La coincidència de la diada de Sant Jordi amb la precampanya electoral va provocar, aquest dissabte, que la cèntrica plaça de l'Àngel de Tortosa s'omplís d'activitat política. Una gran vela del PSC compartia espai amb un estand, també força gran, de CiU, cosa que va fer que Joan Sabaté i Ferran Bel estiguessen competint per un mateix públic. A la vela del PSC és on hi havia més activitat: a més de rebre els tradicionals punts de llibre i roses de paper, la gent podia omplir les butlletes per al sorteig de la mona del PSC, que durant les últimes setmanes s'ha exposat a l'aparador de la pastisseria Pallarès. A banda, els més menuts rebien un ou de xocolata amb l'embolcall del PSC, i un avió de cartró fet amb les pancartes reciclades de la campanya de José Montilla del passat 28-N. Mentrestant, els més grans rebien una edició especial d'una versió reduïda del poemari 'L'obra rogenca de la lloba', de Gerard Vergés.
A la parada de CiU donaven punts de llibre, el programa electoral de Bel, bolígrafs i paquets de post-its amb l'anagrama de la campanya 'Ferran Bel per Tortosa'. D'altra banda, just davant de l'espai de CiU, hi havia la paradeta de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que venia per primer cop el seu cd-llibre sobre els 10 anys del moviment social contra els transvasaments. I uns metres més enllà, ja dins del carrer Sant Blai, hi havia una altra paradeta del PP, en el que ha estat el primer acte al carrer de la candidatura de Javier Dalmau. Pel que vam veure, venien roses i donaven banderetes de plàstic amb els colors del PP, d'aquelles que es fan servir en els mítings. Al matí, no vam veure cap estand d'Iniciativa-Entesa per Tortosa en aquesta zona, però sí que ens vam trobar amb el seu candidat, Jaume Forcadell, acompanyat per altres membres de la candidatura. Al final del carrer Sant Blai, just en la placeta d'unió amb el carrer Cervantes, hi havia la parada d'Esquerra, amb el seu candidat al capdavant, Josep Felip Monclús. La més activa dirigint-se als vianants era la número 2 de la llista, Alícia Gamundi. Els republicans donaven punts de llibre amb el missatge 'Avant Tortosa! Monclús alcalde' i amb un codi especial que, en ser llegit pel telèfon mòbil, mostrava una felicitació.
No donàvem banderoles lo que algun marrec li va fer gràcia agafar-ne’n.
ResponEliminaA mi, em sembla molt greu, que els partits polítics siguin notícia per la seua activitat de Sant Jordi. Hi ha molts escriptors/es que han tret llibres, que han de ser els protagonistes de la diada. L'article referent al Sant Jordi a Tortosa del diari El Punt recollia l'opinió d'un polític important i parlava dels estands dels grups polítics. Ni un dia ha pogut regnar la literatura. Crec que s'haurien de plantejar la seua participació en la festa del "llibre". Comentari a banda em mereix l'apropiació que fan alguns d'algun llibre històric... Durant l'any no se'ls veu en la difusió de l'obra de Vergés, Pérez o Tibau...
ResponEliminaEstic amb emigdi, Sant Jordi, una tradició literària molt gran, no té que servir per a la campanya política
ResponEliminaNo tan sols coincideixo amb l'Emigdi sinó que em produeixen vergonya aliena aquests propagandismes interessats que denigren la festa del llibre.
ResponEliminaPartits populistes, desapareixeu del mapa per una vegada!
I doneu pas als llibres que tan poc ajudeu!
Oblideu tant el vostre paper a la societat que no m'estranya que cada cop us voten menys. Feu ridículs espantosos! Heu perdut fa temps els papers!
Si us fixeu nosaltres no vam repartir propaganda política en cap moment, estàvem venent roses i llibres a un preu simbòlic, participant amb la vida quotidiana de la diada de Sant Jordi, no li veig cap mal.
