig i Francina Pinyol, nascut el 1519, casat amb Marianna Curto, pare de 3 filles. Conec aquesta ciutat, puix ho podeu comprovar si heu llegit “Los col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa”, que vaig escriure l’any 1557.

Jo no sortia del meu astorament, m’havia quedat gelat, però ell seguí:

.. Sé que he tingut influència en la literatura del Renaixement i que a la meva ciutat sóc personatge reconegut fins i tot amb un carrer:

..I un Gegant amb el seu nom - m’atreví a dir.

.. Ja en parlarem d’això – continuà-. Soc amic dels Oliver de Boteller. Les meves 3 filles, totes casades, han estat apadrinades pel mateix vescompte de Castellbó, Lluís Oliver de Boteller i els seus dos fills Onofre i Marianna . Més us dic, soc consogre de Joan de Aldana, el capità tortosí que tantes gestes militars va realitzar al servei dels virreis de Nàpols i de Sicília. Ell personalment va fer presoner al rei Francesc I de França a la batalla de Pavía. Doncs bé, Marianna Curto, que després es casaria amb mi, va ser la padrina de boda de Joan d’Aldana amb Magdalena Amic, filla del prestigiòs jurista Joan Amic. I sóc consogre d’Aldana perquè com entendreu una filla meva es va casar amb un fill seu.

..Ja veig que vosté és no solament una persona reconeguda i apreciada a Tortosa, sinó que a més a més, està ben relacionat amb el poder – li diguè amb gosadia.

I ja amb la confiança d’estar parlant uns minuts amb el cavaller, li vaig preguntar: Però com és que vosté està a Tortosa a l’agost del 2010, i no està en el més enllà, si fa més de 400 anys que és mort?
..Ara li diré. Jo, com a tortosí il.lustre i perdone la petul.lancia, Sr….
…Beguer, Vicent Beguer - vaig dir-li.

..Doncs jo, Sr. Beguer, com a tortosí de família noble que sóc, vaig ser educat en obres militars, en dançar, però també en llegir llibres de totes històries, m’he preocupat per conèixer, per saber, he estat procurador municipal, i també procurador general de la baronia de Carles i Alfara per la ciutat de Tortosa. Per tant, després d’escriure un llibre on parlo de Tortosa, de la llengua catalana, de la Corona Catalana-aragonesa, de Ramon Berenguer IV, del Principat de Catalunya, de les valeroses dones tortosines, de l’església, del bisbe, fins i tot del Papa…, després de tot això no me’n podia anar del tot. Així és que he vingut de quan en quan.

-Jo l’escoltava i ell seguí parlant-

.. Amb motiu de la guerra dels segadors, al 1640 per donar suport a Catalunya contra Felip IV i el Conde-Duc d’Olivares que ens atropellaven i vexaven .No vaig tornar fins la guerra del francés, per ajudar-vos, encara que van ser la Mare de Déu de la Cinta i la Verge de la Providència, de Mig Camí, les que us van salvar de moltes morts.

..I no volia tornar –seguí Despuig- perquè veia que com més passava el temps, més embolicat estava el vostre país, barallant-vos uns contra els altres. La meva influència era poca. Però des de que vareu aconseguir la democràcia el 1977, penso que Espanya anirà sempre endavant, que el Principat de Catalunya tornarà a ser exemplar i que Tortosa, a la que tant estimo, serà capdavantera, volguda i respectada . Des de que celebreu les festes del Renaixement encara em resulta més fàcil vindre, perquè entro al cos del gegant que en el meu honor vareu construir, surto d’ell quan em sembla, i el dia següent de la Cinta, torno al més enllà. He satisfet la vostra curiositat, Sr. Beguer? Permeteu que us ajude?

Passat l’ensurt inicial, jo ja havia agafat confiança. Ja em creia que aquella ombra, no sé si amb figura humana, era el cavaller Cristofor Despuig, i que em podia ajudar. No m’havia passat mai res semblant. És cert que en circumstàncies difícils rebem ajut de Sant Antoni o d’algun altre sant, o d’algun avantpassat. Despuig i Pinyol, ah! els Pinyol vaig pensar, pot ser sí. El meu oncle Manuel m’haguès tret de dubtes .

 Continuant amb la conversa em vaig atrevir a dir-li:

.. Però vosté coneix bé la Tortosa actual, cavaller?

.. Bueno, pot ser ens podem ajudar de l’un a l’altre –afegí Despuig- però no es faci moltes il.lusions que sempre dono un tomb per la vegueria, el que ara n-hi dieu Terres de l’Ebre. Jo us dono un cop de mà en el pregó i vos m’ensenyeu la Tortosa moderna, que en l’escàs temps que em deixen els desfiles del Renaixement no he pogut conèixer a fons.

