Tortosa desaprofita la visita de Benet XVI per promocionar les garrofetes del papa

Mig miler de persones de les Terres de l'Ebre i de la resta de la diòcesi de Tortosa acudiran aquest diumenge a Barcelona, amb motiu de la visita del papa Benet XVI per consagrar el temple de la Sagrada Família. El bisbat tortosí ha organitzat una peregrinació diocesana que haurà de sortir a dos quarts de sis, ja que els actes a Barcelona començaran a les deu del matí. Segons el bisbat, 25 capellans i 20 laics ebrencs podran seguir la concelebració a l'interior de la Sagrada Família, mentre que la resta hauran de fer-ho a través de les pantalles gegants de l'exterior. En canvi, s'està perdent l'oportunitat de promocionar les garrofetes del papa, un producte típic de Tortosa. Per què ningú ha pensat en fer garrofetes-souvenir, amb la imatge del papa Benet XVI, tot aprofitant la seua visita a Catalunya? Per què s'han inclòs els panellets en el menú que menjarà el pontífex, i ningú ha fet res per introduir també les garrofetes del papa?

Les garrofetes són unes pastes dolces menudes i seques que, segons la tradició, van ser creades al segle XV per alleugerir els dolors estomacals de Benet XIII, el Papa Luna, i van contribuir a la seua longevitat. Són de color groc i tenen forma de petites garrofes, i destaquen per la seua lleugeresa, ja que per dins queden buides. Les garrofetes estan fetes de farina, ous, sucre, essència de llima i sagí o llard. Segons destaca la Gastroteca, són un producte amb un valor energètic elevat. El seu component principal són els hidrats de carboni, la qual cosa les fa aptes per recuperar l'energia gastada durant l'exercici.

Al web de l'Ajuntament de Tortosa hi trobem la llegenda que explica l'origen d'aquests dolç tradicional:

Era tal la delicada salut del Papa Nostre Senyor que tenia l’essophach tan cremat del metzines que no podía pahir ni assimilar cosa que no fora aliment fi et delicat, pos tenía perill que no së li ensenquessa en llaga viva tota la entranya.

Diu la llegenda que des de Penyiscola estant, va ser visitat per un phisich en nedicina, que recomanà al pontifex la ingestió d'un aliment concentrat a base de farina de blat, ou, i sucre: ... varen cridar a un entenimentat en qüestions de cuina et no va saber arreglar l'aliment sense ser pesent per tan malparat l'estomech (...) enterat un tortosí de Bithem que havía tal problema va estudiar el cas et va presentar-se a Peñíscola tot dient que tenía la solució al problema, la qüal, va dir, era tan sols qüestió de pujar l'ou ben batut et mentre pujaba posar-hi sucre, et llet, et pharina de blat et posar-ho al phorn. Dit el fet ho va fer-ho davant del phisic et este va donar-ho com a bó et desde aquel dia el Papa va poder alimentar-se et va viure noranta et tres anys.