ResponEliminaEl fondo de la qüestió és que ha passat amb la tradició del llibre i la rosa? Vols dir desastre que no és la pròpia societat que ha denigrat la festa del llibre? Avui en dia la noia en lloc de regalar un llibre, li regala al xicot una camiseta o si finalment li compra un llibre, és el de Piqué, Guardiola o els “nens de la Masia”... Som un dels països on menys es llegeix i on menys llibres es compren, potser quan s’acabi de desenvolupar a Europa el tema dels llibres electrònics és doni la volta a la truita i els joves li tornin a agafar el gustet per la lectura.
A EEUU aquest any ja s’han venut més edicions electròniques que en paper, potser tindríem que potenciar aquest format. Hem de tornar a potenciar la lectura, més ben dit, la bona lectura.
Històrics són els zels, recels, enveges i altres sentiments poc edificants entre o d'escriptors.
ResponEliminaAra resulta que l'important no és la difusió què, directament o indirecta se'n fa d'un escriptor, l'important és si hi ha difusió reciproca. Llavors es pecat.
Emigdi, posat la mà al cor i dis-nos si ERC ho hagués fet en un llibre teu, haguessis dit el mateix ? en tot cas l'apropiació que atribueixes l'hauria de denunciar el propi escriptor, qui, em temo que deu estar d'acord amb la iniciativa. Ah, i quan tu fas difusió -que la fas i sovint- de l'obra dels escriptors que nombres, estic segur que l'ha fas per difondre'ls, no per difondre't.
Quan algú glosa la figura d'un altre escriptor ( posa Cid i Mulet ) en fa difusió, el cita, en reprodueix textos, el llegeix públicament etc. segur que ho fa a major gloria exclusiva del escriptor desaparegut, i, n'estic segur, sense apropiar-sent. El mateix podríem dir d'algú que transcriu els poemes d'altres, les lletres d'un cantautor etc.
Trobo ridícul voler menysprear una determinada activitat cultural pel fet que l'ha faci el rival polític.
Sense escarbar molt, a Google m'apareix tot això:
un exemple
un altre
un altre
un altre
Feia anys que per questions laborals, només havia pogut anar directament a una llibreria aquest dia. Caient en dissabte, aquest any hem pogut passejar tota Tortosa i m'ha sorpres l'acumulació de parades i gent a la Pl Angel. No sé si passa normalment o si es per ser any d'eleccions?
ResponEliminaEn fi, ni bé ni mal, ja que com que no en volia res , pos, no m'he apropat. La part positiva del dia, és que a banda de l'exit habitual de les llibreries conegudes, aquest any s'ha re-inaugurat la del parc - i promet ser interessant:) A Viladrich no cabia més gent:) Dins del que cap, soc optimista en el tema dels llibres ...
Aquests polítics (CIU,PSC,ERC,PP) fan riure, han demostrat ser uns polítics de pa sucat amb oli i que no estan capacitats per a defensar els interessos dels veins de Tortosa.
ResponEliminaAneu en compte que no us enganyin amb això de que regalen mones, bolis, banderetes, caramels...
No us preocupeu que del tema de les antenes de telefonia mòbil no parlarà cap politic de les formacions polítiques que acabo de nombrar, doncs no tenen la suficient valentia per "enfrontar-se" amb les multinacionals de la telefonia mòbil.
A data d'avui només hi han dos formacions polítiques que s'han atrevit a denunciar el greu problema de les antenes de telefonia mòbil: Iniciativa Els verds (Jaume Forcadell) i Plataforma x Catalunya (Jordi Casanova).
Per tant aquestes dues formacions SI que han demostrat tenir prou valentia per donar-los el nostre vot.
Dels altres polítics no esperessiu res, que l'unic que faran serà amagar i camuflar les antenes, (és a dir posar la basura a sota l'alfombra per a que no es vegi i els veïns no protestin) quan aquesta no és la solució.
Tortosines i tortosins, ja falta menys per al 22 de maig!! Vosaltres decidiu!!!
+ Info:
www.tortosanetadantenes.jimdo.com
Emigdi, no tinguis cap dubte que la gent del PSC tenim el permís dels autors per a fer tot el que estem fent. Nosaltre utilitzem el nom de Gerard Vergés, Pastisseri Pallares, Mikel Borràs, Foto Boluña, David Espinós, etc. perquè tenim el permís dels seus autors.