..Fet –li vaig dir ans de que es repensès-. El dia 28 d’agost és el pregó. Estaran les pubilles i pubilletes, més de 100. Representen a associacions de veïns, entitats, barris, pedanies, Jesús, totes amb els seus presidents... No hi faltarà el Sr. Alcalde, la Corporació municipal. És un acte on hi va molta gent, pares, mares, iaios..És un compromís, i tot al centre del parc Teodor González, aquí mateix , que es va fer fa més de 100 anys al que era el “Mas dels titos”, i ara està molt bonic. Teodoro González i els seus germans van començar la ciutat moderna…

..No seguiu – m’interrumpí Despuig - que de la Tortosa contemporània no en sé molt, però si la meva rèplica en gegant està vivint aquí a la llotja, al parc Teodoro Gonzàlez, lo menys que puc fer és conèixer on visc.
..Jo volia parlar de la Tortosa actual –vaig seguir- sobre tot de la democràcia cap aquí, del que hem fet, d’on estem, d’on hem d’anar. Ens trobarem davant de molta joventut i els he de dir que no sempre hi han hagut les comoditats i els serveis actuals, que la ciutat i els barris no tenien carrers amples, ni aigua corrent, ni llum. Que això s’ha fet amb l’esforç de generacions, que pot ser ara estem en temps difícils, però que amb el treball, el món i Tortosa han avançat i que el futur…

..A mi no em vingueu amb històries - m’interrumpí Despuig. Tot això ja ho sé i no us dic que no en parleu, però heu d’explicar d’on venim per a saber on voleu anar. Per exemple, si jo sóc famòs per haver escrit els col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa, es podria saber també que vinc de la nissaga dels Despuig, dels que el meu avantpassat Roger, lluitant per al Comte Ramon Berenguer IV va escalar i penetrar al castell de la Suda, i el comte li va concedir el castell i el lloc de Paüls. I Macià Despuig que va participar al Comprimís de Casp i al Concili de Constança com Embaixador d’Alfons V, i va acompanyar al Rei a la conquesta de Nàpols. I Bernat Despuig –seguia parlant el cavaller- que va ser gran maestre de l’Orde de Montesa i Sant Jordi d’Alfama i embaixador davant del Papa, enviat per Ferran el Catòlic.

..Prou cavaller - li vaig dir mig enfadat -. L’estem honorant pel Renaixement, i és possible que no ens haguem estudiat tal com caldria la seva obra i el seus familiars, però ara estem a les festes de la Cinta, i com li he dit abans estaran la Reina i la Reina infantil i les pubilles i segurament voldran que parlessem de les festes o de la Mare de Déu de la Cinta que és la patrona de la ciutat. La familia Despuig avui no toca.

..Jo també tinc veneració per la Mare de Déu de la Cinta, i per Santa Candia que vostès han oblidat -diguè Despuig-. Però sàpigue que de Castella i de molts altres llocs de tota Espanya venien per demanar a la gloriosa santa Candia de curar diversos mals i per la intercesió d’ella es curaven de lletges malalties.

..Bueno, estem aquí per parlar del pregó, de les pubilles a les que haurem de posar l’Orde de l’atxa, Sr. Despuig -, vaig insistir……

..Cavaller Despuig – replicà-. Li recordo, va afegir, que si el dia 28 d’agost posen l’atxa a unes eixerides xiquetes, serà perquè al meu llibre vaig recordar la proesa de les dones tortosines. Los saguntins i numantins eren famosos per tot el món, perquè sempre mos recordem més de les desgràcies. I si jo no ho haguès recordat als meus col.loquis, el dia 28 les pubilles i pubilletes i tothom que estiguès al parc, tindrien que aguantar el discurs de l’alcalde i el de vostè, sense fer un acte tan bonic com posar-los l’Orde de l’Atxa a les pubilles en reconeixement del mèrit de les dones tortosines en la reconquesta de la ciutat. Ja veu com gràcies a mi, s’ha recuperat una tradició que enalteix a Tortosa i a les seues valeroses dones .

..D’acord cavaller, Però m’agradaria que coneguès una mica la Tortosa modernista, podriem anar demà a veure el mercat restaurat fa pocs anys i l’escorxador ara convertit en museu, casa Brunet seu de la Cambra de Comerç, casa Pallarés, casa Grego ….. Podriem allargar-nos-hi, perquè el modernisme va tenir a Catalunya, i a Tortosa en concret, un desenvolupament molt important.

..Un altre dia m’agradaria sortir de la ciutat - digué Despuig - i anar al port, lloc per caminar i fer salut. I un rato passejar pel riu Ebre font de tanta riquesa. Per aquestes muntanyes properes hi havia molts porcs salvatges, cabres monteses, cabirols, ginetes, texons, gats cervals, esquirols, llebres… I tampoc hi mancaven llops i raboses. I garces reals, esplugabous, alcarabans i àguiles i falcons.

Despuig va continuar:

..I havia sentit dir que a la Vall d’en Rubí s’hi trobaven robins, esmeragdes, jaccins i granats.

