No fa gaires setmanes, aquest mateix bloc tenia la deferència de publicar-me un altre article on criticava de manera oberta i frontal la renúncia, al cap de tres mesos, que Josep Poblet havia fet de la seva acta de diputat al Parlament després de que el seu partit, CiU, hagués guanyat les eleccions catalanes. Ho criticava per l'engany que, per a mi, representava als electors, als qui havia compromès la seva paraula.
Doncs bé, tot i que ara pugui semblar una contradicció, em permeto dir que Joan Sabaté, després dels resultats obtinguts a Tortosa la llista que ell encapçalava, hauria de dimitir. És més, no caldria ni que recollís l'acta de regidor. Jo mateix he defensat alguna vegada en comentaris a aquest bloc que tenia tot el dret i legitimitat de presentar-se de nou com a cap de llista, contràriament al que més d'algun company/a comentarista defensava. El fet d'haver perdut ja en les eleccions del 2007 no impossibilitava, ni de dret ni de fet, el poder tornar-ho a intentar. Més encara, el fet d'haver aguantat tot el mandat a la cadira de l'oposició després d'haver estat alcalde, ho trobava més digne d'elogi que de critica, sabent, a més, que les possibilitats de tornar a l'alcaldia no estaven -per dir-ho de manera generosa- gens clares.
Ara, però, un cop vistos els resultats, amb una davallada sense precedents recents, el que toca és cedir el pas a altres que encapçalen, com a mínim, el grup municipal. Es mirin pel dret o del revés, les dades són terribles. En les ultimes tres eleccions municipals, el percentatge de vots (que és sempre el que més m'interessa, un vot/una persona) ha estat del 33, 30 i 16% per al PSC. Sí que és cert que l'onada general no era gens propícia (només cal mirar Barcelona, Tarragona, la Rapita, la Sénia, Ulldecona...). De fet, a les autonòmiques de novembre passat, amb altres candidats, el percentatge a Tortosa ja es va situar al 18%. El cas és que, baixar de la mitjana del 30% dels darrers temps, al 16%, no és per buscar excuses ni justificacions. Per tant, ateses les circumstàncies, el més coherent des d'una lògica democràtica és plegar veles. Sense deixar de pensar, no obstant, que els resultats amb un altre candidat/a haguessin estat si fa o no fa.
He començat el comentari fen al·lusió al que vaig dir sobre la dimissió de Poblet, abans que algú m'ho pugui recordar. Crec que són dimissions totalment diferents. En el cas de Poblet, va dimitir per poder continuar de president de la Diputació i d'alcalde, cosa que ja pensava fer abans de presentar-se. Per tant, va enganyar l'electorat, a la vegada que s'aprofitava de la seua estirada mediàtica i els viatges/inauguracions de la Diputació.
No cal repetir que en el cas de Sabaté, la dimissió o renúncia vindria donada pel fet de l'evident falta de suport de l'electorat, davant del qual és presentava per a alcalde. Mentrestant, el meu suport i reconeixement personal, encara que serveixi de poc, el té.
El que no sé és si l'alcalde electe, el senyor Ferran Bel, en cas de confirmar-se la renúncia de Joan Sabaté, podria continuar dient que amb el PSC no pactarà per raons personals...
Ximo Barberà
és veí de l'EMD de Jesús
25 de maig del 2011
[Tribuna] 'Ajut desinteressat a la reflexió', article de Ximo Barberà
3 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ep Ximo, no crec que el senyor Bel tingui el dret d'elegir, fins i tot, l'oposició que vol tenir.
ResponEliminaA Bel res li encantaria més que és quedés i continuar amb les seues ràncies actituds.
ResponEliminaÉs que el poder arrastra moltes voluntats.
I a Tortosa n'hi ha moltes d'oportunistes. Ai les vendes! Etc.
"L'esquerra" de la ciutat te moltes coses que digerir. I obres son amors i no bones raons.
El PSC-PSOE encara més. Començant per aquesta dualitat, cada cop més desintegradora, de centralismes interns i externs.
No dubtant que la travessa del desert pot ser llarga i decebedora pel seu actual partit, Joan Sabaté ja ha escrit el seu nom a la història com a polític. Voldrà fer-ho com a historiador?
Periferic "el magnánim"....
ResponElimina