ResponEliminaD'altra banda el PSC, fa molts molt anys que el dia 23 d'abril dia de Sant Jordi, surt al carrer a celebrar-ho amb la gent que ho vulgui, Tant si hi ha campanya electoral com si no.
Tanmateix, nosaltres sortim molts dies durant l'any al carrer (especialmelt els dissabtes) tant si hi ha campanya com si no i, la gent que vol ve a parlar en natros i qui no vol passa de llarg. De manera legítima la gent sap escollir el que ha de fer lliurement.
Per últim, aquesta diada de Sant Jordi, excepció feta del punt de llibre que venim repartint des de fa 3 mesos, no vam repartir propaganda electoral. Vam repartir roses de paper, vam repartir ous de xocolata (lligant amb el dilluns de pasqua), vam repartir llibres de Gerard Vergés, avions per montar de cartells electorals reciclats.
Però proganda electoral no. Espero haver aclarit els dubtes a Emigdi i a tots el que tenien dubtes.
Primerament, Cucafera, si alguna cosa no he mostrat en ma vida literària són gelos o enveges. M'he dedicat molt més a difondre l'obra d'altres que la meua, d'això n'hi ha testimoni evident. Mai cap partit polític ha difòs una obra meua i no deixaria tampoc.
ResponEliminaSobre això dels rivals polítics, els voldria veure donant suport a la literatura i els literats la resta de l'any.
El teu comentari és senzillament la rèplica per la rèplica. Hi ha coses que no puc escriure ara, però només et diré que amb els autors d'edat s'ha d'anar en compte, perquè se'ls ha d'explicar exactament, molt bé, allò que es farà amb la seua obra. si ho vols entendre... (que no crec, perquè ve de part meua...).
Et podria parlar de molts actes literaris, de quasi tots, on no hi ha cap suport polític. No hi ha gent al carrer, poca a la sala, doncs no cal.
Ebreavall, gràcies per la resposta. El que jo volia dir és que els partits s'han de plantejar la seua participació a Sant Jordi. I repeteixo, no pot ser que la notícia periodística doni més importància a l'activitat dels partits que als autors/es. I no és cosa per mi, jo aquest any no he tret cap llibre individual, i no reivindicaria mai res per mi. Jo em faig la difusió i mai no em queixo. És com a col·lectiu, dóna imatge dolenta, més encara quan no reps el suport habitualment.
ResponEliminaSalut des de Campredó
"Comentari a banda em mereix l'apropiació que fan alguns d'algun llibre històric" Si trobes que això no mereix rèplica... A més, no necessito gaires estímuls per comentar el que cregui, com demostro tots els dies ( o gairebé ) a La Marfanta. O sigui què...sempre tinc la canya preparada, es digui com es digui l'autor del comentari.
ResponEliminaTanta rèplica, com la que ara també mereix la teva frase del comentari de les 9:15, que s'entén, encara que no es vulgui: "se'ls ha d'explicar exactament, molt bé, ( als escriptors vells ) allò que es farà amb la seua obra". Suposo que no hi ha discussió sobre el que estas insinuant, que si s'ha publicat fragments de L'ombra rogenca de la lloba ha estat amb l'engany a Gerard Vergés. Si no és així, potser seria bo aclarir-ho.
Jo també en puc fer de suposicions, i una seria la sospita de que si en comptes de tractar-se d'un escriptor tan nostrat ( sinó el que més ), fos qualsevol altre novell i el partit independentista, no en faries tants d'escarafalls.
Finalment, això de no voler entendre les coses de segons qui venen: "que no crec, perquè ve de part meua...", en tot cas, apliquem-nos-ho tots.
Cucafera, ets un partidista i et cega el teu partit. Repeteixes que si fos un partit independentista no diria res, i t'estic repetint tota l'estona que el que em sap més greu és que la notícia periodística de la diada de Sant Jordi faci referència als partits polítics (tots) i no als llibres. Quant al que dic dels escriptors d'edat, ho torno a repetir, perquè el teu partidisme no et deixa veure: se'ls ha d'explicar tot moltes vegades i exactament què s'ha de fer. I ho dic per moltes raons i molta experiència, pel meu estret contacte amb ells.