..Veig que sabeu molt d’aquestes muntanyes, encara que pedres precioses em sembla que no n’hi han hagut mai - vaig dir-li.

..Pot ser no - contestà el cavaller- però ben bé puc dir-li que vora la font Sendrosa s’hi troben la major part de les herbes que han de menester los apotecaris, com la salvia, l’eufrasia, la sarsaparrilla, l’herba escursonera i moltes altres.

..Seria els apotecaris del seu temps perquè al segle XXI…- m’atreví a dir-li...

Vostè què sap de medicines -, va continuar Despuig - I al terme de Carles hi ha castanyes, pi ver, roure, carrasca, grévol, teix, boix, ginebre, sabina. I els bolets que s’hi crien: rovellons, pebrassos, robiols, búferes, i ¡mataparents!. I no li dic de peixos al riu ni de fruiters, que la riquesa d’esta terra és immensa.

..Bueno, jo pensava que vostè, cavaller, volia saber coses de la modernitat. Pense que estem a la vora del pont del Mil.lenari, que és una gran obra d’enginyeria, i tenim aquí al costat el teatre auditori que porta el nom del musicòleg tortosí Felip Pedrell on s’hi fan moltes actuacions i obres de teatre, concerts. Fins i tot és conegut a l’estranger… I també tenim un Pavelló Firal, i polígons industrials, s’està restaurant el casc antic, i aquí al costat estan construint un pàrquing…

..Massa cotxes - interrumpí Despuig.

..Sí, però són útils. Pense que si vostè, que veig que té devoció a la Mare de Déu de la Providència, vulguès visitar-la, suposo que a la seua edat no podria anar-hi caminant , en canvi en cotxe en uns minuts ens hi allarguem.

..Sí que m’agradaria -reconegué el cavaller - i li podriem cantar uns Goigs.

..Ho farem, encara que si explico esta conversa al pregó, pot ser les pubilles i les pubilletes no sapiguen el que són los Goigs - vaig contestar-li.

..Què em diu - s’enfadà Despuig-. Una tradició tan bonica s’ha perdut?

..No del tot. A l’ermita de Sant Julià a Alfara de Carles els vaig cantar no fa gaire, i també es mantenen a altres llocs.

..Em deixeu més tranquil, perquè com sabeu sóc senyor de Carles i no voldria que al meu territori es perdès tan santa i poètica tradició. No oblideu que un poeta tan reconegut com mossèn Cinto Verdaguer va escriure goigs a la Mare de Déu de Montserrat i el nostre Mossèn Tomàs Bellpuig els va fer també a la Mare de Déu de Montserrat de la carretera Simpàtica, a la de l’Aldea i a la de la Cinta. I el gran poeta tortosí del segle XVII Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, va escriure goigs a Santa Bàrbara, a la Mare de Déu, a Sant Miquel…I a Tortosa hi han goigs també a la Verge dels Àngels a l’ermita de la Petja, i a l’ermita de Solicrú, que la van destruir els francesos . Tot això ho ha d’explicar a les pubilles al pregó, perquè cantar goigs és una tradició pietosa i poètica que estimula la germanor.

..D’acord, però es tractava de que jo li expliquès també les novetats de Tortosa. Les mateixes ermites de Mig Camí i del Coll de l’Alba estan restaurades, tenim Exposició permanent a la Catedral, s’està construint un nou edifici universitari a Remolins, delegacions de la Generalitat…, la ciutat no s’adorm i d’aquesta crisi que hi ha a tot arreu segur que ens en sortirem. Vull que ho veigue, cavaller.

..Sí, sí,- em reconegué -. Però demà anirem primer a cantar-li goigs a la Mare de Déu de la Providència, després al Coll de l’Alba i així contents i ja purificats, donarem un tomb per la ciutat. Ah! I a la Mare de Déu de l’Aldea. A què no ha cantat goigs a la Mare de Déu de l’Aldea amb aquella tornada que deia!
..Mare de Déu de l’Aldea,

Salveu i engrandiu Tortosa
..I amb aquelles estrofes tan boniques, també de Mossèn Bellpuig, que els hi podria ensenyar a les pubilles:


Als deserts de la ribera

Vostra imatge va florir

damunt d’un coll d’olivera

que és l’arbre més tortosí

Veleu sempre dolça Mare

sobre tots los vostres fills

Vostra santa mà els ampare

Nit i dia en sos perills,

Feu-los d’honradesa espills

I infoneu-los fe ardorosa.
Mare de Déu de l’Aldea

¡Salveu i engrandiu Tortosa!

Dites amb força aquestes últimes paraules, Despuig desaparegué entre els gegants de la llotja.

Al dia següent…, perdonen Sr. Alcalde i Corporació Municipal, s’ha fet una mica tard, la Banda Municipal i l’Orfeó tortosí estan esperant, i ja no em queda temps per fer el pregó. Resumim-lo: El missatge de Despuig, ENGRANDIU TORTOSA.

Tortosins i tortosines, ¡molt bones festes!