ResponEliminaI sí, no ho vols entendre perquè ve de part meua, perquè vols la rèplica per la rèplica sense cap sentit. Jo també et podria fer la pregunta, amb el partidista què ets: què n'opinaries de tot plegat si no fos el teu partit el que estigués implicat? Perquè tanta comèdia que estàs fent...
Emigdi, crec que en part tens raó. Però ja fa anys que els partits o els polítics també són protagonistes durant la diada de Sant Jordi, ja que és una diada ideal per 'trepitjar' el carrer i intentar estar més a prop de la gent. D'altra banda, crec que ets una mica injust a l'hora de valorar el tractament d'El Punt sobre la diada. Crec que has confós una crònica d'ambient amb la informació de Sant Jordi, és a dir, que has agafat una part pel tot. El Punt va fer una molt bona prèvia de Sant Jordi, parlant de les principals novetats, i també una molt bona cobertura de la diada. El que potser has vist al web no és més que una crònica de la companya Pilar Canalda, un article de gènere que més aviat crec que s'ha de llegir com una crítica a la politització de la diada, en la línia del que tu precisament expressaves. La crònica no és l'única informació que El Punt va fer de Sant Jordi, sinó un complement.
ResponEliminaemigdi, ets autènticament especial ( no sé si es bo, però especial ). Et reprotxo que diguis que acuses alegrement d'apropiació d'una obra, et reprotxo que acuses, no menys alegrement d'enganyar un escriptor aprofitant-se de la seva avançada edat ( lo qual no sé sí ell mateix estaria molt d'acord ), i a tu, el que et preocupa deixar clar és que jo, dient-ho, soc partidista i tinc un partit. El més ignorant de tots els que escrivim aquí ( que dec ser jo ) sap que és obvi que als 80 anys normalment no es té la lucidesa dels 40, però d'això a treure una conclusió acusatòria hi ha un tros. Dec ser partidista.
ResponEliminaAra, a més, ho capgires tot. Jo no t'he qüestionat la teva critica al protagonisme dels partits en un dia com el de Sant Jordi, ho podríem discutir....del que he parlar és del teu qüestionament a una determinada acció i de la manera com s'ha portat a cap, tot just un determinat partit.
En tot cas, pel que veig més amunt, en nom d'aquest partit, ja t'ha contestat Ebreavall.
Tampoc tinc cap inconvenient en reconèixer que potser és cert que, de tot el teu primer comentari, m'he limitat ha agafar una línia; més encara, una paraula: "l'apropiació" i.......apa. Però venint d'una persona com tu que escriu, m'ha sobtat molt que li sàpigues tant de mal la difusió d'una obra literària, llavors l'explicació nomes podia vindre per determinats motius....
Per cert, espero que la matinada, no hagi segut per culpa meua. I visca el Barça.
Jo, per variar una mica la línia dels comentaris, estaria interessat a saber a qui li va tocar la mona.
ResponEliminaCucafera, la matinada és perquè treballo a un insti a Sitges i agafo el tren de les sis. Abans de marxar, sempre actualitzo el bloc. Sobre el tema Sant Jordi, de ben segur que cal discutir-ho, com bé dius. Quant a la lucidesa dels autors ancians, com els agrada que diguem, en persona t'ho explicaria millor. És increïble com poden tenir una intel·lectualitat tan lúcida i van engreixant-la, i d'altra banda els has d'explicar les coses mil cops, i quan quedes amb ells recordar-los-ho el dia abans. I havent-los explicat un programa de ràdio o una entrevista, o qualsevol cosa, arribar casa i dir-te que no saben on van ni per què. No sé si m'explico bé, però aquesta és la realitat.
ResponEliminaQuant al tema partit, tu i jo ens acusem mútuament. Tu també veus la meua crítica només per ser el partit en qüestió, i ho seria amb qualsevol partit. I ara t'ho demostro una miqueta: un important polític tortosí, que té una responsabilitat gran actualment (jo crec que no la mereix), davant la parada d'Òmnium, quan algú li va explicar l'edició de l'Ombra rogenca de la lloba, digué, sense escrúpols: si Vergés és de convergència i sempre ho ha sigut. Em va semblar de molt mal gust, allò de és dels meus o és dels altres. Quan Vergés pertany als tortosins, als ebrencs, als catalans, a la nostra cultura i les nostres lletres.
Espero haver-me explicat millor ara.
salut i Barça, això sí
Gustau, a mi no em va agradar que els partits polítics fossin protagonistes de la diada i tampoc de la crònica periodística. I et poso un exemple, altre cop amb el tema Vergés. Fa una setmana es va presentar la biografia de Manolo Pérez Bonfill, de l'amic Xavier Garcia. A l'acte hi havia Ferran Bel, Jaume Forcadell i Jordi Jordan. Cap polític més. No hi havia suport a Manolo Pérez perquè no hi havia gent al carrer? I en canvi tot el suport el dia de Sant Jordi... Si més no, sospitós i gens bonic.
ResponEliminaSóc lector de El Punt de sempre, fidel lector, és només que aquesta crònica no em va agradar per motius obvis.
Salut i Barça
Gustau, a mi no em va agradar que els partits polítics fossin protagonistes de la diada i tampoc de la crònica periodística. I et poso un exemple, altre cop amb el tema Vergés. Fa una setmana es va presentar la biografia de Manolo Pérez Bonfill, de l'amic Xavier Garcia. A l'acte hi havia Ferran Bel, Jaume Forcadell i Jordi Jordan. Cap polític més. No hi havia suport a Manolo Pérez perquè no hi havia gent al carrer? I en canvi tot el suport el dia de Sant Jordi... Si més no, sospitós i gens bonic.
ResponEliminaSóc lector de El Punt de sempre, fidel lector, és només que aquesta crònica no em va agradar per motius obvis.
Salut i Barça
Emigdi, insisteixo en què has de saber diferenciar la part del tot. L'article al que et refereixes només és el contrapunt, la crònica d'ambient, de tota una informació sobre la diada de Sant Jordi a les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona, que abastava diverses planes del diari.
ResponEliminaToni per tu i tots els que estiguen interessats;
ResponEliminahttp://larosadetortosa.blogspot.com/2011/04/anna-marti-boltaina-guanya-la-mona-de.html
Comprenc l'actitud de l'Emigdi, Sant Jordi està sofrint un procès de mercantilització i politització considerable, perdent-se una mica la seva essència, tot per captar gent per als seus interessos, només cal anar a la Rambla de Barcelona per veure que la majoria de paradetes en tenen poc de literàries i molt de reivindicatives i poltítiques. El mercat mana pel que es veu, i si ets una mica literat o lletraferit, pos que vols que te digue, certes coses fan una mica de peneta. Per cert lo de la mona del PSC, cançonetes i baldanades en lo temps de crisi que corre...menos festes i més tocar de peus a terra amiguets de la Rosa!!
ResponEliminaPos no en deuen hi haure poques de coses que criticar del PSC, i de tothom, abans que una baldanada, una mona o una peça musical que, lògicament és pot criticar com a mètode de màrqueting propagandístic, però relacionar-ho amb la crisi, ja son ganes de..........Però bé.
ResponEliminaBé, anem per feina:
ResponEliminaMadrid 1 Barça 2
No és per l'assunto dels quartos, que com són un partit se poden gastar los que vulguen (encara que molts siguen subvencionats, també n'hauriem de parlar d'això), si no que no són temps per a festes ni "pan y circo" sino d'accions i propostes assenyandes, no sé és la impressió de que estiguen desconnectats de la realitat, quan vivm temps molt durs i crucials per al nostre futur.
ResponEliminaEls PSC fa les propostes de 10 en 10.
ResponEliminaI totes toquen de peus a terra.
Dilluns dia 18 d'Abril els 10 punts de Tortosa a La marfanta.
http://lamarfanta.blogspot.com/2011/04/els-10-manaments-electorals-del-psc-de.html
Avui a larosadetortosa.blogspot.com els 10 punts per Campredó
http://larosadetortosa.blogspot.com/2011/04/la-construccio-dun-casal-dentitats-la.html
I seguirem fent propostes de peus a terra, pensades per a les persones.
Pos me siguixen pareixent d'allò més paxangueres,ebreavall...
ResponElimina